Anar a la plaça o al mercat?

Anar a la plaça o al mercat?

Els mosaics de la Font de la Portaferrissa de Barcelona.

Antigament els mercats es feien en espais cèntrics que més tard esdevindrien places lúdiques. Segurament a la teva població existeix una plaça del Mercadal, del Blat, de l’Oli, de la Llana o del Carbó. No va ser fins al segle XIX quan es bastiren els funcionals edificis de ferro que ara formen part del patrimoni industrial.

Font de la Portaferrissa. Detall del mosaic, que representa el portal de la ciutat amb diversos personatges populars.

Al segle XIII les ciutats van créixer a fora de les muralles i a Barcelona, per exemple, va ser necessari aixecar un nou cinturó de protecció. Pagesos i venedors ambulants s’instal·laren a l’exterior de les portes d’aquestes muralles per a vendre els seus productes, ja que eren llocs per on entraven i sortien els vianants, fet que facilitava el comerç.

Detall del mosaic amb un personatge amb un ase transportant llenya.

La porta

Una d’aquestes portes va ser la de Portaferrissa (segle XIII) i el mercat que hi tenia lloc, va originar el més que turístic Mercat de la Boqueria. Portaferrissa deriva de Porta de Ferro, en al·lusió a les barres de ferro que reforçaven el portal i que alhora, servien com a unitat de mesura.

Al segle XVII s’instal·là una font en una de les torres del portal, provinent de la propera església de Betlem. Això va evitar que el veïnat hagués de creuar el torrent que ara és la Rambla, per tal d’anar a buscar aigua. Aviat es convertí en un indret molt popular, ja que en aquells temps hi havia pocs punts de subministrament d’aigua potable.

Amb la construcció del palau Moja al segle XVIII, s’enderrocaren les muralles i el portal, però la font restà al seu lloc.

Font de la Portaferrissa. Signatura de Guivernau.

El mural

El 1959, amb motiu de la celebració de les festes de la Mercè, la font va ser restaurada i s’hi col·locà un plafó de rajoles que recrea l’antic portal amb el mercat. El mural va ser realitzat pel ceramista Joan Baptista Guivernau, de qui he parlat en diverses ocasions.

Als anys cinquanta del segle passat, Guivernau va recuperar la ceràmica catalana medieval, desenvolupant un ampli repertori iconogràfic, especialment de sants, d’oficis i de rellotges de sol. La seva obra es troba abundosament escampada arreu. A tall d’exemple, més avall trobareu diversos enllaços.

Els personatges, de diverses classes socials i vestits a la moda del segle XVIII, es troben venent, comprant, traginant, parlant o jugant als peus de la muralla. Cal observar-lo amb deteniment per a descobrir un bon grapat d’oficis i situacions, com el soldat muntant guàrdia, la florista o el gos menjant del terra. 

Font de la Portaferrissa. Detall del plafó ceràmic que representa un mercat a l'aire lliure.

A la Font de la Portaferrissa també descobrim un venedor d’anís, que antigament tenia una parada al costat de la font i que donaria pas a una botiga de licors. Aquesta beguda es popularitzà fins al punt que hi havia un venedor a les principals fonts de la ciutat.

Presidint l’escena des del cel, tenim sant Josep Oriol. Va néixer a Barcelona el 1650 i després de ser escolà a Santa Maria del Mar, va exercir a la propera parròquia del Pi. Destacà especialment per la cura que tenia dels malalts i menys afavorits, fent-lo molt popular al barri, que el coneixien com el doctor Pa i Aigua.

Font de la Portaferrissa. Detall de Sant Josep Oriol flotant dalt d'un núvol.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de la Portaferrissa, 2. Barcelona

Saber més

Què veure a prop

Altres obres de Guivernau