Primer recull d’obres de Guivernau.
Resulta sorprenent com avui dia, encara hi ha informació molt difícil o bé impossible de trobar a les xarxes. En primer lloc, si fas una cerca sobre Joan Baptista Guivernau, invariablement apareix la font del carrer Portaferrissa i, com a molt, la reproducció de la batalla de Lepant al Museu Marítim, tots dos a Barcelona. Però hi ha molt més, segurament ben a prop teu.
Un ceramista com els d’abans
Nascut a Barcelona el 1909, durant noranta anys va escampar la seva obra arreu de Catalunya. Fonts, esglésies, cases particulars, … Penso que no hi ha població sense un plafó ceràmic seu, bé sigui un sant, una marededéu, una inscripció o un rellotge de sol, generalment elaborats al seu taller situat al carrer de Ticià, a la Vall d’Hebron de Barcelona.
De ben jove, aquest ceramista, que ara en diríem dels de tota la vida, es va proposar recuperar la rajola catalana dels segles XVII i XVIII. A la seva paleta de colors hi predomina els blaus, els verds i els ocres.
Núvols florals
Un dels seus trets característics consisteix en els núvols que semblen coliflors. Al segle XVIII els plafons ceràmics incorporaven núvols que semblaven flors, però Guivernau els hi va imprimir un estil propi. A partir dels anys 50 del segle XX comença a fer ceràmica de nova creació, sovint conservant aquest element com si fos una segona signatura.
Però també va tenir un vessant conservador, ja que restaurà nombrosos plafons deteriorats, imitant perfectament sanefes i fons, fins a deixar l’obra de tal manera, que no saps què és original i què ha estat restaurat. A més, Guivernau va sentir una especial passió pel col·leccionisme. Al Museu de Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat es conserva una important donació consistent en rajoles de diversos estils que l’artista atresorava al seu taller.
Per què imitar rajoles antigues?
A Catalunya, la ceràmica va tenir un moment important des de principi del segle XVII, fins al segle XIX. Els terrissaires catalans desenvoluparen un repertori propi de rajoles d’arts i oficis. Aquests motius ja existien en altres llocs, com Delft, Sevilla o València, però aquí van donar lloc a una gran varietat de temes i models, amb una qualitat impecable.
Sovint inspirant-se en les auques que aparegueren en aquells temps, van passar de representar festes i tradicions populars a dibuixar oficis, soldats o animals, entre altres motius. Paral·lelament, els artesans, atengueren també encàrrecs de rajola de mostra i plafons ceràmics, sovint amb la representació d’algun sant. La rajola de mostra és aquella que presenta motius geomètrics o figuratius i que permet combinar-la per cobrir grans superfícies.
Doncs bé, és tot aquest repertori en desús, oblidat i fins i tot, menystingut, el que Joan Baptista Guivernau es proposà recuperar. Cal tenir present que ens trobem en uns anys en què ja no es mira enrere. Lluny queda el modernisme i el noucentisme i més lluny encara queda el barroc. Als anys 50 del segle XX la rajola es converteix en un element industrialitzat que necessita cobrir la demanda del sector de la construcció.
Algunes obres de Guivernau poc conegudes
Seves són les rajoles que hi ha a moltes poblacions per a commemorar la Festa de l’Arbre. Obviant que l’origen d’aquesta festivitat al segle XIX se la disputen Catalunya i Extremadura, es va instaurar el 1915 a tota la península. Les rajoles mostren la Mare de Déu del Rosari -no la del Roser-, coneguda també com a Mare de Déu de la Victòria perquè, suposadament, el 1571 va ajudar les tropes espanyoles a guanyar la Batalla de Lepant.
Durant la segona dictadura, això de la Victòria els va venir com anell al dit, i la senyora va quedar indissolublement associada a aquesta i altres celebracions. Compte, perquè no totes les rajoles són signades per Guivernau. Algunes, que hem de considerar com a còpies, són d’altres ceramistes.
Pel Maresme
A l’avinguda del Marquès de Riera de Sant Vicenç de Montalt, hi ha un plafó vertical amb un sol i un vaixell, acompanyant el nom de la vil·la: Mar i Sol.
A l’altre costat de la petita porta, hi ha una caravel·la portuguesa. Tot i que no es veu la signatura, sembla raonable pensar que és del mateix autor.
Les veles llueixen la creu de l’Orde de Crist, l’emblema utilitzat pels vaixells portuguesos durant l’era dels descobriments. Al segle XIV, aquest orde va ser el successor dels cavallers del Temple a Portugal.
Seguim al Maresme, però ara ens acostem a Vilassar de Mar. A la Riera d’en Cintet hi havia una casa anomenada Can Cintet. Encara existeix, tot i que molt modificada. Un plafó ceràmic recordava el que devia ser un ball popular de l’època i sobre el qual no m’ha estat possible esbrinar res.
Davant la façana de la casa, tres músics interpreten una peça mentre tres parelles de dansaires la ballen. Com a fons pots veure el Montcabrer i el Burriac, amb el castell. Tristament, durant una reforma duta a terme el 2022, el plafó fou retirat i ignoro si es va salvar. Sembla que encara hi ha poca sensibilitat cap a l’art popular.
Santa Eulàlia
Ens n’anem a Barcelona on hi ha moltes obres de Guivernau. Diu la tradició, que Eulàlia era una noia que vivia a Sarrià al segle III. Durant les persecucions als cristians, la van condemnar a patir tretze turments, un per cada any que tenia. Un dels més coneguts va consistir a tancar-la dins una bóta plena d’objectes tallants, que van fer rodolar per l’actual baixada de Santa Eulàlia de Barcelona.
Verdaguer relatà el fet en un poema i Guivernau immortalitzà la màrtir i el poeta en un plafó, sota una imatge de la santa. Per cert, com que no hi havia manera que es morís, els romans la van clavar en una creu en forma d’aspa i aquí s’acaba la història.
Sant Pere Nolasc
A la façana de l’església de Sant Pere Nolasc hi ha un immens plafó ceràmic com si es tractés d’un vitrall. Si mai has anat pel carrer Tallers, segur que hauràs passat pel davant. Però sol passar desapercebut. Va ser col·locat el 24 de setembre de 1960, anys després de què l’església fos restaurada.
Pere Nolasc, nascut al barri del Clot al segle XII, era un mercader que se la va passar negociant l’alliberament de cristians capturats pels musulmans a les terres de Llevant. Quan se li acabaren els diners, formà grups per a recaptar almoines per als captius.
Tanmateix, una nit se li aparegué la Verge per demanar-li que fundés un orde dedicat a la redempció de captius. Així, amb el consentiment de Jaume I, nasqué l’Orde de Nostra Senyora de la Mercè, aconseguint alliberar fins a 4.000 captius!
Aquí el tens davant la Verge amb el Nen qui sosté uns grillons trencats. Al seu davant, es veu Barcelona, amb les Drassanes, el castell de Montjuïc, el port i al fons les muntanyes de Montserrat, tal com apareix en un gravat de 1720. Tot i la dificultat per llegir-ho, a la part inferior hi ha l’escut de Barcelona amb la llegenda “Redemptrix Captivorum“, en clara al·lusió a la tasca del sant.
Premià de Dalt
Premià de Dalt és una vila amb una més que notable mostra d’obres de Guivernau. Per exemple, tens la font de Sant Pere, presidint la plaça de l’antic ajuntament.
També hi és Santa Rosa, coronada pel nen Jesús. Ves observant els florits núvols tan característics del ceramista.
Finalment, en un paratge idíl·lic als afores, hi ha la font de Sant Mateu, on pots veure aquest màrtir amb un àngel que li dicta el que ell va escrivint.
No obstant això, aquestes són només algunes obres de Guivernau poc conegudes dins la prolífica producció de Joan Baptista Guivernau. Més avall pots consultar altres articles que he escrit sobre aquest tema.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Guivernau: rondaller.cat
- J. B. Guivernau: malaltxbasquet.blogspot.com
- Algunes obres: retabloceramico.net
- Museu Can Tinturé: museus.esplugues.cat
- Exposició de Guivernau el 1941: ddd.uab.cat
- El món des d’una rajola: diba.cat
- Pere Nolasc: wikiwand.com – catalunyareligio.cat
- Gravat del Port de Barcelona
- Orde de Crist: wikiwand.com
- Festa de l’Arbre: rondaller.cat
Altres ceramistes
Altres articles sobre Guivernau
- Camí de l’Avemaria de Montserrat
- Obres desconegudes (2)
- Obres desconegudes (3)
- Obres desconegudes (5)
- Obres desconegudes (6)
- Plafons ceràmics del camí Els Degotalls (1)
- Font de Sant Mateu de Premià de Dalt
- N. S. del Rosari
- Plafons ceràmics de Premià de Dalt
- Batalla de Lepant al Museu Marítim de Barcelona
- Font de la Portaferrissa
- Rajoles del Barri Gòtic
Bon article!
Moltes gràcies! M’alegra saber que t’ha agradat