Mataró: l’art a les parets (segona part)

Aquest és el segon itinerari pels esgrafiats de Mataró. Pots veure aquí el primer el primer itinerari.

En primer lloc, un cop has sortit del carrer Nou i trobes el carrer de la Riera, aixeca els ulls per contemplar una interessant façana grisa que fa cantonada amb esgrafiats blancs. Es tracta de can Pascual, un casal on hi havia una farmàcia del XVII. El Museu de Mataró conserva un col·lecció de receptes donades pel farmacèutic Pere Pascual i Clopés.

Ara toca anar pujant per la Riera fins al col·legi Valldemia que llueix unes delicades filigranes florals. L’edifici havia estat una antiga masia que va ser reformada a mitjans del segle XIX. El 1911 els germans maristes encarregaren a l’arquitecte Josep Goday l’ampliació del centre escolar. La subtil decoració de les noves façanes va anar a càrrec de Francesc Canyellas, de qui ja he parlat a l’article anterior.

Esport en moviment

Seguidament, puja fins al passeig Carles Padrós per veure el Palau d’Esports Josep Mora. Està dedicat a Josep Mora Perajoan, principal impulsor i mecenes del bàsquet mataroní, éssent ell mateix jugador i entrenador. L’edifici, construit gràcies a ell i inaugurat el 1968, va ser tot un esdeveniment per a una ciutat que no tenia cap equipament on practicar esport sota cobert. Aquell mateix any, l’Ajuntament havia encarregat a Eduard Alcoy l’esgrafiat de la façana del palau, dut a terme per Estucats Alsina.

Nascut a Barcelona el 1930, Alcoy aviat es va sentir atret per les Belles Arts. Estudià a la Llotja i el seu estil va anar passant per diverses etapes, des de la figuració fins a l’abstracció i altra vegada a la pintura figurativa. Amb només vint anys ja feia exposicions i formava part d’un grup d’artistes. El 1966 fa una exposició individual a Mataró i s’hi queda a viure amb tota la seva família.

L’esgrafiat representa una competició esportiva sota una torxa olímpica i amb algunes referències al mòn clàssic. Poc clar ens queda si es tracta d’un grup d’atletes que arriben a la meta o bé és un de sol captat en diversos instants. L’obra m’ha fet pensar en aquell quadre que Duchamp va pintar el 1912, on es veu una figura que baixa unes escales. Va ser tota una revolució.

Ens allunyem del centre

A continuació, en aquest Itinerari pels esgrafiats de Mataró, seguim per la ronda d’Alfons X el Savi. A la cruïlla amb el carrer Rocafonda trobem un anodí edifici del qual només se salven els originals plafons de la cantonada, obra de Santi Estrany. Cada un dels qadres mostra una escena, alguns dels quals estan relacionats directament amb Mataró.

Així doncs, veiem l’església de Sant Josep, la muntanya de Burriac amb el castell, una màquina per a la fabricació de gènere de punt i la coca de Mataró, un exvot mariner del segle XV, considerat el més antic d’Europa. Els altres plafons representen un sol resplendent, el caduceu d’Hermes, símbol del comerç i unes flors, potser perquè el Maresme n’és un gran productor.

Tot seguit, cal tornar a la plaça d’Espanya i baixar pel carrer del Parc fins al de Sant Elies per veure, al número 14, un discret motiu mariner de Marta Duran, pintat amb gran precisió. Nascuda a Mataró el 1955, Marta Duran Quintana estudia biologia, fins que, quan tenia vint-i-cinc anys, fa la seva primera exposició de pintura. Des de llavors no ha parat de fer exposicions.

Baixa per Guifre el Pelós, gira a la dreta per Sant Sadurní i a la cantonada amb Sant Isidor podràs contemplar un excel·lent treball de Joan Baptista Parés -Parés de Mataró- del 1992, dut a terme per Estucats Alsina. A la obra apareixen diversos indrets i monuments religiosos de Mataró. Entre altres, hi ha el castell de Burriac, la basílica de Santa Maria, la creu de terme, el portal de Sant Sebastià, la parròquia de Sant Josep, la portalada barroca de Santa Anna i la finestra gòtica que hi ha a la Riera.

Paisatges catalans

Seguim pel carrer Moratín fins a la plaça de Granollers per contemplar l’espectacular disseny de Santi Estrany i Castany, ocupant tot el lateral d’un altíssim edifici. L’obra, que data del 1968 i duta a terme per Estucats Alsina, mostra diversos indrets així com tradicions catalanes, en una acolorida i quasi psicodèlica composició.

Els Pirineus, Montserrat, masies, poblacions i ermites, el castell de Burriac, la sardana, el mar i elements del folclor festiu, s’entrellacen formant un impactant fris que no et deixa pensar en la lletjor dels edificis que envolten aquesta transitada i poc atractiva plaça.

Fa uns anys, aquesta obra va estar a punt de desaparèixer, ja que la comunitat de veïns volia pintar tot l’edifici. Sortosament, la negativa del pintor que ho havia de fer, aconseguí salvar aquests deu pisos d’esgrafiat.

La història en una paret

Baixa per la Ronda O’Donnell i a la cantonada amb el carrer Lucius Marcius hi ha un peculiar motiu que ens parla del passat romà de Mataró. Precisament, l’obra està dedicada al personatge que dona nom al carrer: Lucius Marcius Optatus. Va ser un militar romà, probablement del segle I a.n.e. Vivia a Tarraco on va tenir diversos càrrecs. Per alguna raó es traslladà a Iluro, és a dir, Mataró, on també va tenir algunes funcions. Més tard va ser elevat en el càrrec i destinat a Asturica Augusta -Astorga-. Posteriorment va ser destinat a altres llocs i va morir quan tenia trenta-cinc anys.

La inscripció reprodueix part d’una làpida trobada durant unes excavacions arqueològiques i que actualment s’exposa al Museu de Can Serra. L’estucat dibuixa la planta del jaciment romà de Can Xammar on, entre altres, es van trobar diversos mosaics. L’obra es deu a Santi Estrany i Castany i va ser feta el 1976 per Estucats Alsina.

Ara toca una curiositat. Seguim per Lucius Marcius i a la primera cantonada observem tota una illa d’edificis espantosos, totalment decorats amb un mateix motiu abstracte però canviant el color.

Els voreges per on vulguis fins a pujar a l’avinguda Puig i Cadafalch que et portarà a l’institut Miquel Biada on podràs veure una altra obra de Santi Estrany relacionada amb l’ensenyament tècnic.

El progrés de la ciutat

Seguidament, baixem per unes escaletes que trobarem allà mateix fins al carrer Josep Montserrat Cuadrada que va a parar al Camí del Mig. Aquí et podràs extasiar amb un immens fris fet amb grisos, negres i blancs. És una obra de Santi Estrany, duta a terme per Estucats Alsina, per a una empresa d’estampació tèxtil ja desapareguda.

La primera indústria de Jaume Campins i Cia. data del segle XVIII i es dedicava a fer indianes. Aquesta que tens al davant es va construir als terrenys de la casa de pagès de Can Campins. Es deia Industrias Campins i va estar en actiu des del 1973 fins al 1988.

Segueix pel Camí del Mig, passa per la plaça Alcalde Serra i Xifra i a continuació al número 59 del carrer Miquel Biada veuràs, entre cables i un pal de llum, un homenatge a qui dóna nom al carrer. Miquel Biada i Bunyol va ser un empresari mataroní que, després de passar una bona temporada fent negocis a Veneçuela i Cuba, va tornar a Barcelona i, entre moltes altres coses, es convertí en el promotor del primer ferrocarril de tot l’estat. La línia entre Barcelona i Mataró s’inaugurà el 1848 i aviat va revolucionar la vida d’aquesta ciutat.

A l’esgrafiat més de diversos elements que recorden el mar i la ciutat de Mataró, apareix una màquina de tren i unes persones vestides d’època, que acomiaden o donen la benvinguda al ferrocarril. Va ser dissenyat el 1965 per Santi Estrany. La realització, com en altres ocasions, va anar a càrrec d’Estucats Alsina.

Continua pel mateix carrer fins a trobar el carrer Iluro. Baixa fins al carrer Sant Cugat per veure un disseny camperol d’estil ‘naïf’ (de Santi Estrany, com no).

Oficis de tota mena

A continuació, baixa pel carrer de Cuba fins al de Gravina per veure al número 14 una iconografia referent al món de la construcció. Una plomada, una paleta, un nivell i la maceta i el cisell són les clàssiques eines d’aquesta professió.

Ara ves pujant pel carrer de Lepant. Al número 14 hi destaca l’edifici de l’Aliança, una històrica mutualitat de previsió social. Va ser construit a finals del segle XIX per Eduard Ferrés i Puig, arquitecte de Vilassar de Mar. Els esgrafiats de Santi Estrany fan referència a la salut, la família i el treball. Para atenció a les figures i la composició, que remeten a les pintures egípcies.

Quan passis pel davant del número 11, fixa’t en l’elaborada -i també malmesa- decoració sobre un fons vermellós.

Les Santes

Per acabar aquest itinerari pels esgrafiats de Mataró, arriba fins a la cantonada amb el Camí Ral. Veuràs un esgrafiat que representa el martiri de Juliana i Semproniana, les Santes de la ciutat. Segons explica la tradició, aquestes dues germanes, suposadament nascudes a Mataró, van enterrar el cos de Sant Cugat després que va ser martiritzat. Les noies van ser descobertes i també les hi van tallar el coll. Pel meu gust, l’obra és una mica massa esgarrifosa, mostrant més sang de la que potser caldria. Tanmateix, em pregunto la raó de mostrar altres parts del cos, com els peus i les mans, ja que em sembla que no tenen res a veure amb el martiri. Tot i això, cal reconèixer l’originalitat.

L’obra va ser projectada el 2005 per Jordi Cuyàs i Gibert i feta per Estucats Alsina. Nascut el 1957 a Mataró, Cuyàs va treballar el dibuix, l’escultura, el disseny gràfic, el vídeo i les arts escèniques. Estudià Belles Arts a Barcelona, va fundar un grup artístic i col·laborà en la creació d’una fundació per l’Art Contemporani a Mataró.

Més art als afores

Segur que deus patir esgotament de tant caminar, així que et suggereixo seure a qualsevol terrassa a la plaça Santa Anna i recuperar forces.

Finalment, quan agafis el vehicle pensa anar fins a la urbanització Can Vilardell (segueix les indicacions per anar a l’hospital) per veure una altra interessant obra de Santi Estrany dels anys setanya del segle XX. En aquest cas es tracta d’un gran cub amb el nom de la urbanització. A la cara més gran hi ha una acolorida il·lustració que representa can Vilardell Vell.

Aquesta masia està documentada al segle XVI, tot i que ha sofert transformacions al llarg del temps. Adossada a l’edifici hi ha una capella barroca-

Una darrera recomanació: mira sempre amunt! Mai se sap on pots descobrir un detall amagat damunt d’una finestra.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el plànol

Distància: és una ruta circular de 6 km.

Saber més

• Santi Estrany: wikiwand.com
• Eduard Alcoy – revistailuro.com
• Francesc Canyellas: Museu Arxiu de Santa Maria
• Jordi Cuyàs: wikiwand.com
• Tècnica de l’esgrafiat: escola Mossèn Cinto de Folgueroles
• Antics esgrafiats de Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria
• Protecció dels esgrafiats: mataró.cat
• Article relacionat: El bloc d’en Ramon Bassas
• Palau d’Esports: ilurosport.cat – totmataro.cat
• Marta Duran: ca.wikipedia.org
• Col·legi Valldemia: invarquit.cultura.gencat.cat
• Lucius Marcius: dbe.rah.es
• Can Campins: masmm.org
• Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró: mataro.cat
• L’Aliança: mapaarquitecturanoucentisme.org
• Les Santes: rondaller.cat
• Can Pascual: invarquit.cultura.gencat.cat
• Pere Pascual: perepascualpic.blogspot.com
• Can Vilardell Vell: invarquit.cultura.gencat.cat

Esgrafiats en altres llocs

• Martorell
• Sant Celoni
• Sant Pol de la Bisbal
• Can Lleonart, Alella
• Casa Solà-Morales, Olot
• Sabateria, Banyoles
• Palau Episcopal, Barcelona
• Casa Joan Plà, Barcelona
• Escola Caterina Figueras, Tona
• Can Caralt, Sant Andreu de Llavaneres
• Església de Sant Mateu, Riudecanyes
• Plaça Comercial, Barcelona
• Rellotge de sol, Santes Creus