La festa de Corpus a La Garriga.
Amb només cinc anyets, la pobrissona Juliana va perdre els seus pares, que, ves per on, eren rics com ells sols. Unes monges la van educar i amb 14 anys, va ser admesa al convent. Això passava al segle XIII a Bèlgica.
Vet aquí que la jove Juliana tenia freqüents visions místiques, en les quals normalment veia la lluna mig tapada. La interpretació ‘lògica’ és que al calendari litúrgic li mancava una festa -jo això ho somio sovint i no hi ha manera-.
Festa contra l’heretgia
Obsessionada com estava pel tema eucarístic, va sol·licitar la creació d’una festa dedicada al Santíssim Sagrament, per tal de reanimar la fe dels fidels. Era un moment en què proliferaven doctrines considerades herètiques, com la professada pel teòleg Berenguer de Tours que negava la presència real de Crist a l’eucaristia.
Però la burgesia pensava que una festa més, volia dir que la població treballaria menys i això tampoc podia ser -la visió de l’empresari-.
Tanmateix, la noia va arribar a ser priora del convent i continuava demanant a tothom que s’instaurés la festa de ‘Corpus Christi’ -el Cós de Crist-. També ho va demanar a qui més tard es convertiria en el papa Urbà IV i que després de morir la Juliana, instituiria oficialment la festa.
El cop de gràcia
Hi ha haver un fet que va ser decisiu per instaurar la festivitat. S’explica que per aquelles dates, un sacerdot italià que deia missa, va dubtar que el misteri de la Consagració fos real. En aquell instant començà a brollar sang de l’hòstia i va tacar el recipient que -diuen- encara es conserva a Bolsena.
Oportunament es va triar la primavera, moment en què abundaven rituals profans de culte a la natura.
La festa va arribar a casa nostra al segle XIV, tot i que hi ha hagut èpoques en què es deixà de celebrar. A la Garriga (Vallès Oriental), per exemple, es té constància d’haver tingut lloc ininterrompudament des del 1816, fins i tot durant els episodis bèl·lics.
La celebració en si consistia en una processó religiosa pels carrers, per exposar públicament el Sagrament -l’hòstia, per entendre’ns-. Aviat se li afegiren altres manifestacions festives populars, com els gegants, balls, diables i bestiaris, que actualment s’han desvinculat de la cerimònia i han passat a formar part de les festes majors.
Flors a terra
Una d’aquestes tradicions són les catifes de flors amb què es decoren els carrers per on passarà el seguici. A la Garriga es començaren a fer el 1940. No obstant això, hi ha qui diu que el primer a fer-ho va ser Manuel Joaquim Raspall, l’arquitecte modernista, quan el 1928 va decorar el tram de carrer davant de casa seva.
Als anys cinquanta es convocaren els primers concursos de catifes, fet que va engrescar els veïns. Dies abans sortien a collir ginesta amb què confeccionaven els dissenys.
Així doncs, passejant pel centre podem veure alguns carrers que han guanyat diversos premis durant la festa de Corpus a La Garriga, com el de Sant Ramon o el dels Banys.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Història Corpus a la Garriga: corpuslagarriga.org
- La festa: wikiwand.com – aciprensa.com
- Juliana de Cornillon: wikiwand.com
- El que diu el papa: w2.vatican.va
- Les catifes de flors: patrimoni.gencat.cat – laxarxa.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: