Cementiri de Les Corts.

L’Havana, Jerusalem, Les Corts

El cementiri de Les Corts, un interessant recinte per visitar.

Al barri de Les Corts mai s’hi van fer trobades de representants polítics. L’origen etimològic podria provenir del nom d’alguna família, com Escorç o bé del llatí ‘cohors‘ que vol dir casa rústica.

Creu. Cementiri de Les Corts
La verge il·luminada intercedeix pels morts.

Era un nucli rural que al segle XIII va obtenir importants privilegis que es van acabar primer amb Felip V i després quan Barcelona s’el va annexionar a finals del segle XIX.

En aquesta mateixa època, una llei establí la prohibició de fer enterraments dins els nuclis urbans i per això es projectà el cementiri de Les Corts tal com ara el coneixem, només que en aquells temps allò era un descampat.

No és que sigui espectacular, però val la pena una visita per descobrir algunes interessants mostres d’art funerari.

Detall de mà. Cementiri de Les Corts
Les darreres flors.

Abans d’entrar observeu l’edifici modernista de les oficines a la vostra esquerra. Quan passeu el portal del recinte gireu a la dreta per veure el panteó de la família Cuyàs on (imagino) va ser enterrat Vicenç Cuyàs, l’alcalde de Les Corts que va cedir els terrenys per a la construcció del cementiri.

La creu del panteó Cuyàs recorda les d'origen celta.
La creu del panteó Cuyàs recorda les d’origen celta.

A prop, el delicat àngel del panteó Piera Munné. Fixeu-vos en el peu que no es recolza enlloc.

peu de l'àngel del panteó Piera Munné. Cementiri de Les Corts
El delicat peu de l’àngel del panteó Piera Munné.

Seguidament passem al següent recinte per admirar al panteó Herrera una magnífica escultura femenina sostenint un difunt. Em quedo hipnotitzat pels suaus trets de la cara.

panteó Herrera. Cementiri de Les Corts
Tendresa i resignació al panteó Herrera.

Record d’un gran desastre

Al mig de l’espai hi ha una singular i oblidada construcció que recorda un fortí colonial, amb canons i tot. Es tracta del monument als repatriats d’Ultramar.

Les gàrgoles del monument als repatriats representen canons. Cementiri de Les Corts
Les gàrgoles del monument als repatriats representen canons.

Baixant per les escales arribem a unes portes de ferro des d’on podem veure tètriques sales plenes de nínxols i plaques que recorden els soldats que van anar a ‘defensar’ Cuba i Filipines, aquelles riques i llunyanes “províncies”. Per cert, ja sabreu que es van perdre ambdues guerres.

monument als repatriats. Cementiri de Les Corts
Aquí reposen els repatriats d’Ultramar.

Àngels i creus

Anem a trobar el passeig central per veure la capella del Sant Crist al mig d’una placeta, amb un sostre que recorda les esglésies bizantines i uns alegres vitralls que la voregen totalment.

Vitralls a la capella del Sant Crist.
Vitralls a la capella del Sant Crist.

Seguim avall, pel darrere de la capella i ens fixem en les indicacions que deuen ser de l’any del tango.

indicador al Cementiri de Les Corts
Bona organització.

Al final de la rampa girem a la dreta per veure la tomba del doctor Damià Martí. Actualment la seva estàtua fa una mitja por.

tomba de Damià Martí Boix. Cementiri de Les Corts
El temps també passa a la tomba de Damià Martí Boix.

Continuem cap a l’altre costat de la rampa per veure l’àngel més fotografiat d’aquest cementiri, al sepulcre Sanfeliu-Nogués. Com que tothom el retrata pel davant, jo només us ensenyo les boniques ales.

sepulcre Sanfeliu-Nogués. Cementiri de Les Corts
Àngel d’esquenes al sepulcre Sanfeliu-Nogués.

La curiositat és que es tracta d’una rèplica feta per l’escultor Josep Planas, gairebé idèntica a la del panteó Urrutia del cementiri de Montjuïc.

Tanmateix, aquest cementiri no destaca precisament per la seva monumentalitat ni originalitat. Amb alguna excepció, sembla que a part de creus i àngels, poca cosa més van fer aquí els escultors.

Escultura d'àngel. Cementiri de Les Corts
Angelet murri.

Pares i fills

A continuació, passem entre parets de nínxols fins a trobar el panteó Núñez al mig d’una placeta, amb una barreja d’estils que no em deixa acabar de saber si m’agrada o no. Agustín Núñez era un important impressor que dirigia deiverses empreses.

Quan el 1944 el seu fill de trenta-dos anys va morir en un accident aeri, el seu pare va encarregar aquest panteó a Agustí Borrell i Sensat. Aquest arquitecte és autor del Banc Rural Mediterrani o la seu del Col·legi d’Advocats a Barcelona.

Panteó Núñez
Panteó Núñez.

Fixeu-vos en alguns nínxols on encara resten les envellides i humils flors que algú hi va deixar.

nínxol abandonat. Cementiri de Les Corts
L’oblit del més enllà.

Pedres en comptes de flors

Seguim pujant i al següent passadís tombem a l’esquerra on veurem l’entrada al cementiri jueu.

Cementiri jueu de Les Corts
Cementiri jueu.

Segons el seu precepte, els enterraments d’aquesta religió han de ser a terra, orientats cap a Jerusalem i no reben flors, com a molt es pot dipositar una pedreta en senyal de record.

tomba jueva al Cementiri de Les Corts
Tomba jueva.

Per acabar, tornem a l’avinguda principal per passejar tranquil·lament fins a la sortida i contemplar els darrers angelets que custodien les ànimes.

Cementiri de Les Corts
Les escultures d’àngels són les més recurrents.

Per als culers

Tranquils, que no m’oblido. Aquí també trobareu el memorial del FC Barcelona, un espai provisional on dipositar les cendres dels socis, fins que estigui fet el definitiu -i polèmic- dins el Camp Nou.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Altres cementiris interessants

Què veure a prop