Conduir com els romans

Escultura dels Aurigues Olímpics de Pau Gargallo.

Els conductors de Roma deuen prendre els senyals de trànsit per mers elements decoratius. Travessar el carrer allà es pot convertir en tota una aventura. Potser els ve dels antics aurigues.

Auriga era l’esclau que conduïa una biga, el vehicle tirat per dos cavalls, utilitzat principalment pels comandants militars.

Si el vehicle duia tres cavalls, se’n deia triga o quadriga si eren quatre. Però hi havia de més cavalls. Com més cavalls, més potència. Com ara.

A l’època imperial -la del ‘pa i circ’-, on l’entreteniment era una arma política, es van posar tan de moda les carreres, que els aurigues van esdevenir ídols del poble.

Atleta conduint una biga. Parc de Can Dragó. Nou Barris.

A la segona va la vençuda

Durant la primera dictadura que va viure aquest país als anys vint, va tenir lloc la segona Exposició Universal a Barcelona. Sembla que el dictador es va despenjar amb què volia que l’esport també hi estigués representat.

Així que s’encarregà un estadi a Pere Domènech i Roura, fill de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Com que les dictadures ho volen tot ben gran, encara que no hi hagi calés, l’estadi va resultar ser -el 1929- el segon més gran del món.

Aquarel·la del parc de Can Dragó amb l'escultura de Pablo Gargallo.

També es van encarregar dos grups escultòrics a l’escultor aragonès Pablo Gargallo, que llavors era professor a París: dos genets fent la salutació olímpica i un altre grup format per un noi i una noia corrent amb les bigues.

El poc temps i alguna vaga van impedir que les bigues estiguessin instal·lades per a la inauguració el maig de 1929. Es van col·locar dos mesos més tard.

Per tal de boicotejar les Olimpíades de Berlín del 1936, nombrosos països es van posar d’acord per celebrar-ne unes de paral·leles a Barcelona, amb l’estadi com a lloc central. Però quan tot estava a punt i molts atletes ja havien arribat a la ciutat, va esclatar la Guerra Civil i tot se’n va anar en orris.

Escultura dels Aurigues Olímpics del Parc de Can Dragó. Nou Barris. Cap de cavall.

Rescat de l’oblit

Amb els anys i la deixadesa, les escultures es van deteriorar fins a tal punt que van haver de ser retirades. Cal tenir en compte que les construccions realitzades per a l’Exposició Universal de 1929 no eren destinades a perdurar. De fet, alguns edificis s’enderrocaren en acabar l’esdeveniment.

Va ser necessari esperar a les segones Olimpíades del 1992 per rescatar les escultures -i l’estadi- de l’oblit. Com que els originals eren totalment irrecuperables, l’escultora Marta Polo va realitzar una rèplica amb fibra de vidre, a partir d’esbossos i motlles de l’artista, que es col·locà al seu emplaçament original.

Després va fer una altra reproducció amb bronze, probable material que hagués triat l’artista. Aquest segon conjunt el trobem dalt d’un turonet artificial al parc de Can Dragó (Nou Barris).

Escultura dels Aurigues Olímpics del Parc de Can Dragó. Nou Barris.

Competició congelada

La noia i el noi estan competint, tal com pots veure en nombroses reproduccions d’època romana, … només que llavors no competien noies.

Resulta curiós que no apareguin les regnes ni els fuets a la mà. D’acord amb l’esperit noucentista, els ornaments restarien lleugeresa al conjunt. Com a exemple, si tens al cap l’escultura del MNAC ‘El Violinista’ del mateix artista, veuràs que també s’ha omès l’arc del violí. Oportunament, l’auriga masculí duu un mínim vel que li tapa l’entrecuix.

Escultura dels Aurigues Olímpics del Parc de Can Dragó. Nou Barris. Noia conduint una biga.

Gargallo va aconseguir un gran realisme i moviment, sense entrar en els petits detalls. Al cap i a la fi, aquestes escultures havien de ser vistes des d’una alçada considerable.

L’artista es trobava en un moment d’investigació amb diversos materials i conceptes, però sempre amb la figura humana com a eix central. Veient el que havia fet fins aquell moment, em sembla que no li devia venir massa de gust tornar a treballar amb els clàssics, quan ell ja estava a anys llum de l’estil de l’escultura dels Aurigues Olímpics.

Només cal veure l’escultura d’una ballarina al MNAC, realitzada el mateix any. Però suposo que els diners el van fer claudicar.

Cavalls de l'escultura dels Aurigues Olímpics del Parc de Can Dragó. Nou Barris.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: parc de Can Dragó, Barcelona 

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Encara no hi ha comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).