Heràldica a la Bisbal d’Empordà.
Un gran nombre d’escuts de poblacions fa referència directa o indirecta a un personatge religiós. En una cultura com la nostra, arrelada -voluntàriament o no- des de fa segles a unes creences, es fa difícil discriminar la política de la religió.
Si això passa ara, imagineu fa deu segles, quan era impensable que una existís sense l’altra. Avui visitem La Bisbal d’Empordà, on els carrers són plens de mostres heràldiques.
Al carrer de la Riera hi vivien rics comerciants. Només cal observar els finestrals gòtics amb escuts.
El bisbat
A la portalada barroca de l’església de Santa Maria, observem una curiosa creu. Al segle XI els reis francs van cedir la ciutat al bisbat de Girona -d’aquí Bisbal-. La creu amb totes les boletes sembla que representa precisament això. Actualment, amb alguna modificació, és l’escut de la ciutat. Com veieu, ja barregem política i religió.
Al carrer Santa Maria del Puig i trobem una font refeta al segle XIX, amb la mateixa creu -més o menys- i un parell de grius amb cara de pocs amics, sostenint l’escut.
Aquest animal mitològic, mig ocell, mig lleó, reunia les millors característiques de cada un i es considerava que era el rei de la terra i del cel i, per tant, el perfecte defensor davant qualsevol mal. Era també un símbol de Crist, que era humà i diví. Sembla lògic que fos triat per protegir el bisbat.
Si observeu l’escut de l’Ajuntament de Barcelona, veureu que també el custodia un griu. Per altra banda, és sospitosament similar als que trobem a la plaça de Sant Iu, de Barcelona, segons sembla, utilitzat antigament per la Diputació General de Catalunya.
Per altra banda, aquesta creu recorda a la de Tolosa. Els seus orígens es remunten al segle XII i de mica en mica s’anà utilitzant com a símbol del Llenguadoc, tot el territori de llengua occitana i també la Vall d’Aran. Va arribar fins aquí la influència occitana? Aquest punt el deixaré pels historiadors.
La residència dels bisbes
Ara anem al castell, que a partir del segle XIII va ser palau episcopal i residència dels bisbes de Girona.
Uns quants bisbes que van passar per aquí van fer reformes a l’edifici. Perquè ningú s’oblidés, van deixant constància col·locant els seus escuts a la façana principal, que ara sembla el mur de la fama.
L’escut amb el paó, correspon al bisbe Berenguer de Pau (segle XV), qui al final de la seva vida, va acompanyar el rei Ferran el Catòlic a Nàpols, on va morir.
Del mateix segle és el de Joan Margarit i Pau, un altre personatge de confiança dels reis Joan II i Ferran del Catòlic que va ser bisbe d’Elna que després va anar a Itàlia on va ser ambaixador del Papa. L’escut conté tres margarides (Margarit) i un paó (Pau).
Afavorint els jesuïtes
Del segle XVI tenim l’escut de Jaume Caçador, amb tres flors i una estrella al mig i una profusa decoració renaixentista. Aquest bisbe va comptar amb l’ajut dels jesuïtes, afavorint la fundació d’aquest orde. També va ser president de la Diputació del General de Catalunya. De fet hi ha més bisbes que també van accedir a la presidència. On acaba la religió i comença la política?
Al segle XVII el bisbe segovià Francisco Arévalo va fer canviar el portal, on podem veure el seu nom i l’escut. Està clar que la humilitat no era la seva millor virtut. A més, va ser Inquisidor a Catalunya, que imagino ja sabeu què significa.
Sembla que hi ha més escuts que podrien fer menció a aquest bisbe. En heràldica, el cognom Arévalo ha derivat en una gran varietat de dissenys. Un és el que dividit en quatre parts, mostra unes franges i quatre llops.
L’altra ostenta només una àliga. Si us hi fixeu, el de la porta principal és una barreja d’aquests últims. Però no ho puc afirmar amb rotunditat, ja que no sóc un entès en heràldica ni tampoc he trobat informació de prou confiança.
Més heràldica
Al número 3 del carrer del Raval trobem una finestra gòtica on tornem a veure dos grius sostenint un escut en blanc. Potser el motiu va desaparèixer amb el temps o bé no va passar la censura.
Al carrer de les Mesures tenim l’Ajuntament Vell, remodelat en diverses ocasions. A la façana tornem a veure l’escut amb els grius. En aquesta ocasió, la creu és perfilada i els grius semblen saltar d’alegria.
A continuació, al passeig Marimon Asprer, que deu el nom a un ric hereu que va dilapidar la fortuna familiar, tornem a trobar l’escut amb els dos grius, només que la creu sembla haver perdut protagonisme.
Política al cinema
Per acabar, ens aturem davant el Cinema Mundial, una antiga fàbrica de taps de suro que el 1914 el propietari convertí en cinema. A la façana veiem un medalló amb les quatre barres i un altre amb la creu del municipi.
A sota de cada un pengen cinc estrelles. Imagino que tindran el seu significat (polític), però he estat incapaç d’esbrinar-lo.
I fins aquí una mostra d’heràldica a la Bisbal d’Empordà.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Escut de la Bisbal: wikiwand.com
- Escut de la Diputació General: barcelonatienepoder.blogspot.com
- Griu: wikiwand.com
- Berenguer de Pau: inh.cat
- Joan Margarit: figuresmedievals.wordpress.com
- Escut de Joan Margarit: heraldicaespanola.blogspot.com
- Jaume Caçador i Claret: wikiwand.com
- Escut Francisco Arévalo: armoria.info
- El grifo y su simbolismo heráldico: arescronida.wordpress.com
- La Creu de Tolosa: wikiwand.com
Què veure a prop
- Itineraris per la Bisbal d’Empordà: part 1 – part 2
- Sant Pol de la Bisbal
- Madremanya
- Sant Martí Vell
- Sant Sadurní de l’Heura
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: