El terme de Maià de Montcal (Alta Garrotxa), ocupa una gran extensió, però ara només em referiré a l’anomenat veïnat de la Cellera, que fa uns anys va celebrar el mil·lenari.
La cellera
La paraula ‘cellera’ (que no ve al diccionari de l’IEC), dóna nom al carrer més antic i recorda una quasi oblidada zona, sovint confosa amb la ‘sagrera’. Aquest era l’espai ‘sagrat’ de trenta passes al voltant de l’església on els habitants de les viles gaudien de protecció contra els excessos dels senyors feudals. La ‘cellera’, sovint compartia espai, però era on s’ubicaven els cellers on emmagatzemar els productes de les collites, vi o gra, segons l’indret.
Un sant rondaller
L’església és dedicada a Sant Vicenç. Tot i que hi ha altres personatges amb el mateix nom, intueixo que es tracta de Vicenç d’Osca, venerat a Besalú i a altres poblacions gironines.
Vicenç va néixer a Osca al segle III. Va ser diaca del bisbe de Saragossa. Perseguits per ordre de l’emperador, van empresonar-los i els van dur a València.
Vicenç va passar per tota mena de turments: el van fuetejar, rostir a la graella i penjar de ganxos de ferro. Un cop mort el van abocar a un femer, però els corbs van protegir el cos perquè les feres no se’l mengessin. Llavors li van lligar una roda de mola al coll i el van enfonsar al Túria. Però les aigües el van tornar a la ribera i altres cristians el van enterrar.
Quan els musulmans van envair la zona, les relíquies que es conservaven a València, les van portar fins a Portugal i a França. Mentrestant, el sant anava fent miracles, allà per on passava.
Construïda al segle X, l’església romànica va ser alçada dos segles més tard i també s’afegí el campanar. A l’exterior de l’absis hi ha quatre curioses mènsules amb figures i fulles. La façana, com era costum, es troba orientada a ponent (el sol de justícia).
Observa de prop el forrellat de la porta. Era habitual donar-li forma de cap de drac. Aquest mític animal és molt present a la nostra cultura. De vegades té connotacions negatives, però també es creu que vigila les entrades.
Per aquest motiu, el veuràs sovint a les portes de les esglésies. La paraula drac ve del llatí ‘draco’ que vol dir serp molt grossa. Per això t’adonaràs que moltes vegades té un cos allargat, com aquí.
Descans etern
Resulta estrany veure el cementiri tan a prop del nucli, ja que, a finals del segle XIX una llei establí que s’havien de situar als afores. Aquí trobaràs la tomba d’Ernest Lluch, polític i economista que tenia casa en aquesta vila.
Resseguint la paret veiem com es repeteix el motiu de la creu i els dos xiprers. Aquest arbre, carregat de simbolisme, expressa la unió entre el cel i la terra i per tant, ajuda les ànimes a elevar-se. Com que sempre és verd, rep el nom d’arbre de la vida.
El símbol de la creu entre dos xiprers ve de lluny, potser del segle XVII i simbolitza la immortalitat. En si representa la muntanya del Calvari. Molt utilitzat en l’heràldica conventual, el trobareu repetidament en esglésies i llindars de cases. Els xiprers també són símbol d’hospitalitat.
Una llosa mostra uns detalls que potser podrien representar un paó. Aquesta au s’associa amb la resurrecció, ja que a la primavera, en temps de Pasqua, canvia el plomatge.
La vila
A la dreta de l’església, fan pinya les antigues cases. Observa-ho amb deteniment, perquè descobriràs petits detalls, com les inscripcions a les llindes d’entrada.
La Rectoria és un edifici que es confon en l’entramat de cases, però és on trobem diversos textos inscrits a la pedra, tots del segle XVII. Un del 1668 ens parla d’un tal Joan Migera, però resulta complicat de llegir la resta del text.
La llinda de l’entrada, amb un altre text que no he estat capaç de traduir, porta la data 1618.
També desconec el significat de la inscripció a la finestra del mateix edifici.
Un escut que parla
A un costat de l’església, un monument ens recorda la celebració del mil·lenari. A l’escut veiem les quatre barres i una mà. Es tracta, com sovint passa, d’un símbol parlant. Maià no ve de mà, però aquest símbol serveix per ‘visualitzar’ el nom. De la mateixa manera que a Llançà tenen unes llances i a Cabrera una cabra.
En realitat, Maià de Montcal no disposa d’un escut oficial. Existeix un altre que representa un lleopard rampant sobre fons vermell, del qual en desconec l’origen. Actualment l’ajuntament utilitza un segell circular (com la roda de Sant Vicenç), amb el nom del municipi i una aspa (imagino que la creu on el sant va ser torturat).
Alta Garrotxa
Aquest terme defineix un territori amb una personalitat pròpia. Es caracteritza per una orografia abrupta, amb valls profundes i cingleres de vertigen. El diccionari denomina garrotxa una ‘terra aspra per on és difícil de caminar’. I amb això està tot dit.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Sant Vicenç d’Osca: wikiwand.com
- Culte a Sant Vicenç: De Roda a Lleida, per J. C. Boix (pàg. 20)
- Església: inventaripatrimoni.garrotxa.cat
- Les mènsules de la teulada: maiadosquers.blogspot.com
- Història de Maià de Montcal: maia.cat
- Llindes de cases: invarquit.cultura.gencat.cat
- Significat del drac: apropacultura.cat (pàg. 31)
- Les celleres medievals, per Elvis Malloquí
- Xiprer: jqmj (Queralt) – pedresdegirona.com
- Paó: altima-sfi.com
- Escut: maiadosquers.blogspot.com
- Alta Garrotxa: ca.turismegarrotxa.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: