L’auca Les funcions de Barcelona.
L’invent de la loteria com a joc de taula és més antic que els cataplasmes de col. Al segle XVI els catalans, ells solets, van inventar l’auca, un precedent de la loteria. Consistia en un taulell amb vinyetes on es feien apostes. Era tanta la passió que aquest joc va ser prohibit.
El mot auca ve d’oca, ja que un dels dibuixos que hi havia al taulell era d’aquest animal. El joc de l’oca és un altre tema.
Al segle XIX va derivar en uns fulls amb il·lustracions sobre els temes més diversos, sota les quals s’escriviren rodolins. Són les auques, tal com les coneixem ara.
Festes tradicionals
Una de les moltes auques que es conserven és la de “Les funcions de Barcelona”. En realitat és un calendari festiu, amb les diades tradicionals catalanes, com sant Josep, diumenge de Rams, l’ou com balla o Tots Sants.
Sembla que aquest calendari devia fer fortuna, ja que amb posterioritat en trobem d’altres similars. Era costum penjar-lo darrere la porta de la cuina per tenir ben presents les principals festes.
Per exemple, una casa de vila de Centelles (Osona) mostra un plafó ceràmic on apareixen algunes d’aquestes festes de l’auca Les funcions de Barcelona. Podem veure La Candelera amb dos personatges portant ciris, Uns homes amb barretina cantant caramelles, un noi saltant el foc de Sant Joan o un cavaller regalant una rosa a la seva estimada per Sant Jordi.
Segurament formaven part d’un repertori molt més ampli, però el propietari de l’habitatge devia preferir destacar la festa del pi de Centelles i la sardana al bell mig del conjunt.
En Ramon Serra, il·lustrador i apassionat dels tebeos, m’ha comentat que els dibuixos semblen copiats d’il·lustracions realitzades per Antoni Roca i Maristany. Aquest dibuixant, nascut a finals del XIX s’orientà cap a una caricatura molt personal, especialment centrada en el tema futbolístic.
Música, mestre!
A la mateixa façana trobem, també en ceràmica, la partitura de l’himne al Parc del Pla del Mestre. Aquesta plaça va ser projectada als anys 60 del segle XX al lloc que antigament ocupava una era, imagino que la del mas El Mestre, una edificació del segle XVI. Al voltant de la partitura hi ha rajoles amb imatges, magistralment pintades, de com era aquesta plaça anys enrere.
La lletra va ser escrita per Joan Ribalta i Arnau, un teixidor nascut a Centelles a principis del segle XX. Sembla que molt actiu políticament, Ribalta va ser regidor de la vila i empresonat durant la guerra civil. Però també tenia moltes iniciatives culturals i va escriure poemes i cròniques.
Tanmateix, del compositor, Joan Mirambell i Mas, poca informació he trobat. Sé que tocava el contrabaix a la cobla de Centelles i poc més.
L’artesà
Finalment, totes les rajoles van ser produïdes al taller del ceramista Raimon Castanys. Fill i nét d’il·lustradors de renom, ha continuat la tradició artística familiar però amb aquest vessant, iniciada pel seu pare.
Per acabar, el seu avi, Valentí Castanys, va ser el creador del famós Avi del Barça. He tingut el privilegi de conèixer personalment en Raimon, un gran professional a qui agraeixo que tingués l’amabilitat de mostrar-me la seva obra i el seu taller a Corbera de Llobregat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Sant Antoni M. Claret 6, Centelles
Saber més
- Història de la loteria: difuzionate.com
- Fons d’auques Pere Grañés i Raso: anc.gencat.cat
- Joc de l’auca
- El món de les auques: tionia1.pangea.org
- Una de les primeres auques: vilaweb.cat
- Auca: wikiwand.com
- Antoni Roca i Maristany: enciclopedia.cat – ropto.blogspot.com
- Ramon Serra Massana: tebeosfera.com
- Joan Ribalta i Arnau: enciclopedia.cat
- Valentí Castanys (avi): humoristan.org
- Valentí Castanys (pare): humoristan.org
A Barcelona tenim constància d’un plafó de Ramon Castanys, al carrer Comte d’Urgell, 12. Malauradament, ha pràcticament desaparegut:
https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/mosaics/mosaic/carrer-del-comte-durgell-12/
Sí, ho vaig llegir fa poc. És trist. Al carrer de la Portaferrissa, crec que al número 18, encara sobreviu un altre igual de l’antiga sabateria Scala Dei. El vaig fotografiar fa temps i el tinc pendent de dedicar-li un article. A veure si aquest se salva :-/
Que interessant….!!!!!!
Gràcies!
Mercè
Gràcies! M’ha costat trobar la informació però m’ha servit per conèixer personalment el ceramista, un gran artesà d’aquells que en queden pocs.