Amagades i trobades (1)

Obres de Guivernau als Degotalls de Montserrat.

Quan hi ha molta aigua i vessa en un constant degoteig, rep el nom de degotall. El cas més evident el trobem a les estalactites de les coves. Però també pot passar a l’exterior, com al mai més ben batejat camí Els Degotalls, de Montserrat.

Al llarg dels planers 1.200 metres, la paret rocosa i humida es troba completament entapissada de plafons ceràmics amb marededéus de tots els racons de Catalunya. Alguns amb més bon traç que altres.

Tanmateix, d’entre tots, cal destacar els realitzats per Joan Baptista Guivernau, de qui ja he parlat en altres articles. Als anys cinquanta del segle XX, aquest ceramista va recuperar la manera tradicional de fer i pintar rajoles, inspirant-se molt especialment en el barroc.

Verges del Roser de S. Climent de Llobregat i Remei de Les Corts.
Roser de S. Climent de Llobregat i Remei de Les Corts.

Una tècnica amb molts noms

D’aquests plafons hi ha qui en diu faiança o majòlica i també altres poc aclaridors mots. La confusió de termes ha portat a utilitzar-los arbitràriament, com si fossin sinònims.

No obstant això, poc ajuda el fet que cada país utilitzi els mateixos noms per a designar tècniques diferents, ni tampoc les enrevessades definicions segons els materials o el tipus de cocció. Per tal d’evitar-ne un mal ús, utilitzaré el genèric ‘ceràmica’ i llestos.

Verges del Remei d'Urgell i Vinyet de Sitges. Obres de Guivernau als Degotalls
Remei d’Urgell i Vinyet de Sitges.

Resulta molt interessant observar amb deteniment les diverses representacions, per veure el traç, el color, i també la signatura, que de vegades és J. Guivernau, Guivernau Sans o simplement Guivernau.

La majoria d’obres de Guivernau als Degotalls, duen una sanefa que l’emmarca, que sovint es troba relacionada amb la imatge que representa: roses per a la Mare de Déu del Roser, raïm per a la del Vinyet o falgueres per a la de Falgars (o Falgàs).

Mare de Déu de Juncadella i Neus de Sabadell. Obres de Guivernau als Degotalls
M.D. de Juncadella i Neus de Sabadell.

Petits detalls que fan la diferència

De tant en tant, descobrim alguna errada en el text que algú ha corregit posteriorment. També queda clar que l’artista no era molt donat a accentuar les paraules. En altres casos, els noms s’han escrit segons la manera popular.

Així mateix, un dels trets diferenciadors dels plafons realitzats per Guivernau, són els núvols amb forma de coliflor, com una mena de segona signatura.

Aleatòriament i sense que això signifiqui cap predilecció, comentaré la història d’algunes marededéus que trobem en aquest curt però intens camí.

La Palma de Cervelló i El Remei de Manresa. Obres de Guivernau als Degotalls
La Palma de Cervelló i El Remei de Manresa.

Una Maria, moltes Maries

Maria sol ser anomenada com a Santa, Verge, Nostra Senyora o Mare de Déu, seguit generalment d’un nom de lloc (població, muntanya, riu, font) o d’una qualitat (Remei, Rosari, Salut, etc.).

Per una banda podem trobar les relacionades amb temes místics, com Anunciació, Assumpció o Presentació.

Per l’altra, tenim les conegudes com a marededéus trobades, que no són poques. A partir del segle XV circularen llegendes que afirmaven que abans de la invasió musulmana s’havien amagat nombroses imatges perquè no fossin profanades. Enmig de prodigis, aquestes imatges va ser ‘retrobades’ posteriorment per pastors i infants. Per exemple, la de Montserrat n’és una.

Verges de La Serra de Montblanc i Santa Coloma de Farners. Obres de Guivernau als Degotalls
La Serra de Montblanc i Santa Coloma de Farners.

El pagès exasperat

En Joan era un pagès de Sant Feliu de Pallerols (La Garrotxa). El 1646, fart de perdre la collita per les tempestes, va col·locar una imatge sota una roca i va demanar la protecció de la Mare de Déu. Més tard, gràcies a la bona col·laboració divina, va aixecar una capella i aviat l’indret es convertí en centre de devoció.

Verges de la Font de la Salut de Sant Feliu de Pallerols i Bellvitge. Obres de Guivernau als Degotalls
Font de la Salut de Sant Feliu de Pallerols i Bellvitge.

Vigilant el pont

Feia segles que, on comença -o acaba- el pont de Roda de Ter (Osona), es venerava una imatge. Al segle XIV s’erigí una capella al solar -sòl- vora el pont. Més tard s’amplia, quan s’atribueix l’aturada de la pesta a la intervenció de la Mare de Déu. Al plafó podem veure la capella i l’església de Sant Pere, que presideix l’altra entrada del mateix pont.

De mudances

Diu la tradició que al segle XIII, els àngels van traslladar la Verge, de Natzaret a Dalmàcia i a continuació, a Loreto (Itàlia). Cinc segles després, el culte a aquesta marededéu bellugadissa s’havia escampat arreu. A Catalunya la trobem a diversos indrets, però el plafó que veiem aquí correspon a l’església de Llardecans (Segrià).

Verges de Sòl del Pont de Roda de Ter i Loreto de Llardecans. Obres de Guivernau als Degotalls
Sòl del Pont de Roda de Ter i Loreto de Llardecans.

Canvi de pell

Finalment, com a altres llegendes, l’escultura de la Mare de Déu del Tura va ser trobada per un bou que rascava la terra. Hi ha qui afirma, sense fonament, que el mot ‘tura’ vol diu bou. La talla romànica, enfosquida pel temps, es va sotmetre a una rentada de cara els anys 80 i va recuperar el seu color de pell. Tot i això, aquí la veiem amb la pell bruna, com la de Montserrat.

Verges de Tura d'Olot i Remei de S.M. de Palautordera. Obres de Guivernau als Degotalls
Tura d’Olot i Remei de S.M. de Palautordera.

No us perdeu el següent article, on seguim descobrint més obres de Guivernau als Degotalls de Montserrat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari 

Saber més

Articles sobre Guivernau

Altres ceramistes

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).