Aquarel·la del monument a la República a la plaça de Llucmajor.

Nou que fan tretze (part 1)

Primer itinerari per Nou Barris: de la plaça de la República a l’Institut Mental.

Quan el 1984 es va fer la divisió de Barcelona en deu districtes, va ser necessari fusionar alguns. Nou Barris, com el nom indica, estava format per nou zones que, amb el temps han sigut tretze. Tot i això, s’ha mantingut aquesta denominació sorgida els anys setanta de la revista de la primera associació de veïns.

Costa d’imaginar que, on ara hi ha una estesa de blocs que no semblen obra de cap arquitecte imaginatiu, fa un segle hi havia fèrtils camps de conreus, torrents, boscos i masies disseminades.

Blocs a Nou Barris. Barcelona

A finals del segle XIX, amb la revolució industrial, la població va augmentar considerablement i s’establiren les primeres fàbriques. A principis del XX un imparable corrent migratori, va motivar la massiva edificació de blocs per a la població obrera, que va deixar la zona pràcticament sense un pam de verd.

Actualment, gràcies a les reivindicacions veïnals, es pot veure una millora en aquest aspecte. En aquests curts itineraris visitarem alguns punts emblemàtics, que abasten des de l’edat mitjana fins a l’actualitat.

Porxades de l'Institut Mental. La Guineueta. Primer itinerari per Nou Barris. Barcelona

De Mallorca a la República

La plaça de Llucmajor fa referència a un municipi de Mallorca. Sense que ningú conegui el motiu, el 1950 es batejaren una dotzena de carrers del barri amb noms de pobles d’aquesta illa. De fet, ara porta el nom de plaça de la República, amb el disgust del poble mallorquí que no ha entès el canvi. Aquesta transitada plaça on conflueixen quatre barris, va ser projectada el 1936, tot i que no es va dur a terme fins vint anys més tard.

Al mig, hi ha una obra escultòrica, realitzada per diversos autors. Damunt una estructura metàl·lica es troba l’escultura d’una dona nua representant la República, obra de Josep Viladomat. En un principi formava part de la columna que hi ha a la confluència de Passeig de Gràcia i avinguda Diagonal, però el 1939 va haver de ser retirada. El 1990 es recol·locà aquí i es va inaugurar el 14 de juliol, dia de la Revolució Francesa.

Coses de la vida, Viladomat va ser també l’autor d’una escultura del dictador muntat a cavall.

Aquarel·la del monument a la República a la plaça de Llucmajor.

El símbol del barri

Entrem als jardins, que en aquest moment i per embolic del respectable els trobareu, segons el mapa, sota el noms de Llucmajor, de la Segona República i de la Guineueta. Aquest espai es va crear als anys setanta, quan sembla que algú va pensar que no tot podien ser blocs. El nom prové de l’antic torrent de la Guineu, que travessava aquest indret.

Per fer-ho més evident, Julià Riu i Serra va crear l’escultura d’una guineu guaitant al mig del parc, que s’ha convertit en tot un símbol del barri. Aquest escultor nascut el 1921 a Molins de Rei va realitzar nombroses il·lustracions per a contes i revistes infantils. També són d’ell els rellotges de sol del Mirador de l’Alcalde de Barcelona.

Escultura d'una guineu de Julià Riu. La Guineueta. Primer itinerari per Nou Barris. Barcelona

A prop, veureu dues escultures dedicades a Blas Infante. Polític i escriptor andalús, Infante és considerat el ‘pare de la pàtria andalusa’, ja que va remoure cel i terra per defensar la identitat d’aquesta regió. Les vuit columnes trencades representen les províncies andaluses. Aquest monument conceptual no va agradar als centres andalusos de Catalunya i catorze anys més tard Xavier Cuenca va crear un bust més clàssic.

Monument a Blas Infante. La Guineueta. Primer itinerari per Nou Barris. Barcelona

Vendre amb gust

Sortim del parc, creuem el passeig de Valldaura, nom d’un antic monestir a Cerdanyola del Vallès, per anar a veure el llampant mercat de la Guineueta. Una original gelosia de peces hexagonals de ceràmica, projectada per l’arquitecte Daniel Mòdol, amaga l’antic i gris edifici de formigó. Pel meu gust, les descomunals lletres vermelles trenquen el disseny minimalista.

Primer itinerari per Nou Barris. Mercat de la Guineueta. . Barcelona

Malalts d’esperit

Doneu la volta a l’edifici per veure la capella de Sant Rafael, més coneguda per església del Mental, ja que formava part d’aquest recinte que us explicaré a continuació. L’advocació a l’arcàngel Rafael és molt adient, ja que en hebreu, aquest nom significa ‘Déu sana‘.

Projectat el 1859 per Josep Oriol Bernadet, aquest temple d’estil neoromànic, va ser abandonat el 1986 i es trobava en estat ruïnós tal com mostra la imatge. El 2017 va ser totalment restaurat.

Primer itinerari per Nou Barris. Rosassa de l'Església del Mental. La Guineueta. Barcelona

Malalts de ment

Des d’aquí podeu veure la part del darrere de l’Institut Mental de la Santa Creu, popularment conegut com a Manicomi d’Horta. Aquest edifici de maó vist, que us pot semblar molt gran, és només un dels dotze pavellons que formaven el complex.

Primer itinerari per Nou Barris. Façana de l'Institut Mental. La Guineueta. Barcelona

Es va construir a finals del segle XIX als camps que un benefactor va cedir. L’arquitecte Josep Oriol i Bernadet el va projectar segons les indicacions del doctor Pi i Molist, qui volia un centre hospitalari avantguardista. Estava convençut que la recuperació dels malalts es veuria afavorida per un entorn acollidor, amb bones vistes i ben ventilat. Desconec el nombre de curacions dels ingressats.

Porxos de l'Institut Mental. La Guineueta. Primer itinerari per Nou Barris. Barcelona

Quan, un segle més tard, el centre va tancar, els malalts es van acollir en diversos centres. Però les alarmes van saltar quan sospitosament, un anormal nombre de malalts va morir en ser traslladats.

El doctor i cirurgià Emili Pi i Molist era director de l’Hospital de la Santa Creu. Va escriure nombrosos tractats, alguns d’ells relacionats amb les malalties mentals.

Finalitzem aquí aquest primer itinerari per Nou Barris. No et perdis el segon!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa

Saber més

Què veure a prop