Primer itinerari pels esgrafiats de Martorell.
L’art existeix des que el món és món. Els primers habitants decoraven les coves. 4.000 anys abans de Crist a l’Orient van començar a fer els primers esgrafiats a les façanes dels habitatges, que més tard els romans van utilitzar amb motius senzills. Durant el Renaixement es recobriren façanes, palaus i esglésies amb treballats esgrafiats.
A Catalunya ens arribà al segle XVII, en ple barroc, que va veure en aquesta tècnica una forma de distingir els habitatges amb un cost raonable. Així i tot, l’esplendor va venir de la mà del modernisme i del noucentisme que ens han deixat autèntiques meravelles.
No obstant això, aquesta manera de decorar les façanes va tenir una nova renaixença cap als anys 50 del segle XX. Hi ha dues ciutats que destacarien per la gran concentració d’esgrafiats al carrer: Mataró i Martorell. De la primera he parlat diverses vegades, així que avui em centraré amb la segona.
Però, què és un esgrafiat?
Ho explico breument amb un gràfic.
Cada autor el seu estil
Avui veurem, bàsicament obres de dos autors.
En primer lloc, tenim Ferran Serra i Sala, un dibuixant i escultor barceloní de principis del segle XX. Després de passar una temporada a Itàlia estudiant els artistes del Renaixement, va llatinitzar el seu nom com a Ferdinandus Serra. A més de crear motius propis, dins el corrent noucentista, va restaurar nombrosos esgrafiats arreu de Catalunya, especialment rellotges de sol.
Jaume Amat i Bargués va néixer a Martorell i amb només tretze anys es convertí en aprenent de Ferran Serra. Va aprendre l’ofici i continuà la tasca d’esgrafiador a la seva ciutat i rodalia.
Comencem l’itinerari?
Per començar, et proposo iniciar la ruta al carrer Pere Puig, ben a prop de l’històric pont. Al número 78 veiem una façana decorada per en Ferran Serra cap al 1942, amb motius que ens recorden el passat agrícola i ramader de l’antiga vila. Una pagesa amb un manat de blat i un senyor munyint una vaca. Més amunt hi ha petits detalls relacionats amb aquests temes, com una lletera i una oliera.
Davant mateix, a la plaça de la Creu, uns plafons allargats del mateix autor (1954), contraposen un traginer amb el seu carro espitjat per cavalls i un elegant carruatge amb uns animals més ràpids. Aquí hi vivia Josep Prats, més conegut com a Pep el Garbellador, empresari dedicat als transports. En aquest lloc hi havia una parada de diligències.
Continua pel carrer Pere Puig. Passaràs per la capella de Sant Joan on Jaume Amat va estucar la façana amb motius clàssics de garlandes, àngels i columnes. Aquest edifici és l’únic testimoni -reformat- de l’hospital de malalts construït al segle XIII.
A continuació, aniràs veient més façanes esgrafiades, però no m’aturaré a parlar de totes. Al número 44 fixa’t en la decoració floral, feta per Josep Amat, en una típica casa de l’antiga vila de Martorell que no ha sofert modificacions.
Antics i moderns
Malgrat que no se’n parla enlloc, para atenció als peculiars motius verticals al número 39 i fets el 2011 per l’estudi d’arquitectura Poma. Per exemple, a la part inferior, el sol, la lluna i un àngel que estira una tela on apareix un codi binari rematat per un codi de barres. Al cap i a la fi, és una interessant reinterpretació de la tradició de la tècnica de l’esgrafiat.
Seguidament, en una altra obra executada per Amat a Can Feliu, al número 20, veuràs el procés de fabricació d’una roda i un parell d’eines utilitzades pel carreter -fabricant de carros-. Potser aquí hi vivia un.
Tot seguit, al número 16 un solitari esgrafiat fet per Joan Navarro ens parla de quan aquí hi havia una fàbrica de paraigües. Tanmateix, no he trobat cap informació de l’autor ni de la fàbrica.
Els herois
El carrer canvia de nom i s’anomena de Josep Anselm Clavé, seguint l’itinerari de l’antiga Via Augusta. Tot i no tractar-se d’esgrafiats, a Cal Barraqueta -número 45-, fixa’t que, aprofitant un medalló en relleu, el 1989 s’hi va pintar el pont del Diable, símbol de la vila. L’interès d’aquest habitatge rau en el fet que aquí visqueren dos germans, convertits en herois republicans per la seva activa participació en diverses revolucions a mitjan segle XIX.
A continuació, als números 25 i 27, dues façanes mostren decoracions florals executades per Amat.
Per acabar, un garatge al número 23 llueix un fris del mateix autor, on uns nens nus arrosseguen una portadora carregada de raïm. Martorell ha tingut una gran tradició vitícola, que cada any es reviu amb la festa del most, que actualment rep el nom de Vimart.
Finalment, quan s’acaba el carrer, a tocar del campanar amb el rellotge, hi ha una casa que en si no té més interès. Així i tot, l’he volgut incloure perquè és ben diferent de la resta. Consta l’any 1955 i la decoració sembla una mica matussera, en especial si pares atenció a l’àngel al lateral de la tribuna.
No et perdis la segona part descobrint els esgrafiats de Martorell.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Esgrafiat: wikiwand.com
- Com es fa un esgrafiat: eduardomazarro.com
- Ferran Serra: wikiwand.com
- Jaume Amat, pel Centre d’estudis Martorellencs
- Ruta dels esgrafiats: turisme.martorell.cat
- Capella de Sant Joan: turisme.martorell.cat
- Cal Barraqueta: amartorell.com
Si vols veure més esgrafiats
- Esgrafiats de Martorell (II)
- Esgrafiats de Martorell (III)
- Sant Celoni
- Sant Pol de la Bisbal
- Can Lleonart, Alella
- Casa Solà-Morales, Olot
- Sabateria, Banyoles
- Palau Episcopal, Barcelona
- Casa Joan Plà, Barcelona
- Escola Caterina Figueras, Tona
- Can Caralt, Sant Andreu de Llavaneres
- Església de Sant Mateu, Riudecanyes
- Plaça Comercial, Barcelona
- Esgrafiats de Mataró (2 rutes)
- Rellotge de sol, Santes Creus
Què veure a prop
- Sant Antoni de Pàdua al Museu Vicenç Ros de Martorell
- Basílica de Santa Maria – Vilafranca del Penedès
- Sant Martí Sarroca
- Sant Sebastià dels Gorgs
- Castell de Gelida
- Olèrdola
- L’Arboç
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: