Cementiri del Poblenou.

Geni i figura fins a la sepultura

Símbols funeraris al cementiri del Poblenou.

La nostra cultura acostuma a evitar paraules i representacions al·lusives a la mort. Per exemple, en comptes de mort, diem traspàs, que queda més fi.

Relleu al mur exterior del recinte, amb una corona de flors i una torxa.
Només entrar ja ens avisen.

Ens les empesquem per donar la volta i parlar del tema sense nomenar-lo directament, utilitzant una extensa simbologia, que varia segons els temps, les creences i la personalitat del difunt.

Relleu amb un rellotge de sorra, envoltat d'una serp i creuat amb dues dalles.
Queda clar quin és el final.

Cal tenir en compte, que a finals del segle XIX apareix el simbolisme, un moviment que retorna a la idea del mite, ple d’al·legories.

Barana d'un panteó amb la representació dels tres claus de Crist.
Record de la passió.

El cementiri de Poblenou és un bon lloc per comprovar-ho. Malgrat això, no esmentaré la iconografia més obvia de les creus, sants, àngels, dalles i calaveres, que imagino tenim més per la mà. Tampoc parlaré de símbols que identifiquen l’activitat del difunt: llibres, vaixells, escuts, etc.

L’he dividit en dues parts: la relacionada amb el món vegetal i la resta. Comencem per aquesta darrera.

Relleu de pedra amb una corona de flors.
El premi del guanyador.

Ulls en la foscor

El mussol era l’animal sagrat d’Atenea, la deessa grega de la saviesa, de qui pren el seu nom científic ‘Athene noctua’.

Escultura de mussol amb una branqueta d'olivera a les potes.
Compte, que et vigilo.

L’imaginari popular li ha atorgat significats contraposats, tant de malastruga com de bona sort, però a partir del Romanticisme, és comú trobar-lo esculpit als recintes funeraris. La seva capacitat de veure en la foscor és molt indicada per a qui ja és en una altra dimensió on pot ‘veure més enllà’ de la vida i per fi ha arribat al ple coneixement.

Mausoleu de marbre amb el relleu d'un mussol. Símbols funeraris al cementiri del Poblenou
Visió del més enllà.

Llum i alegria

Celestino Barallat va ser un advocat del segle XIX que va estar especialment interessat en la simbologia funerària i va escriure un llibre on especificava quins colors eren més adients. Segons ell, les tombes han de ser de color blanc, símbol de pau i puresa, però també per fugir d’idees tètriques.

El sepulcre més clàssic

Continuem descobrint més símbols funeraris al cementiri del Poblenou. Les piràmides d’Egipte eren tombes per a grans personatges. Aquesta construcció, també present en altres cultures, representa els raigs del sol de ponent (el final del dia, la mort). Al segle XIX es va convertir en un element de moda. La forma triangular li va venir molt bé al cristianisme, ja que representa la Trinitat.

nínxol amb un paisatge amb piràmide i palmeres. Símbols funeraris al cementiri del Poblenou
La piràmide del nínxol 751.

No obstant això, cal tenir en compte que els militants maçons, tenien el triangle com a símbol distintiu: passat, present i futur, emblema del Gran Arquitecte de l’Univers. Pot ser, o no, que la seva presència sigui indicador que el difunt pertanyia a aquesta lògia.

Tomba amb una piràmide. Símbols funeraris al cementiri del Poblenou
Com un faraó.

La flama de la vida

Una altra imatge cristiana que es repeteix és la de la flama. De vegades és una llàntia d’oli, símbol de la prudència, segons la paràbola de les deu verges. Tanmateix, també simbolitza l’Esperit Sant que ens il·lumina i dissipa les tenebres.

fornícula amb una llàntia d'oli. Símbols funeraris al cementiri del Poblenou
La llum que tot ho il·lumina.

En canvi, la torxa cap per avall, ens parla de la vida que s’apaga. Aquest símbol és una herència de la mitologia grega. Tànat -o Tànatos- era la personificació de la mort no violenta. D’aquí prové el mot tanatori. Se’l solia representar amb una torxa cap per avall.

Relleu de torxa cap per avall. Símbols funeraris al cementiri del Poblenou
Vida que s’estingeix.

La fugacitat de la vida

Per acabar, com que només pot mesurar un període de temps determinat i finit, el rellotge de sorra és una bona metàfora del pas de la vida, essent la mort l’únic fi possible.

Pany d'un panteó amb forma de rellotge de sorra amb ales. Símbols funeraris al cementiri del Poblenou
Temps que passa volant.

Si t’interessen aquests temes, no et perdis l’article on parlo de la simbologia botànica als cementiris.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Avinguda d’Icària, 204. Barcelona

Saber més

Articles relacionats