La Casa Pia Batlló de Barcelona.
Quan passejo sempre fotografio detalls que em criden l’atenció. El problema el tinc després per esbrinar la història que hi ha al darrere. En aquest cas es tracta d’un balcó pel davant del qual no tinc cap dubte que hauràs passat mil vegades però mai li hauràs parat atenció. Es troba a Barcelona, a la cantonada de la Gran Via de les Corts Catalanes amb Rambla de Catalunya. Molt ben situat.
L’edifici, coronat per dues torres que marquen les tribunes de les cantonades, fou la residència de Pia Batlló, hereva d‘una coneguda nissaga d’empresaris tèxtils. De fet, però, la senyora era la vídua de Josep Bach i Escofet, un metge qui a més, era propietari de diverses finques, com la que el 1891 faria bastir aquest edifici fent xamfrà.
Arquitectura refinada
L’edifici fou projectat per Josep Vilaseca a finals del segle XIX. Aquest arquitecte, nascut a Barcelona el 1848, es considera el representant del premodernisme català. Viatjava molt i tenia una cultura elevada, fet que es posa de manifest als seus projectes.
Després d’haver col·laborat amb Domènech i Montaner, executà diverses obres. Per exemple, l’exòtica Casa Bruno Cuadros -aquella dels paraigües de la Rambla-. Així mateix, al carrer Diputació tens l’obrador de l’important ebenista Francesc Vidal, i a pocs metres, al carrer Bailèn, l’estudi dels germans Masriera -que sembla un temple clàssic-. Atenció amb aquests personatges, perquè junts serien, entre altres, els artífexs de la decoració de grans projectes, com el Castell dels Tres Dragons al parc de la Ciutadella.
Dracs i altres bèsties
Més endavant, Vilaseca derivà cap a una inspiració medieval, com la que pots veure aquí. Aquest habitatge és característic per la iconografia del drac que es repeteix obsessivament a tot arreu (balcons, forjats, capitells, forrellats …).
Resulta curiós que a la cultura occidental el drac generalment ha representat les forces malignes, mentre que pels orientals, és símbol de poder celestial. Les llegendes medievals, amb la de sant Jordi al davant, foren una inesgotable font d’inspiració, esdevenint el drac el principal símbol del modernisme. Però, mira tu per on, malgrat que la Casa Pia Batlló és plena a vessar de dracs, aquest balcó no en presenta cap ni un.
Tanmateix, apareix un animal, que podria ser un gos, vigilant de reüll una serp al seu darrere. Segurament el seu significat s’ha de llegir conjuntament amb la resta d’elements de la tribuna, com els medallons d’un home i una dona (els propietaris?). He fet una cerca a fons, però sense èxit.
El gos sant
Per acabar, em ve al cap una curiosa llegenda d’un suposat fet ocorregut al segle XIII a prop de Lió. S’explica que un cavaller sortí de cacera i deixà el seu fidel gos Guinefort vigilant el bressol del seu fill. A mi mai se m’acudiria fer-ho mai, però aquells eren uns altres temps. Quan tornà ho veié tot en desordre, amb el llitet bolcat i ni rastre del nadó. El gos l’anà a rebre com de costum, però duent la boca plena de sang. Pensant que havia fet mal al seu fill, l’home matà el gos i el llençà a un pou.
A continuació, en escoltar un plor, el cavaller aixecà el bressol i trobà la criatura sana i estalvia al costat d’un escurçó que el gos havia mort. Entenent que el ca havia salvat la vida del seu fill, decidí enterrar-lo amb tots els honors. Al cap de poc temps, els vilatans dels voltants veneraven el gos com si fos sant Guinefort i el visitaven quan els seus fills estaven malalts. Representarà això l’escena del balcó de la Casa Pia Batlló de Barcelona?
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Rambla de Catalunya, 17. Barcelona
Saber més
- Casa Pia Batlló: invarquit.cultura.gencat.cat
- La nissaga Batlló: wikiwand.com
- Josep Vilaseca i Casanovas: wikiwand.com
Incrible trobar aquesta informació!
És realment difícil. Sovint només trobo informació genèrica, copiada textualment a totes les pàgines.