Primer recull de murals ceràmics dels anys setanta.
El meu problema és que m’animo i no hi ha qui em pari. Fent la cerca d’obres d’un ceramista, m’ha portat a voler saber d’altres que he descobert pel camí. Aquest és un d’ells.
En primer lloc, passejant per Lloret de Mar vaig topar amb un gran mural ceràmic al carrer de Santa Eulàlia, a tocar de l’església. L’obra està realitzada amb plafons amb formes diverses en relleu. Predominen els tons terrosos. Dos dels plafons estan relacionats amb la sabateria a la qual pertany el mural: una pell estesa i una bota. Vaig preguntar a la mestressa de la botiga, però em va comentar que no recordava qui ho va fer.
Lligant caps
Les casualitats mai venen soles. Llavors vaig recordar haver vist a Barcelona un mural amb formes similars. Es troba al carrer Gran de Sant Andreu i decora l’entrada d’un edifici d’habitatges.
Així mateix, idèntic patró el trobem a la façana del Palau de la Metal·lúrgia de Barcelona. Els dos murals que han sobreviscut, els trobem a banda i banda d’una de les entrades. Van ser col·locats durant les reformes realitzades els anys 60 del segle XX. Destaca el relleu d’un martell picant una peça damunt una enclusa, al·legoria molt apropiada pel primer ús que va tenir l’edifici.
Fent una cerca més acurada a les xarxes, vaig veure més obres a Barcelona amb idèntiques rajoles, col·locades de diverses maneres. I en altres llocs, com una estació de metro a Madrid o l’aeroport de Santander.
Enrajolant les parets
La dècada dels 70 va continuar l’experimentació en l’art iniciada anys abans, donant lloc a les desbarrades estètiques més increïbles, especialment en tot el relacionat amb l’arquitectura. La psicodèlia dels 60 va deixar pas a una estètica abarrocada i plena de textures, a la qual frenèticament s’abocaren arquitectes i artistes. Alguns amb més que dubtosos resultats.
Era un temps gens respectuós amb el patrimoni. Aquí recordo una coneguda empresa constructora que va enderrocar notables edificis del segle XIX i al seu lloc va aixecar uns més que oblidables blocs, coneguts com a ‘edificis singulars’.
Tanmateix, la construcció en sèrie origina una forta demanda de materials decoratius estandarditzats, que permetin una ràpida execució. Després d’un llarg període de decadència, la rajola tindrà un important protagonisme en l’arquitectura, per la seva durabilitat, capacitat d’aïllament i estètica.
Els treballats mosaics de ceràmica de la dècada anterior que decoraven façanes i vestíbuls, s’han convertit en plafons de peces més grans i prefabricades, que permetran diversos dissenys i facilitaran el procés de col·locació.
A la recerca de l’autor
Vaig preguntar a l’aeroport de Santander i oh, em van contestar molt amablement! Em van dir que els hi constava que l’autor es deia Lorente i que el mural va ser realitzat el 1974, que és quan es van remodelar totes les instal·lacions. Però amb aquest nom, tampoc he localitzat cap ceramista.
A continuació, una nova pista va aparèixer en veure el mural de l’antiga fàbrica de ceràmica Cosme Toda, a l’Hospitalet de Llobregat. Allà apareixen alguns dels dissenys de rajoles utilitzades en diversos murals! Segurament això vol dir que la ceràmica que estic buscant, va ser fabricada allà. Però, qui és l’autor?
Per cert, poc després d’escriure aquest article, el mural de Cosme Toda ha desaparegut sota la piqueta. Una altra victòria de l’especulació. Una altra pèrdua irreparable.
Nota a desembre de 2021
Tot i que en un principi desconeixia qui era l’autor del mural de Cosme Toda, avui puc rectificar i afirmar que van ser produïdes per Silicor durant els anys setanta del segle XX. Sota aquesta firma comercial Joan Rifà realitzava creacions amb un acabat artesanal per a revestiments ceràmics.
Vull agrair la filla de Rifà la seva amabilitat en enviar-me dos catàlegs on apareixen aquestes i moltes altres mostres que erròniament havíem atribuït a diversos ceramistes. Rifà va crear aquestes col·leccions de rajoles sota el nom de Silicor Mural.
Tanmateix, el dubte que ara em ve és: va treballar Rifà a Cosme Toda o hi va col·laborar com a extern? Potser aquesta empresa produïa i comercialitzava les creacions de Silicor.
Així mateix, vaig parlar amb la historiadora Natalia Piernas, qui al seu magnífic blog -anotat més avall- ha fet un interessant article sobre aquesta fàbrica. Em va comentar que potser a l’Arxiu de l’Hospitalet de Llobregat tindrien alguna cosa. Així ho vaig fer, però tampoc. Semblava com si perseguís un fantasma!
Anonimat resolt
En un article publicat un any més tard, explicava que vaig trobar un d’aquests murals ceràmics dels anys setanta, amb la signatura de l’artista -Lorente- així com les inicials R+OP.
Gràcies a la la informació facilitada per Kusi Colonna-Preti de la pàgina El mosaic del meu barri, he pogut saber que es tracta de Pedro Llorente Brieva. Nascut el 1937 a Soria, la família -molt vinculada al món de la construcció- es traslladà a Barcelona quan ell tenia uns vint anys. Entrà com a aprenent en un despatx d’arquitectes i s’apuntà a l’escola Massana. Més tard, muntà un negoci de construcció juntament amb el seu pare i el seu germà. L’empresa es constituí el 1969 com a R+OP, és a dir, Relieves + Ordenaciones Pétreas, especialitzada en revestiments en arquitectura.
Després va treballar en solitari, creant un material estéticament atractiu, modular, resistent a les inclemències del temps i econòmicament molt competitiu. Tot això, afegit a la ràpida fabricació i col·locació convertiren aquests murals en un gran èxit arreu. Aquest empresari que després va anar a viure a Cubelles, és autor entre altres, d’un mural per a la central tèrmica de Foix i un gran monument al municipi de Torrevella (Alacant). La gran crisi de principi dels anys noranta del segle XX, així com la mort de Pedro Llorente, va comportar el tancament del negoci.
Agraïments
El meu agraïment a la historiadora Natalia Piernas, qui em va donar pistes d’on trobar informació sobre aquests murals ceràmics dels anys setanta. A l’Arxiu de l’Hospitalet de Llobregat, per l’amabilitat amb què em van atendre. També a Calçats Fàbregas de Lloret de Mar, per l’atenció que em van dispensar. A l’aeroport de Santander, que van contestar la meva petició molt professionalment. I molt especialment, a Kusi Colonna-Preti de la pàgina El mosaic del meu barri, sense qui aquest enigme no hauria estat resolt.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Localització dels murals: veure el mapa
Saber més
- Mural carrer Casanova: El mosaic del meu barri
- Mural carrer Trafalgar: El mosaic del meu barri
- Mural 1 aeroport Santander: biodiversidadvirtual.org
- Mural 2 aeroport Santander: biodiversidadvirtual.org
- Mural Santander: biodiversidadvirtual.org
- Joan Rifà: marcelalbet.blogspot.com
- Cosme Toda: nataliapiernas.com
- El revestimiento en la arquitectura, per M.C. Vaca i J. Avellaneda
- Entrevista a Pedro Llorente Martínez (fill de l’autor): El mosaic del meu barri
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: