El monument a Joan Güell, empresari del segle XIX amb una història tèrbola.
A la cruïlla de Rambla de Catalunya amb Gran Via de les Corts Catalanes (Barcelona) hi ha uns angelets muntats damunt peixos que cada dia es juguen la vida amb el trànsit.
Aquesta font, realitzada per Frederic Marés, havia d’anar a plaça de Catalunya. En un inexplicable ball de rams, la van col·locar al lloc on hi havia una estàtua de Joan Güell que mirava cap al port.
Qui era aquest personatge?
En poques paraules, va ser un empresari que va fer fortuna a Cuba i en tornar, se la va passar creant indústries. La que potser us sona més és La Maquinista (que no el centre comercial). Fins i tot va ser regidor, diputat i senador.
El 1878, sis anys després de morir s’obrí una suscripció popular per dedicar-li un monument. La recaptació va ser tot un èxit.
La faig, la trenco i la torno a fer
El 1888, durant l’Exposició Universal, s’inaugura el monument en reconeixement dels seus mèrits. En la realització de l’ostentosa obra intervingueren l’arquitecte Joan Martorell i cinc escultors: Francesc Pagès, Rossend Nobas, Torquat Tasso, Eduard B. Alentorn i Maximí Sala.
Quatre figures representaven la Indústria, la Marina, l’Agricultura i l’Art, àrees on l’homenatjat va contribuir d’alguna manera. Als peus, Güell té un rusc d’abelles, potser una al·legoria a l’infatigable esperit que tenia.
El 1936 van enderrocar l’escultura i la resta es va dedicar a un monument a les “Víctimes del 19 de juliol”. El 1941 es va refer amb un altre estil, molt més discret, amb uns relleus en comptes de les figures al·legòriques i s’encarregà a Frederic Marés la reproducció de l’estàtua. El conjunt es va col·locar on ara el veiem, donant-li un quart de volta perquè miri a plaça Espanya.
Escultor prolífic
Nascut a Portbou el 1893, Frederic Marés i Deulovol va treballar al taller d’Eusebi Arnau, qui va deixar una gran emprempta en l’escultura modernista. Marés s’especialitzà en l’escultura funerària, que ja entra dins l’estil noucentista.
No obstant això, la seva fama li vindria de les escultures per a monuments, com les dues que trobem a la plaça de Catalunya i d’altres escampades per la ciutat.
En acabar la Guerra Civil la seva nombrosa -i, en la meva opinió, irregular- producció se centra en la restauració de monuments, com la recreació de les tombes reials del monestir de Poblet, l’escultura religiosa i també obres ‘oficials’.
El que la història amaga
Tornant a Joan Güell, a principis del segle XIX va marxar a Cuba on va ser l’industrial cotoner més ric, va arrodonir la seva fortuna amb el comerç d’esclaus i s’oposà activament a la independència de l’illa. El seu fill Eusebi (el mecenes de Gaudí) es va casar amb la filla del marquès de Comillas, un altre esclavista reconegut.
Amb aquest monument a Joan Güell, el dilema de la memòria històrica està servit.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Rambla de Catalunya amb Gran Via de les Corts Catalanes
Saber més
- Biografia ‘oficial’: enciclopedia.cat
- Una altra versió: ciudadanosinmitos.blogspot.com.es
- El monument: w10bcn.cat
- Esclavistes als carrers: directa.cat
- Frederic Marès: barcelona.cat
Què veure a prop
- Casa Berenguer
- Escultura Barcelona a Plaça Catalunya
- Casa Pia Batlló
- Itinerari per la Barcelona romana
- Casa Joan Casals
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: