Guivernau, ceramista, plafó ceràmic, ceràmica, rajola

Molt, però poc conegut

Primer recull d’obres de Guivernau.

Resulta sorprenent com avui dia, encara hi ha informació impossible de trobar a les xarxes. I la poca que trobes, ha estat copiada textualment d’un altre lloc, sense aportar res.

En primer lloc, si fas una cerca sobre Joan Baptista Guivernau, invariablement apareix la font del carrer Portaferrissa i, com a molt, la reproducció de la batalla de Lepant al Museu Marítim, tots dos a Barcelona. Però hi ha molt més, segurament ben a prop teu.

Plafó ceràmic al Museu de Calella.
Museu- Arxiu de Calella.

Un ceramista com els d’abans

Nascut a Barcelona el 1909, durant noranta anys va escampar la seva obra arreu de Catalunya. Fonts, esglésies, cases particulars, … Penso que no hi ha població sense un plafó ceràmic seu, bé sigui un sant, una marededéu, una inscripció o un rellotge de sol, generalment elaborats al seu taller situat al carrer de Ticià, a la Vall d’Hebron de Barcelona.

De ben jove, aquest ceramista, que ara en diríem dels de tota la vida, es va proposar recuperar la rajola catalana dels segles XVII i XVIII. A la seva paleta de colors hi predomina els blaus, els verds i els ocres.

Rètol de l'hostal de la Plaça de Cabrils. Obres de Guivernau
Carrer Castell, 1. Cabrils.

Núvols florals

Un dels seus trets característics consisteix en els núvols que semblen coliflors. Al segle XVIII els plafons ceràmics incorporaven núvols que semblaven flors, però Guivernau els hi va imprimir un estil propi. A partir dels anys 50 del segle XX comença a realitzar ceràmica de nova creació, sovint conservant aquest element, com si fos una segona signatura.

Però també va tenir un vessant conservador, ja que va restaurar nombrosos plafons deteriorats, imitant perfectament sanefes i fons, fins a deixar l’obra de tal manera, que no saps què és original i què ha estat restaurat.

A més, Guivernau va sentir una especial passió pel col·leccionisme. Al Museu de Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat es conserva una important donació, consistent en rajoles de diversos estils que l’artista atresorava al seu taller.

Signatura de J. Guivernau

Per què imitar rajoles antigues?

A Catalunya, la ceràmica va tenir un moment important des de principi del segle XVII, fins al segle XIX.

Els terrissaires catalans van desenvolupar un repertori propi de rajoles d’arts i oficis. Aquests motius ja existien en altres llocs, com Delft, Sevilla o València, però aquí van donar lloc a una gran varietat de temes i models, amb una qualitat impecable.

Sovint inspirant-se en les auques que van aparèixer en aquells temps, van passar de representar festes i tradicions populars a dibuixar oficis, soldats o animals, entre altres motius.

Paral·lelament, els artesans, van atendre també encàrrecs de rajola de mostra i plafons ceràmics, sovint amb la representació d’algun sant.

La rajola de mostra és aquella que presenta motius geomètrics o figuratius que permet combinar-la per a cobrir grans superfícies.

Doncs bé, és tot aquest repertori en desús, oblidat i fins i tot, menystingut, el que Joan Baptista Guivernau es proposà recuperar. Cal tenir present que ens trobem en uns anys en què ja no es mira enrere. Lluny queda el modernisme i el noucentisme i més lluny encara queda el barroc.

Als anys 50 del segle XX la rajola es converteix en un element industrialitzat que necessita cobrir la demanda del sector de la construcció.

Signatura de J. B. Guivernau

Algunes obres de Guivernau poc conegudes

Seves són les rajoles que hi ha a moltes poblacions per a commemorar la Festa de l’Arbre. Obviant que l’origen d’aquesta festivitat al segle XIX se la disputen Catalunya i Extremadura, es va instaurar el 1915 a tota la península. Les rajoles mostren la Mare de Déu del Rosari -no la del Roser-, coneguda també com a Mare de Déu de la Victòria perquè, suposadament, el 1571 va ajudar les tropes espanyoles a guanyar la Batalla de Lepant.

Rajola de la Festa de l'Arbre a Can Peguera. Nou Barris. Obres de Guivernau
Plaça de Sant Francesc Xavier. Barcelona.

Durant la segona dictadura, això de la ‘Victòria’ els va venir com anell al dit, i la senyora va quedar indissolublement associada a aquesta i altres celebracions.

Compte, perquè no totes les rajoles són signades per Guivernau. Algunes, que hem de considerar com a còpies, són d’altres ceramistes.

Pel Maresme

A l’avinguda del Marquès de Riera de Sant Vicenç de Montalt, veiem un plafó vertical amb un sol i un vaixell, acompanyant el nom de la vil·la: Mar i Sol.

Plafó ceràmic Mar i Sol  a Sant Vicenç de Montalt
Marquès de Riera, 33. Sant Vicenç de Montalt.

A l’altre costat de la petita porta, hi ha una caravel·la portuguesa. Tot i que no es veu la signatura, sembla raonable pensar que és del mateix autor.

Rajola amb vaixell a Sant Vicenç de Montalt. Obres de Guivernau
Marquès de Riera, 33. Sant Vicenç de Montalt.

Les veles llueixen la creu de L’Orde de Crist, l’emblema utilitzat pels vaixells portuguesos durant l’era dels descobriments. Al segle XIV, aquest orde va ser el successor dels cavallers del Temple a Portugal.

Seguim al Maresme, però ara ens acostem a Vilassar de Mar. A la Riera d’en Cintet hi havia una casa anomenada Can Cintet. Encara existeix, tot i que molt modificada. Un plafó ceràmic recordava el que devia ser un ball popular de l’època i sobre el qual no m’ha estat possible esbrinar res.

Davant la façana de la casa, tres músics interpreten una peça mentre tres parelles de dansaires la ballen. Com a fons tenim el Montcabrer i el Burriac, amb el castell. Tristament, durant una reforma duta a terme el 2022, el plafó va ser retirat i ignoro si es va salvar. Sembla que encara hi ha poca sensibilitat cap a l’art popular.

plafó ceràmic del Ball de Can Cintet a Vilassar de Mar
Riera d’en Cintet, 12. Vilassar de Mar.

Santa Eulàlia

Ens anem a Barcelona on hi ha moltes obres de Guivernau. Diu la tradició, que Eulàlia era una noia que vivia a Sarrià al segle III. Durant les persecucions als cristians, la van condemnar a patir tretze turments, un per cada any que tenia. Un dels més coneguts va consistir a tancar-la dins una bóta plena d’objectes tallants, que van fer rodolar per l’actual baixada de Santa Eulàlia de Barcelona.

Verdaguer va relatar el fet en un poema i Guivernau va immortalitzar la màrtir i el poeta en un plafó, sota una imatge de la santa. Per cert, com que no hi havia manera que es morís, els romans la van clavar en una creu en forma d’aspa i aquí s’acaba la història.

Inscripció ceràmica a la baixada de Santa Eulàlia de Barcelona. Obres de Guivernau
Baixada de Santa Eulàlia, 4. Barcelona.

Sant Pere Nolasc

A la façana de l’església de Sant Pere Nolasc hi ha un immens plafó ceràmic com si es tractés d’un vitrall. Si mai has anat pel carrer Tallers, segur que hauràs passat pel davant. Però sol passar desapercebut. Va ser col·locat el 24 de setembre de 1960, anys després de què l’església fos restaurada.

Pere Nolasc, nascut al barri del Clot al segle XII, era un mercader que se la va passar negociant l’alliberament de cristians capturats pels musulmans a les terres de Llevant. Quan se li acabaren els diners, va formar grups per a recaptar almoines per als captius.

Tanmateix, una nit se li aparegué la Verge per demanar-li que fundés un orde dedicat a la redempció de captius. Així, amb el consentiment de Jaume I, va néixer l’Orde de Nostra Senyora de la Mercè, aconseguint alliberar fins a 4.000 captius!

Obres de Guivernau. Plafó ceràmic a l'església de Sant Pere Nolasc de Barcelona

Aquí el tens davant la Verge amb el Nen qui sosté uns grillons trencats. Al seu davant, es veu Barcelona, amb les Drassanes, el castell de Montjuïc, el port i al fons les muntanyes de Montserrat, tal com apareix en un gravat de 1720.

Tot i la dificultat per llegir-ho, a la part inferior hi ha l’escut de Barcelona amb la llegenda “Redemptrix Captivorum“, en clara al·lusió a la tasca del sant.

Obres de Guivernau. Detall del plafó ceràmic a l'església de Sant Pere Nolasc de Barcelona

Premià de Dalt

Premià de Dalt és una vila amb una més que notable mostra d’obres de Guivernau. Per exemple, tens la font de Sant Pere, presidint la plaça de l’antic ajuntament.

Font de la Plaça de la Vila de Premià de Dalt. Obres de Guivernau
Plaça de la Vila. Premià de Dalt.

També hi és Santa Rosa, coronada pel nen Jesús. Ves observant els florits núvols tan característics del ceramista.

Premià de Dalt, Santa Rosa, Obres de Guivernau, ceràmica, ceramista, rajola
Avda. Manso Montserrat, 3. Premià de Dalt.

Finalment, en un paratge idíl·lic als afores, hi ha la font de Sant Mateu, on pots veure aquest màrtir amb un àngel que li dicta el que ell va escrivint.

Font de Sant Mateu. Premià de Dalt. Ceràmica. Obres de Guivernau
Font de Sant Mateu. Premià de Dalt.

No obstant això, aquestes són només algunes obres de Guivernau poc conegudes dins la prolífica producció de Joan Baptista Guivernau. Més avall pots consultar altres articles que he escrit sobre aquest tema.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Altres ceramistes

Altres articles sobre Guivernau