Segona passejada per La Bisbal d’Empordà.
Després d’haver visitat el centre històric, veurem com va crèixer la vila, començant per l’interessant carrer del Raval.
En primer lloc, al número 10 destaca una magnífica barana de ferro colat, de considerables dimensions. Al centre hi ha una lira amb els extrems amb forma de cap d’animal. A cada banda, unes cares amb pàmpols de raïm, representant Dionís. Aquesta divinitat grega és el protector del vi, la vinya, el teatre i les festes.
Més amunt, al número 3, hi ha una finestra gòtica on tornes a veure dos grius sostenint un escut en blanc. Potser el motiu va desaparèixer amb el temps o bé no va passar la censura.
A continuació, al costat, una finestra ovalada presenta una peculiar reixa amb un personatge envoltat de grans fulles, que semblen de vinya. Una veritable llàstima no haver trobat informació de cap d’aquests habitatges.
D’altra banda, l’edifici d’estil neoclàssic que fa cantonada amb Valls d’en Colomer és Can Veí, construït a mitjans del XIX. Un curiós escut circular presenta un taulell damunt del qual hi ha el que sembla ser una mola i una destral. Podria referir-se a l’ofici d’esmolador.
Zona de comerç
Puja pel carrer Ample fins al carrer de les Mesures. Construïdes al segle XIX, les Voltes d’en Galí reben el nom del comerciant de robes que tenia aquí el magatzem. Una placa en llatí deixa testimoni que Josep Galí -el pare- i Joaquim -el fill-, van fer construir aquests porxos.
Fixa’t que les baranes dels balcons estan formades per fletxes.
Però el temps passa i els nous usos també. Així que, quan una entitat bancària s’instal·là aquí, va recobrir el sostre de les galeries amb rajoles verdes amb el seu logotip.
Seguidament, davant mateix tens l’Ajuntament Vell, edifici original del segle XVI i remodelat en diverses ocasions. La darrera, d’estil noucentista, va tenir lloc el 1928 i va anar a càrrec de Pelai Martínez, arquitecte municipal de La Bisbal. Potser et sonarà més si et dic que un any després va projectar el Palau d’Arts Gràfiques per a l’Exposició Universal de Barcelona, on ara hi ha el Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Observa la decoració de terra cuita, tècnica també utilitzada per aquest arquitecte en altres obres seves.
Les Voltes
I així, en aquesta passejada per La Bisbal d’Empordà, arribem a una altra icona de la ciutat: les Voltes. És un conjunt d’edificis d’aire neoclàssic, projectat a mitjans del segle XIX per Martí Sureda. Aquest incansable arquitecte nascut a L’Escala, va ser l’urbanista que projectà els eixamples de Girona i diverses poblacions gironines, com la Bisbal.
Tanmateix, només una part dels més de dos-cents metres de galeries porxades són obra seva original. El projecte el va acabar anys més tard Pelai Martínez, seguint el mateix estil.
Sota els porxos, cal destacar l’oficina d’una entitat bancària projectada el 1923 per Rafael Masó. A la porta de ferro forjat pots veure la data.
Aquest prolífic arquitecte noucentista va deixar mostres de la seva genialitat, especialment a Girona, on va néixer, i també a tota la província. Recuperà la tradició artesana de la ceràmica, que aplicà als seus projectes. A la Bisbal va col·laborar amb l’obertura d’una fàbrica dedicada a la ceràmica.
L’escut de Catalunya a l’entrada, ens parla del marcat compromís de l’arquitecte amb el catalanisme.
La cultura dels diners
Així que s’acaben els porxos torna a travessar el carrer per veure la Casa de Cultura. Aquest edifici noucentista es pensa, sense tenir-ho per segur, que també és obra de Pelai Martínez.
A la façana que dóna al carrer Cavallers, destaquen uns interessants esgrafiats. El de l’esquerra sembla representar la indústria ceràmica, tan arrelada a la vila. La noia de la dreta fa esment de l’agricultura.
En requadres més petits hi ha representades la indústria, l’agricultura, la primavera i l’estiu, en un ordre poc comprensible.
El relleu damunt la porta és una al·legoria de l’estalvi. Hi ha una mare sostenint una guardiola que ensenya els fills a ser estalviadors: un nen duent unes fulles de llorer -que potser simbolitza el triomf- i una nena amb una rosa a la mà -puresa?-. L’obra duu la signatura Ll. Cairó. Entenc que es tracta de Llorenç Cairó i Sanchís, escultor i retratista de Figueres, gran admirador dels clàssics grecs.
A l’altre costat del riu
Per acabar, creua el Daró, que ha tingut crescudes històriques i entra al passeig Marimon Asprer que va paral·lel al riu i té la seva peculiar història. Quan a mitjans del segle XVIII, els Marimon van emparentar amb els Vilossa, van unir les extenses possessions i terrenys.
Al segle XIX, un dels darrers Marimon, va dilapidar la fortuna familiar en festes i viatges. En morir, els seus fills cediren aquests terrenys on som ara, amb dues condicions: que fossin destinats a passeig públic i que aquest portés els cognoms del pare. Vés per on, la ruïna va perpetuar la seva memòria.
Acabem l’itinerari davant el Cinema Mundial. En realitat, aquest edifici era una fàbrica de taps de suro. Segurament el propietari va veure més futur en l’espectacle i el 1914 el convertí en cinema. La discreta façana modernista conté motius florals, un medalló amb les quatre barres i un altre amb la creu del municipi.
Finalitza aquí la segona passejada per La Bisbal d’Empordà. No et perdis el proper article dedicat a l’heràldica que amaga aquesta ciutat. T’enduràs alguna sorpresa.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Dionís: wikiwand.com
- Voltes d’en Galí: invarquit.cultura.gencat.cat
- Ajuntament Vell: wikiwand.com
- Pelai Martínez Paricio, per Rosa M. Gil
- Pelayo Martínez, arquitecte de la Bisbal, per X. Rocas i A. Riera
- Martí Sureda i Deulovol: enciclopedia.cat
- Rafael Masó: wikiwand.com – rafaelmaso.org
- Casa de Cultura: invarquit.cultura.gencat.cat
- Llorenç Cairó i Sanchis: enciclopedia.cat
- Els Vilossa-Marimon de la Bisbal, per J. Frigola
- Cinema Mundial: wikiwand.com
Interessantíssim. Com sempre!
Gràcies!