Aquarel·la amb una panoràmica dels horts de Besalú.

La batalla que mai va tenir lloc

Els horts de Besalú, sota l’advocació de Sant Jaume.

Entre la política i les vides de sants, em quedo amb aquestes segones, que tot i que tampoc diuen tota la veritat, almenys són simpàtiques.

Per començar, la vida de sant Jaume per si sola ja donaria per emplenar uns quants articles. Segons diu la tradició, l’apòstol arribà a la Hispània romana a predicar, però resulta que també va passar per terres catalanes.

Doncs sí, la llegenda -sense cap fonament- diu que fundà la primera comunitat cristiana a Barcelona. D’on et penses que ve el nom de la plaça Sant Jaume? Curiosament, a Catalunya hi ha més representacions d’aquest sant que a la resta de la península.

Detall del cap de Sant Jaume al plafó ceràmic.

Contesa fictícia

Les religions també fan màrqueting i les peregrinacions foren un invent d’allò més lucratiu. Es feu córrer el rumor que al segle IX, durant la mítica i inexistent batalla de Clavijo (La Rioja) contra els musulmans, Ramiro I somià que Sant Jaume li faria costat a la batalla. L’endemà, les tropes cristianes animades per la presència del sant muntat damunt d’un cavall blanc, aconseguiren la victòria.

Aquest fet, que històricament no va passar, l’escampà un arquebisbe i des de llavors, Jaume es convertí en el protector dels exèrcits cristians. Per tant, és ben comú veure’l representat com un genet repartint cops d’espasa a tort i a dret contra els infidels.

Plafó ceràmic de Sant Jaume, realitzat per Salvador Sunet i Urgellès

Horts com abans

Si observes Besalú (Garrotxa) des de l’aire -amb Google també serveix-, veuràs que la part sud es troba envoltada d’un bonic tapís de petits horts que voregen l’espai entre l’antiga muralla i el Fluvià. Una ‘Comunitat de Regants‘ vetlla perquè la tradició hortícola, que ve de lluny, perduri en aquesta vila.

Una part dels solars pertanyia als monjos benedictins, que actualment s’ha recuperat i adequat per la visita. Una portalada assenyala l’entrada. A la part superior, un plafó ceràmic representa el sant fent justícia dalt del cavall.

Aquarel·la amb una panoràmica dels horts de Besalú.
Els horts.

Protegint la collita

Sorprèn el lema, que deixa ben clar que el sant en qüestió és el patró dels horts de Besalú. Sant Jaume, patró d’un hort? I jo pensava que l’encarregat dels camps era en Galderic o el nouvingut de l’Isidre! M’ha estat impossible saber la raó d’aquesta advocació. Només, per dir alguna cosa, insinuo que potser té a veure amb el fet que va ser present a l’hort de Getsemaní quan Jesús va pregar. Però són cabòries meves agafades amb pinces i sense cap fonament.

Horts de Besalú. Portal d'entrada amb el plafó ceràmic de Sant Jaume

L’artista

Per acabar, en una cantonada del plafó pots veure la signatura de l’autor. Salvador Sunet Urgellès fou un reconegut ceramista nascut a Barcelona a finals del XIX. Cal que t’hi fixis, perquè moltes ceràmiques de sants i fonts que trobaràs pels pobles són d’ell o bé del seu fill. Per exemple, tens les plaques d’alguns carrers de Sitges, la font del Carme de Blanes, la farmàcia Plana de Girona o la magnífica font de la Travessera de Gràcia a Barcelona.

Signatura de Salvador Sunet Urgellès als Horts de Besalú

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situacióveure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Altres obres de Sunet

Altres ceramistes