Treure aigua per la boca

Font de la Travessera de Gràcia.

En primer lloc, al món antic, els actors es pintaven la cara segons el personatge que havien de representar. Més endavant, això donaria pas a les màscares, amb grans caps i expressions exagerades, que permetien el públic saber qui estava actuant.

D’aquí vindria el mot mascaró, per a designar -en arquitectura- els rostres fantàstics que adornen els portals de molts edificis.

Durant el renaixement va ser un recurs ornamental molt freqüent, que seria reinterpretat una i mil vegades, fins i tot al segle XX.

Font de la Travessera de Gràcia decorada amb un plafó ceràmic de Sunet.

Caps mitològics

Per començar, la mitologia romana ens parla de Janus, el déu guardià de les portes i dels inicis -d’aquí ve gener-. Era habitual representar-lo a les entrades de les cases.

Janus es va casar amb Juturna, una nimfa de les aigües. A Roma hi havia una font sagrada protegida per Juturna i que, per tant, tenia propietats curatives.

Janus i Juturna van engendrar Fontus, déu de les fonts. En el seu honor se celebrava la festa de la Fontinàlia, engalanant les fonts amb garlandes de flors.

A l’antiga Roma, els rics propietaris decoraven les seves cases amb fonts i brolladors. Els brocs tenien cares esculpides amb la boca oberta per on rajava l’aigua.

Tanmateix, en alguns casos és possible identificar aquests rostres amb personatges llegendaris relacionats amb l’aigua. Tritons, faunes i nàiades en són alguns. Però també hi ha altres, que el temps sembla haver oblidat, com Silè, Tritó i Orió.

Conegut a la mitologia grega pels seus excessos amb l’alcohol, Silè era el pare adoptiu i company de borratxeres de Dionís. Sol ser representat com un adult amb barbes i amb raïm al cap.

Tritó era un déu missatger de les profunditats marines. Utilitzava un caragol que bufava per tal de calmar o elevar les onades. Sovint el veiem representat en fonts.

El gegant Orió era un déu caçador que tenia el do de caminar damunt les aigües.

Mascaró dibuixat per Sunet, que treu aigua per la boca.

Caps enfadats

A la travessera de Gràcia hi ha una coneguda font que, a diferència de moltes altres, no té cap nom popular. Sembla que aquest carrer de 3 quilòmetres, havia estat una antiga via romana, fet que encara ajuda més a donar un aire mitològic a les explicacions.

La font va ser construïda el 1845, en un moment delicat, tant políticament per les relacions de la vila de Gràcia amb Barcelona, com per la sequera que causava estralls entre la població. Poc més diré, ja que he trobat un parell de blogs -ressenyats al final-, que ho expliquen prou bé. Només que, al cap de cinquanta-dos anys de tenir la font, i després de tres intents en què Gràcia va guanyar la independència, la vila passaria definitivament a formar part de la ciutat de Barcelona.

Cap als anys vint del segle XX la font es va decorar amb plafons ceràmics de regust renaixentista. El noucentisme, renunciant a la improvisació del modernisme, va prendre com a model l’ordre i l’equilibri del classicisme i del Renaixement italià.

Entre diverses sanefes i motius florals, el plafó té com a motiu principal dos caps o mascarons qui, evidentment enfadats, treuen aigua per la boca. Es fa difícil determinar de quin personatge es tracta, però és tot un homenatge a les fonts romanes.

Font de la Travessera de Gràcia. Detall de la representació d'un gerro on cau l'aigua.

L’autor

Per acabar, l’aigua que escupen les carotes va a parar a unes grans copes, igualment de gust renaixentista.

En un racó trobem la signatura S.Sunet. Es tracta de Salvador Sunet Urgellès, ceramista nascut a Barcelona a finals del segle XIX. Va realitzar nombrosos treballs, com plafons ceràmics publicitaris, de sants o de noms de carrer, entre molts altres.

Malauradament no sabem si els rostres pintats per Sunet a la font representen Fontus, Janus o Silè o simplement són una clicada d’ull a les fonts renaixentistes romanes.

Finalment, sense sortir de Barcelona, pots comparar aquesta font amb la Font Seca al carrer de la Unió, la de Santa Anna al Portal de l’Àngel, la de la plaça de Sant Just o la del Pla de la Boqueria, construïda pocs anys abans.

Font de la Travessera de Gràcia. Detall de la signatura de Sunet.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Travessera de Gràcia, 126, Barcelona

Saber més

Altres obres de Sunet

Què veure a prop

Altres fonts

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).