Simbolisme vegetal al cementiri del Poblenou.
Nascut el 1840, Celestí Barallat i Falguera aviat va estar molt vinculat amb la mort. Tenia deu anys i ja havien mort tres dels seus sis germans. Al xicot li interessava la poesia, la natura i l’espiritualitat. Però com que era fill i nebot de notaris, no li va quedar més remei que estudiar Dret. Tanmateix, el seu interès per la naturalesa el dugué a escriure els “Principis de botànica funerària”.
La seva idea primordia era que el cementiri fos com un jardí, similar a un bosc sagrat. Deia Barallat que en un recinte funerari havia de predominar el verd, color que s’associa amb la regeneració primaveral, excel·lent per simbolitzar la immortalitat de l’ànima. I res més escaient que el xiprer, un arbre que mai perd les fulles (eternitat), amb un verd ni massa estrident ni massa fosc, i que s’enlaira, establint una connexió amb el cel.
Així doncs, en aquest article et parlaré del simbolisme funerari dels elements vegetals, prenent com a mostra el cementiri del Poblenou.
El son etern
Demèter és la deessa de l’agricultura, aquella que vivifica el cicle de la vida i la mort. Era venerada com a la portadora de les estacions. Pel fet d’haver fet coses lletges amb Zeus, nasqué Persèfone. L’oncle de la noia era Hades, déu de l’inframon, on resideixen els morts, vaja. Hades s’enamorà de Persèfone i la raptà. Demèter -la mare- se la passà cercant la filla arreu i descurant la terra que es tornà estèril. Veient-la tan trasbalsada, Júpiter li donà llavors de cascall perquè dormís i deixés de patir.
Aquesta planta conté alcaloides molt utilitzats en medicina des dels temps dels faraons egipcis. Opi, morfina i codeïna són alguns dels analgèsics que probablement et vindran al cap. Per tant, el cascall és el símbol idoni per a representar el son transitori mentre el difunt espera la resurrecció. De fet, el somni de l’ànima és una creença popular basada la comparació que la Bíblia fa entre el son i la mort. És a dir, és una manera de descriure la mort, ja que el cos d’una persona difunta sembla que està dormint.
Flor d’un dia
En general les flors representen la brevetat de la vida: floreixen i es marceixen en poc temps. Però també representen la renaixença final, ja que l’any següent tornen a florir. Sense entrar en massa detall, cada flor té el seu particular significat.
La sempreviva, ja ho diu el seu nom, és ideal perquè no es panseix i perpetua la memòria. La violeta indica modèstia i convida a la reflexió del dolor sense tenir la foscor del negre.
El narcís representa la bellesa i la transformació. La rosa expressa dolor, però com que té espines, no és la més popular. Curiosament, és més indicat plantar un roser als peus de la tomba.
La sang redemptora
De vegades veuràs, sola o entre altres fruites, una magrana, carregada de simbolisme des de la mitologia grega. Quan Side fugí del seu pare perquè s’havia enamorat d’ella, es va suïcidar. Els déus es compadiren i de la sang vessada van fer brotar un magraner. Més tard, el cristianisme l’utilitzaria com a símbol de la sang de Crist i de la resurrecció.
Un calvari
Tot i que amb menys presència, també pots trobar simbologia pròpia de la crucifixió de Crist, record directe de la mort: creus, claus o corones d’espines.
La flor de la passió, com el seu nom indica, és el paradigma que resumeix aquests elements: tres pistils amb la forma de claus, cinc més que són les llagues, una corona d’espines de color violeta i el fruit que conté llavors de color vermell, la sang de Crist. A més, té deu pètals que representen els deixebles que hi havia al peu de la creu. I, si no en tens prou, presa en infusió ajuda a dormir, un altre paral·lelisme de la mort.
Immortalitat
Continuem esbrinant el simbolisme vegetal al cementiri del Poblenou. La pinya té connotacions molt diverses. Hi ha qui, per la forma, la relaciona amb la glàndula pineal (d’aquí el nom), responsable entre altres funcions, de regular la son. Són significats més aviat esotèrics i una mica agafats amb pinces, sent improbable que al segle XIX estiguessin per això. També és una imatge maçònica recurrent, però les explicacions són prou complicades i no hi entraré.
Mitològicament parlant, els pinyons eren l’aliment dels immortals, però també un símbol eròtic associat a Dionís. A més, com que no perd la fulla, el pi s’associa amb la immortalitat.
La victòria
La palmera apareix repetidament a la Bíblia i representa la victòria i el triomf. La paraula grega per a palmera és ‘phoenix‘, que nosaltres utilitzem per a designar allò que reneix de les mateixes cendres. Aquest arbre de vida longeva representa molt bé el sentit de permanència i eternitat. Quan un sant duu una fulla de palma, vol dir que ha triomfat sobre el mal i té la recompensa eterna.
L’abraçada de la natura
Al segle V aC vivia a Corint (Grècia) un artista anomenat Cal·límac. Explica la llegenda que un dia observà una planta d’acant que havia crescut sota una tomba i les fulles embolcallaven les ofrenes dipositades al damunt. Aquest fet l’inspirà per crear el capitell corinti, utilitzat i versionat posteriorment. A la Grècia clàssica estava molt escampat el mite que deia que aquesta planta havia brotat del cadàver d’un heroi. Per això era habitual dipositar fulles d’acant als enterraments, ja que simbolitzaven la vida eterna.
Glòria al guanyador!
Per la seva forma circular, la corona s’associa amb el sol, font de vida. A l’antiguitat es coronaven els vencedors amb fulles. Es col·locava damunt el cap, és a dir, la part més alta. Qui duia la corona representava que estava en contacte amb el regne celestial, com diverses divinitats que també en duen.
Sense oblidar que les flors simbolitzen la brevetat de la vida, dins el cristianisme representa la idea de l’esperança de resurrecció i de la immortalitat aconseguida pel difunt. Segons diu el llibre de l’Apocalipsi 2:10: “sigues fidel fins a la mort i jo et donaré la corona de la vida“.
In fins aquí aquest breu repàs al simbolisme vegetal al cementiri del Poblenou. Si et tema t’agrada, més avall trobaràs més articles on parlo d’altres símbols als cementiris.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: avinguda d’Icària s/n. Barcelona
Saber més
- Celestí Barallat: wikiwand.com
- Botànica funerària: arbresjosepgordi.blogspot.com
- Rosella: rondaller.cat
- Significat de les flors: emilioeducadoryantropologo.blogspot.com
- Passiflora: espores.org
- Magrana: arbresjosepgordi.blogspot.com
- Acant: espores.org
- Acant: Léxico de los símbolos, per O. Beigbeder (pàgs. 26-30)
- Corona: Ramos, coronas, guirnaldas,… per J. Salazar Rincón
- Palmera: vilaweb.cat
- Pinya (explicació esotèrica): bibliotecapleyades.net
Què veure a prop
- Itinerari per la Barceloneta
- Simbolisme d’altres decoracions funeràries
- Simbolisme de les roselles
- Panteó de Rafael Patxot
- El Santet
Altres cementiris interessants
- Vilafranca del Penedès
- Vilassar de Mar
- Mataró
- Les Corts (Barcelona)
- Necròpolis de Tarragona
- Bonifacio (Còrsega)
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: