Resulta extremadament laboriós recopilar informació sobre un patrimoni tan extens, poc valorat i escassament inventariat com els esgrafiats a Mataró (tret dels que són d’autor).
Aquesta és una proposta de recorregut per tal de descobrir alguns dels nombrosos esgrafiats que hi ha en aquesta ciutat. La selecció de les obres és subjectiva i només obeeix als meus gustos personals. A la majoria de carrers veuràs façanes amb interessants decoracions, però només n’indicaré algunes.
Admeto haver retocat algunes fotografies perquè puguis veure les obres el millor possible. Malauradament, la desídia urbanística ha permès instal·lar enllumenat públic, cablejats, mutilar-ne parts obrint portes i finestres o deixant que el pas del temps les deteriori.
És un itinerari circular de 6 km, que pots fer en dues o més parts. Exceptuant una obra on cal anar amb vehicle, la resta són accessibles a peu.
Però, què és un esgrafiat?
Per entendre aquesta tècnica que és més antiga que el bolero, posaré un exemple senzill. Imagina que fas un pastís i li poses una capa de pa de pessic i al damunt una de nata. Si passes el dit per damunt la nata, lògicament es veurà el pa de pessic. Si en comptes de pa de pessic i nata utilitzes una capa de ciment gris i una altra de ciment vermell i dibuixes al damunt amb un pal, quan s’assequi tindràs un dibuix en relleu que serà gairebé immune al pas del temps.
L’esgrafiat ja es va usar abans de l’era cristiana. Els romans també van fer alguns avenços i els musulmans van perfeccionar la tècnica. Amb el noucentisme, les cases bones es van diferenciar amb boniques façanes decorades.
Per cert, sovint veuràs dos noms en una mateixa obra. Un correspon a l’autor i l’altre a l’estucador, és a dir a qui es va enfilar a la paret per reproduir-lo.
En marxa!
Per començar aquesta visita d’esgrafiats a Mataró, et proposo deixar el vehicle a l’aparcament de la plaça Santa Anna (a Mataró, aparcar al carrer és qüestió de sort). Així estaràs al rovell de l’ou.
A la façana de les Escoles Pies pots contemplar un magnífic exemple de l’obra de Santi Estrany i Castany fet el 1968. Aquest mataroní nascut el 1923, va ser un artista polifacètic. És a dir, que a més de fer esgrafiats, també pintava, dibuixava, feia fotografia, et dissenyava un cartell o un exlibris o bé es dedicava a la docència.
En aquest esgrafiat pots veure entre altres, la basílica de Santa Maria, la creu de terme i el Portal de Barcelona, l’entrada més important de la muralla medieval. L’obra recorda l’any de l’establiment del centre educatiu a la ciutat (1737).
A l’esquerra comença el carrer Santa Marta. Veuràs una casa amb tribuna que fa cantonada. Si entres al carrer, podràs veure el lateral decorat amb motius florals i escenes de belles arts.
Passeja per la plaça i col·loca’t davant de l’església de Santa Anna per observar un gos que no sabem ben bé què porta a la boca. És una obra de Santi Estrany. El temple és una obra del segle XVIII, del qual destaca la portalada barroca.
Un artista prolífic
Gira el cap per contemplar una façana que fa cantonada amb la Riera i amb la Muralla de Sant Llorenç. La decoració d’aire neoclàssic és de Joan Baptista Parés i Gomis -J. B. Parés-, artista nascut a Mataró el 1939 i popularment conegut com a Parés de Mataró. La seva importància ha transcendit poc perquè la major part de la seva producció pictòrica, generalment de temàtica figurativa, eren encàrrecs.
Pujant uns metres per aquest darrer carrer veuràs una impressionant torre aixecada el 1912. L’edifici va ser creat com a casa de beneficència, funció que continua tenint com a residència d’ancians. Els esgrafiats d’inspiració modernista, ocupen una gran extensió de la façana. Van ser fets també per Parés el 1988.
El rovell de l’ou
Anem a veure una mostra història d’esgrafiats a Mataró. Recula i entra al carrer Barcelona. Al número 13 veuràs la façana de la desapareguda impremta Minerva (tristament ocupat per una botiga). L’edifici és del segle XVIII i havia estat el celler d’un casal proper. El 1927 dos socis van obrir l’establiment tipogràfic on s’imprimí el Diari de Mataró, el primer en català de la ciutat. Després de seixanta-tres anys va tancar per no poder fer front a la competència de preus. Els esgrafiats reflecteixen l’activitat de la impremta i es deuen a Francesc Canyellas i Balagueró, un altre artista que va fer de tot.
Nascut al 1889, Canyellas va estudiar a la Llotja de Barcelona i seguidament va treballar al taller de forja de Manuel Ballarín. Va col·laborar amb arquitectes com Puig i Cadafalch o Josep Goday dissenyant models de serralleria artística. A més, va fer treballs amb xilografia, exlibris, cartells i va ser professor de decoració a l’Escola Industrial. I si tot això et sembla poc, també va fer els trenta-quatre plafons ceràmics de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona.
Obre bé els ulls, perquè en aquest carrer hi ha molts detalls per admirar. Al final gira a mà esquerra fins a trobar un eixamplament. Allà on comença el carrer de Na Pau veuràs un simpàtic rellotge del 1989 que et diu que el mou la llum.
Un sant hospitalari
Continua pel carrer Xammar i la Baixada de les Espenyes. Aprofita per observar les restes de l’antiga muralla. En trobar el carrer Hospital mira a la dreta i veuràs la capella barroca de l’hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena (obra del senyor Parés).
Aquesta institució va ser creada al segle XVII gràcies al testament d’un prevere. En realitat, ja existia un hospital de Santa Magdalena. Un segle més tard, on hi havia una petita capella, s’aixecava una de nova i més gran en estil barroc, dedicada a Sant Jaume -és que el mossèn es deia Jaume-.
L’interès de l’esgrafiat de la façana rau en la repetició geomètrica d’un mateix motiu. Són nombroses les esglésies barroques que presenten una decoració similar. Per exemple, tens les esglésies de Sant Pol de la Bisbal, Canet de Mar, Torelló, Pineda de Mar o Centelles.
Devoció marinera
En aquest punt, si segueixes pel carrer Sant Pelegrí i continues pel de l’Havana (uns 600 m), et trobaràs al final amb l’emblemàtica ermita marinera de Sant Simó. La història de la primitiva capella es remunta al segle XVI. Més tard es reformaria fins a quedar com ara la veus. L’interior conservava un gran nombre d’exvots que testimoniaven la gran devoció, però que es van perdre durant la Guerra Civil.
Simó és un dels dotze apòstols de Jesús, del qual se sap ben poc. Sol ser el patró de blanquers i serradors, però a Mataró també és venerat pels pescadors. Sembla que la raó prové de quan els pirates atacaven la costa i els mariners demanaven la protecció del sant. Els esgrafiats, que representen un pescador i la seva família, van ser fets el 1955 per Ferdinandus Serra i J.B.Parés.
Ferran Serra i Sala va ser un dibuixant i escultor barceloní de principis del segle XX. Després de passar una temporada a Itàlia estudiant els artistes del Renaixement, va llatinitzar el seu nom com a Ferdinandus Serra. A més de crear motius propis, dins el corrent noucentista, va restaurar nombrosos esgrafiats arreu de Catalunya, especialment rellotges de sol.
Carrers amb encant
Tornant a pujar pel carrer Hospital, que seguidament es diu Sant Bonaventura, veuràs una façana amb esgrafiats del 1992. No és que m’emocionin aquests ocellets i garlandes, però notori sí que és.
Recula uns metres i entra a la Baixada d’en Feliu per admirar un altre del 1995, amb una onírica representació de peixos volant, flors, ocells i conquilles. En aquesta ocasió està signada per Parés de Mataró i va ser fet per Estucats Alsina. Durant tres generacions d’estucadors, els Alsina han treballat a Mataró.
Si t’acostes al carrer de Sant Agustí, podràs veure al seu domicili, el ràfec de la teulada amb les inicials d’aquesta gran família. Josep Alsina Farré -el besavi-, Santiago Alsina Borrell -l’avi- o Josep M. Alsina Llagostera -el pare-, són només alguns dels noms destacats que han deixat un impressionant llegat a les parets d’aquesta ciutat.
Segueix pel carrer Sant Simó i pel de Beata Maria fins a arribar a la plaça Santa Maria amb la basílica i més cases amb esgrafiats, com ca l’Spà o les cases Milà i Escolà, totes elles del segle XVII.
Un carrer amb història
Continuem veient més mostres d’esgrafiats a Mataró. Per això, endinsa’t al carrer Nou on hi ha destacats exemples. Al número 27 et sorprendrà la Casa Bisbe Mas, un palauet del segle XVII que fou la residència de Francesc de Paula Mas i Oliver. Nascut a Mataró el 1884, aquest senyor va ser canonge de Barcelona i més tard, bisbe de Girona. Els esgrafiats de la façana van ser fets el 1941 per Santiago Alsina i Borrell, de qui ja t’he parlat més amunt.
Al número 13 del mateix carrer hi ha l’edifici d’un centre mèdic, decorat amb l’obra de Santi Estrany amb moltes al·legories a la medicina. Així doncs, veuràs els noms d’Esculapi, Higiea, Claudi Galè i Hipòcrates. Esculapi és el nom llatinitzat del déu grec Asclepi qui descobrí l’antídot que reviscolava els difunts. Higiea era una de les seves filles i era la deessa de la curació. És la personificació de la salut i d’ella deriva la paraula higiene.
Galè va ser un important metge grec del segle III. Els seus textos van influir en el coneixement anatòmic de l’època medieval. Finalment tenim Hipòcrates. Nascut el 460 a.n.e. va ser un altre metge grec de l’època clàssica i és conegut com el pare de la medicina, ja que va separar aquesta branca d’altres a les quals estava associada i la convertí en una professió.
Una petita joia modernista
Per acabar aquesta visita d’esgrafiats a Mataró, una mica més endavant, al número 20 veuràs una espatarrant façana modernista. Es tracta de la casa de Miquel Parera i Partegàs, de qui només et puc dir que va ser un empresari tèxtil. L’edifici va ser reformat el 1894 per Josep Puig i Cadafalch i sembla que va causar sensació en aquell moment, ja que era molt diferent de la resta d’edificis del carrer.
És una llàstima que no es pugui veure en tota la seva esplendor, ja que el carrer és ben estret. Els esgrafiats combinen delicats elements florals amb altres que imiten una obra de maó vist. Caldrà que forcis les cervicals per tal de veure allà a dalt l’obra escultòrica atribuïda a Eusebi Arnau.
Com que ja et deus haver cansat de caminar, ho deixem aquí. Però no et perdis la segona part on continuarem veient noves mostres d’esgrafiats a Mataró.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el plànol
Saber més
- Santi Estrany: wikiwand.com
- Francesc Canyellas: Museu Arxiu de Santa Maria
- Tècnica de l’esgrafiat: escola Mossèn Cinto de Folgueroles
- Antics esgrafiats de Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria
- Protecció dels esgrafiats: mataró.cat
- Article relacionat: El bloc d’en Ramon Bassa
- Imprempta Minerva: masmm.org
- Francesc Canyellas i Balagueró, col·laborador d’arquitectes mataronins…, per S. Estrany
- Hospital de Sant Jaume: hospitalmataro.elmaresme.cat
Esgrafiats en altres indrets
- Esgrafiats de Martorell
- Sant Celoni
- Sant Pol de la Bisbal
- Can Lleonart, Alella
- Casa Solà-Morales, Olot
- Sabateria, Banyoles
- Palau Episcopal, Barcelona
- Casa Joan Plà, Barcelona
- Escola Caterina Figueras, Tona
- Can Caralt, Sant Andreu de Llavaneres
- Església de Sant Mateu, Riudecanyes
- Plaça Comercial, Barcelona
- Rellotge de sol, Santes Creus
Fantàstic! Gran treball! Volem proposar un acte en memòria de J Alsina i S Estrany, quan farà 10 anys dels seus traspassos. Repeteixo, magnífica iniciativa!
Moltes gràcies pel comentari. Em sembla molt bona la idea d’homenatjar aquests dos protagonistes de tantes obres úniques i encara poc valorades.