La font gòtica de Blanes (La Selva).
En part per reconstruir la malmesa fortificació de Blanes i en part per la voluntat de convertir la vila en capital del vescomtat, Bernat de Cabrera va engegar al segle XIV, un seguit de millores de la població.
El seu fill continuaria més tard l’afany reconstructor del seu pare amb noves obres. Una de les aportacions és la magnífica font gòtica que, amb més fortuna que el palau, ha arribat als nostres dies en un raonable bon estat. Per tal que a tothom li quedés ben clar qui havia patrocinat aquesta obra, s’hi col·locà l’escut familiar, amb la cabra al mig.
El possible autor
Tot i això, hi ha un segon escut al qual algú ha cregut veure un teler. Si això fos cert, voldria dir que el gremi de paraires també hauria col·laborat amb el finançament de la font. Els paraires eren artesans dedicats als processos previs al teixit, com el filat o el tint, entre altres.
Recents investigacions han tret a la llum que l’obra va ser feta per Pere Torrent, un pedrer de Barcelona. Això passava a mitjans del segle XV, poc després de finalitzades les obres del palau i del castell i aprofitant la pedra sobrant.
Potser es va requerir la intervenció de Torrent per la seva possible experiència en l’execució de fonts, un tipus d’obra pel qual calien coneixements específics que no tenien altres mestres d’obres. La realització escultòrica probablement va recaure en mans d’un escultor experimentat, potser Pere Oller. Aquest artesà de Girona va atendre importants encàrrecs com retaules i tombes.
L’àngel que corona el conjunt, podria correspondre a l’arcàngel Miquel, com sol passar en nombroses fonts. Aquest personatge, cap dels exèrcits de Déu, és considerat el protector de l’Església. No seria cap bajanada pensar que també podia protegir la salubritat de l’aigua.
Cares divines?
Els rostres dels brolladors, tot i el desgast de la pedra, poden representar monjos i personatges de la reialesa, fins i tot un nen de cabells rinxolats. La tradició d’esculpir cares on brolla l’aigua ve dels temps dels romans. Fontus era una divinitat associada amb les deus d’aigua. En el seu honor se celebraven importants festes al voltant de les fonts.
El ric imaginari d’aquesta font gòtica es complementa amb mènsules, algunes més ben treballades que d’altres, fet que suggereix que va intervenir més d’un escultor. Entre elles descobrim un possible sant Antoni amb barbes, qui potser era el patró dels paraires.
Les gàrgoles presenten figures de músics, personatges religiosos i animals, que sovint -no sempre- descriuen pecats condemnats per l’església. No obstant això, en el magnífic estudi sobre la font gòtica de Blanes, Joan Valero opina que es pot tractar de temes més aviat profans, com personatges de la reialesa, músics de la cort i animals de les caceres de la cort.
Simbologia numèrica
El fet que la font presenti forma octagonal tampoc és accidental. El nombre vuit és considerat com a símbol de regeneració. Jesús va ressuscitar el primer dia de la setmana, és a dir, el vuitè si comptem la setmana anterior.
El quatre simbolitzava la Terra amb els quatre elements, terra, aire, aigua i foc. El cercle, com que no presenta angles, representava la perfecció, el cel. Així doncs, el vuit era el nombre que feia d’intermediari entre l’humà (quadrat) i el diví (cercle). Ho sé, divines o terrenals, les matemàtiques sempre resulten un embolic.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Ample, 26. Blanes
Saber més
- La font gòtica de Blanes, per J. Valero
- Sobre els paraires
me gusta que expliques cosas de Blanes la Selva
¡Gracias! En breve publicaré tres artículos más sobre Blanes. Y seguro que no serán los últimos 😉