Fins arribar aquí tot va anar bé

L’adient epitafi del títol el trobem al cementiri de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

En primer lloc, aquest recinte, un dels pocs en què vius i morts es poden guaitar a través de la reixa, conserva tot l’aire del Romanticisme del segle XIX. Els ideals d’aquest moviment intel·lectual van fer predominar el sentiment i la imaginació per sobre de la raó. La seva influència es va escampar per Europa, deixant empremta a tots els nivells.

Els romàntics sovint s’inspiraven en l’edat mitjana, època màgica i misteriosa. Entrarem doncs, a un lloc carregat de simbolisme.

No obstant això, hi ha molta informació sobre aquest recinte, així que ara només ens fixarem en els petits detalls.

Aquarel·la de l'entrada del cementiri de Vilafranca del Penedès, a l'Alt Penedès.

El be i el mal

Per començar, només entrar trobem el descomunal panteó dels Via Oliveras, obra de Santiago Güell. Aquest prolífic arquitecte és fill de Vilafranca del Penedès, on un munt d’edificis porten el seu segell, entre modernista i noucentista, amb uns tocs eclèctics, és a dir que feia barreges.

Relleu d'un àngel amb dues ànimes al panteó Via Oliveras, projectat per Santiago Güell.

A la façana, amb elements d’inspiració romànica i gòtica, destaca el relleu d’un àngel ajudant dues ànimes a pujar al cel. Així mateix, un dels capitells de la porta representa el bé com un àngel entre flors mirant al cel. A l’altra banda, un musculós dimoni, envoltat per una serp i rostit per les flames. Tot molt didàctic.

Detall d'un dimoni al panteó Via Oliveras, projectat per Santiago Güell.

En un altre lloc, un àngel amb la trompeta a les mans espera pacientment assegut la resurrecció de Josep Balaguer. Les curioses peces a cada cantonada estan inspirades en les ‘antefixes’, elements decoratius fets d’argila utilitzats a l’antiga Grècia.

Cementiri de Vilafranca del Penedès. Ángel a la tomba de Josep Balaguer.

Inspiració clàssica

Davant mateix, una glorieta sense sostre allotja les restes de Manel Girona -no confondre amb el banquer barceloní-. L’ús d’aquestes estructures també es remunta a l’antiga Grècia -i més enrere-. Rebia el nom de ‘naiskos’ i sovint tenia un caire funerari, sota del qual es col·locava una estàtua o algun objecte sagrat.

Glorieta on reposa Manel Girona.

És destacable el treball de forja d’algunes tanques, moltes de les quals reprodueixen flors i punxegudes formes.

Cementiri de Vilafranca del Penedès. Detall d'una tanca de forja.

Al panteó dels Miret-Abad, que sembla un templet d’aires neoclàssics veiem un vitrall representant l’Immaculat Cor de Maria. Aquesta devoció catòlica va néixer arran de les suposades aparicions de la verge a Fàtima el 1925.

Vitrall amb la representació del Cor de Maria, al panteó Miret-Abad.

Drac petrificat

Tot seguit, acosta’t a la capella del cementiri de Vilafranca del Penedès. Veient que la devoció popular no era prou per costejar-la, l’import va ser assumit per mans privades. Observa les gàrgoles inspirades en animals fantàstics medievals.

Una llegenda francesa explica que un drac anomenat La Gargouille destruïa tot amb el seu alè i ocasionava inundacions amb l’aigua que escopia. Un sacerdot el va aplacar amb el senyal de la creu i el van agafar i cremar en una foguera. Però el coll i el cap no es van cremar. Com a recordatori, el van reproduir en pedra dalt les catedrals com una mena d’advertiment dels mals que ens envolten fóra del temple.

Gárgola de la capella del Cementiri de Vilafranca del Penedès

Tot el repertori

El panteó neogòtic dels Jané és ple de motius i símbols religiosos: rosaris, l’alfa i l’omega, àngels, palmes del martiri, un mussol que veu el més enllà, la lluna i el sol al costat del Crist crucificat, la trisquela, representació de la Trinitat, … Santiago Güell, l’arquitecte, devia pensar: posem-ho tot; millor que en sobri i no pas que en falti.

Cementiri de Vilafranca del Penedès. Relleu amb la crucifixió al Panteó Jané.
A veure qui en troba més.

Seguidament, al portal d’entrada, pots tornar a veure el símil d’un àngel amb tot de flors enfront d’una calavera envoltada de roselles -son etern- i formes punxegudes.

Cal·lavera esculpida al Panteó Jané.

Dos mussols vigilen atentament l’entrada. El mussol era l’animal sagrat d’Atenea, la deessa grega de la saviesa, de qui pren el seu nom científic ‘Athene noctua’. La seva capacitat de veure en la foscor és molt indicada per a qui ja és en una altra dimensió on pot ‘veure més enllà’ de la vida i per fi ha arribat al ple coneixement.

Mussol esculpit al Panteó Jané.

La flor de la vida

A continuació, l’espectacular sepultura dels Marimon és també un compendi de simbolisme. Alguns elements ja els he comentat abans. Veuràs un àngel avorrit d’esperar, amb la garlanda de flors que li cau per terra.

Dins el cristianisme, les flors simbolitzen la brevetat de la vida. També representen la idea de l’esperança de resurrecció i de la immortalitat aconseguida pel difunt.

Cementiri de Vilafranca del Penedès. Ángel a la sepultura Marimon.
Avorriment etern.

Finalment, sota seu, dins uns arcs, a més d’un pom de flors variades, hi ha representada una planta de roselles. Segons la mitologia grega, quan a Demèter li van raptar la filla, Júpiter li donà llavors de cascall perquè dormís i deixés de patir.

Tanmateix, aquesta planta conté alcaloides molt utilitzats en medicina des dels temps dels faraons egipcis. Així doncs, és el símbol idoni per a representar el son transitori mentre el difunt espera la resurrecció.

Cementiri de Vilafranca del Penedès. Sepultura dels Marimon.

Per acabar i acomiadar aquest article ens servirà un altre epitafi d’aquest mateix cementiri: “Potser la mort és el millor de la vida. Això s’haurà de veure.”

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de Guardiola, 1. Vilafranca del Penedès

Saber més

Què veure a prop

Altres cementiris interessants

També et pot interessar

Encara no hi ha comentaris

  1. Rondaller, dintre d’unes setmanes surtira publicat en Terra aigua i racons, el Cementeri de Cardedeu , no se si el coneixes ? Salutacions

    • Vi éste que comentas, aunque creo que hay otro posterior con el mismo epitafio. La verdad es que cuando fui, me hubiera gustado poder tener a Jordi como guía.
      Saludos.

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).