Els esgrafiats barrocs geomètrics.
En un article anterior he parlat de Sant Pol de la Bisbal d’Empordà i la seva església dedicada a Sant Jaume. Tot i l’aparent simplicitat, aquest edifici ens servirà per entendre alguns principis de l’arquitectura barroca.
Una de les principals reformes del temple va tenir lloc al segle XVIII, quan el barroc marcava tendència. Aquest estil heretà l’esperit renaixentista per l’ordre, però d’una manera gairebé obsessiva.
Formes geomètriques
En primer lloc, el quadrat, el cercle i el triangle eren la base del disseny i l’arquitectura. A més, aquestes formes tenien significats místics. El cercle representava la divinitat, el cel. Les cúpules són representacions de la volta celestial.
El quadrat, en canvi, designava la humanitat, el terrenal. La combinació de tots dos era un compendi de l’humà i el diví. Sovint veuràs que les cases i temples barrocs conjuguen aquestes formes. Com per exemple, el sinuós acabament de la façana de l’església de Sant Pol de la Bisbal. Aquesta forma és present a molts edificis religiosos i civils de l’època, com Can Lleonart a Alella.
Al mig de l’univers
Mirant de prop l’esgrafiat de l’església de Sant Jaume, t’adonaràs que en realitat es tracta d’un motiu format per quadrats i cercles. Aquest esquemàtic disseny s’utilitzà per primera vegada a la planta de l’església italiana de Santa Maria della Consolazione a Todi al segle XVI. Era un nou esquema que convertia la persona —el quadrat— en el centre de l’univers —antropocentrisme, que li diuen—, reduïnt l’allargada nau renaixentista i deixant-la igual que el transsepte.
Decoració econòmica
La tècnica de l’esgrafiat és més antiga que la gana. Ja era utilitzada pels àrabs al segle XI, que la van introduir a la península. Al segle XVII s’usava habitualment per decorar les esglésies de la franja de Llevant. Aquí ens va arribar una mica més tard.
L’esgrafiat consisteix a rascar una capa fresca d’estuc per deixar veure el color de la base. Durant molt de temps ha estat poc valorat com a art, ja que servia per revestir o tapar les imperfeccions de l’arquitectura. De vegades, però, es feien impressionants representacions artístiques, com a l’església de Sant Martí a Sant Celoni.
A d’altres, com a Sant Pol de la Bisbal, s’utilitzaven plantilles o trepes o bé es traçava el disseny directament, fent servir l’escaire i el compàs.
Alguns exemples
Tot i que de vegades foren restaurats o fets de nou en temps actuals, es poden veure arreu interessants exemples d’esgrafiats barrocs geomètrics. Alguns segueixen patrons similars al que acabes de veure i altres, en canvi, presenten notables diferènciees.
Mataró
En primer lloc tens la capella de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró que llueix un esgrafiat executat per Joan Baptista Parés, més conegut com a Parés de Mataró. No em queda clar si aquest motiu ja existia i va ser restaurat o bé és fet de bell nou.
Canet de Mar
Així mateix, al segle XVI l’església de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar no estava esgrafiada. Després de la crema del temple durant la Guerra Civil, l’edifici fou restaurat en estil barroc. La decoració de la façana es va dur a terme el 1998, utilitzant un típic model barroc per l’esgrafiat.
Torelló
Seguidament pots comparar la façana de Sant Pere de Torelló, que presenta un motiu similar, però amb la diferència de trobar-se dins un requadre.
Pineda de Mar
L’església de Santa Maria de Pineda de Mar les ha passat de tots colors. Sortosament, ara llueix dues esplèndides façanes. Ambdues presenten la mateixa ornamentació geomètrica de fons, restaurada en època actual en base al que quedava del segle XVIII. Tanmateix, la decoració es complementa amb una elaborada decoració que engrandeix les portalades.
Vic
L’església dels Dolors és la seu de la Congregació dels Dolors de Vic, organització creada el 1689. Es tracta d’una construcció barroca del segle XVIII bastida per Josep Morató i Soler, pertanyent a una important nissaga d’escultors i arquitectes vigatans. Com totes les edificacions religioses, aquesta tampó s’escapà de la destrossa de la Guerra Civil. Tot i que els esgrafiats han estat fets en alguna data recent, es conserva la portalada original presidida per un cor travessat per set espases que representen els dolors de Maria.
Montblanc
El convent de la Serra és en realitat un conjunt d’edificacions que inclouen, a més del monestir, el santuari, l’antiga casa del capellà i un hort. Diu la tradició que una princesa que venia de Salou portava una imatge de la Mare de Déu a Saragossa. En arribar a Montblanc, els bous del carro decidiren no continuar i el fet s’interpretà com que era voluntat divina que la talla es quedés aquí. Jaume II —segle XIII— autoritzà la construcció d’un convent que, com pots imaginar, l’ha passat de tots colors amb tanta guerra. Una de les diverses reformes tingué lloc al segle XVIII, quan s’esgrafià la façana. Observa el detall que fa esment de Montserrat.
Alcover
A tocar de la plaça Nova s’alça Ca Malapeira, un edifici barroc bastit al segle XVIII tal com consta a la llinda i curosament restaurat recentment. L’habitatge pertanyia a una antiga família que ja vivia a Alcover des del segle XV.
Valls
Els Lleonart es dedicaven a la fabricació i comerç d’aiguardents. Aquesta família fou prou rellevant per ocupar diversos càrrecs municipals. Al segle XVIII uniren dos edificis a la plaça dels Alls i decoraren la façana amb estuc barroc que deixava ocult un altre d’anterior d’estil renaixentista. Para atenció als medallons on consta la data, ja que veuràs unes urpes de lleó que fan esment del cognom familiar.
Vilafranca del Penedès
Tot i que l’espai és molt anterior, la plaça de la Constitució d’aquesta ciutat, popularment coneguda com «les Voltes«, adquirí l’actual fesomia el 1878. En aquella data s’alinearen les façanes d’alguns habitatges i es construïren els pòrtics. Una de les façanes ha estat restaurada amb uns esgrafiats barrocs geomètrics que imagino són com els que antigament hi havia.
Centelles
Finalment, vull incloure com a exemple d’esgrafiats barrocs geomètrics la façana de l’església de Santa Coloma de Centelles —Osona. Tot i que va ser executada durant una intervenció el 1955, segueix un patró que no trenca massa amb l’estil barroc del temple.
Per acabar, aprofito per deixar anar la petició que es retirin els cables de la façana de l’església de Sant Pol de la Bisbal. Estic segur que hi ha una alternativa per minimitzar l’impacte sobre el patrimoni.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Església de Sant Jaume: rondaller.cat
- La geometria al barroc, per S. Rojas
- El esgrafiado arquitectónico valenciano, per A. Ferrer Orts
- Procedimiento artístico del esgrafiado, per R. Ruíz Alonso
- La forma barroca arquitectónica, per C. Lizama Campos
- Santa Maria della Consolazione: wikiwand.com
- Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar: canetdemar.cat
- Simetrías en la ornamentación arquitectónica, per M. A. Gilsanz
