Primer itinerari per La Bisbal d’Empordà.
Avui visitem la Bisbal d’Empordà, que conserva un interessant patrimoni i a més, els carrers són plens de mostres heràldiques, que veurem detingudament en un altre article.
Comencem pel Pont Vell, del segle XVII, antigament fortificat i que era el pas que donava al Portal de la Riera, punt d’entrada al recinte murallat.
Cases nobles
Només observar els finestrals gòtics i renaixentistes de Can Caramany, al carrer de la Riera sabreu que aquí era on vivien uns rics comerciants a l’edat mitjana.
A l’altra banda del carrer, els escuts sense gravat, també semblen dir que els propietaris anaven bé de calés.
Observeu els altres edificis, perquè n’hi ha de molt interessants, com el del número 7, amb esgrafiats que podrien ser modernistes.
Ben curiosa resulta la llinda del número 4, representant l’Agnus Dei o Anyell de Déu. És el símbol amb què es representa Jesucrist sacrificat pel pecat de les persones. Té un paral·lelisme amb la celebració jueva de la Pasqua, quan se sacrificava un bé.
Heràldica santa
Mig encaixonada en un carreró, l’església de Santa Maria, refeta al segle XVIII, destaca pel seu esvelt campanar i per la portalada barroca. Al segle XI els reis francs van cedir la ciutat al bisbat de Girona -d’aquí Bisbal-. La creu amb totes les boletes sembla que representa precisament això. Actualment, amb alguna modificació, és l’escut de la ciutat. Com veieu, ja barregem política i religió.
Entrem al carrer Santa Maria del Puig i trobem una font refeta al segle XIX, amb la mateixa creu -més o menys- i un parell de grius amb cara de pocs amics, sostenint l’escut. Aquest animal mitològic, mig ocell, mig lleó, reunia les millors característiques de cada un i es considerava que era el rei de la terra i del cel i, per tant, el perfecte defensor davant qualsevol mal.
Arribem al castell, ja documentat al segle XI. A partir del segle XIII va ser el palau episcopal i residència dels bisbes de Girona. Abans no passés a dependre del bisbat, va ser escenari de durs enfrontaments per veure qui se’l quedava.
Uns quants dels bisbes que van passar per aquí van fer reformes a l’edifici. Perquè ningú s’oblidés, van deixant constància col·locant els seus escuts a la façana principal, que ara sembla el mur de la fama.
Per acabar, avancem en el temps i ens acostem a l’església de la Pietat, del segle XVIII. Era la capella de l’antic hospital. Com veieu, a més del gust per la decoració ben recargolada, aquest estil sentia passió per la geometria. El campanar, acabat a mitjans del segle XX, sembla que va aixecar una gran controvèrsia.
Acabem aquí aquest itinerari per La Bisbal d’Empordà. No us perdeu la segona part: encara ens queden moltes coses per veure!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Escut de la Bisbal: wikiwand.com
- La Bisbal d’Empordà: enciclopedia.cat
- Agnus Dei: wikiwand.com
- Griu: wikiwand.com
- Castell: wikiwand.com
- Església de la Pietat: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: