Els núvols en la ceràmica de Guivernau.
Has vist mai quan es prepara una bona tempesta? Em refereixo a aquells amenaçadors núvols blancs i densos que no pronostiquen res de bo. Un núvol o broma està format per gotes d’aigua o cristalls de gel. A diferència de la boira, els núvols no tenen contacte amb el terra. De fet, les gotes que contenen són molt més petites que les gotes de pluja, motiu pel qual poden mantenir-se en suspensió a l’atmosfera.
I per què es veuen de color blanc? Doncs perquè són tan densos que reflecteixen la llum. En canvi, a l’interior, les gotes dispersen la llum de tal manera que fan que sovint es vegin grisos per la part inferior.
Núvols llegendaris
Des dels temps de les farinetes els núvols foren un dels temes preferits de la cultura xinesa, ja que es considerava que podien pronosticar l’arribada dels immortals, un grup de divinitats mitològiques. Aquests éssers es desplaçaven en núvols.
La mitologia grega, que tenia tota mena de criatures que ho solucionaven tot, ens parla de les Nèfeles, que ves tu per on, vol dir precisament, núvols. Eren nimfes que ningú es posa d’acord de qui eren filles. El cas és que aquestes xicotes pujaven fins al cel amb unes gerres plenes d’aigua del gran riu que feia la volta a la Terra. Un cop a dalt les buidaven, creant la pluja.
De fet, totes les cultures han relacionat els núvols amb les divinitats, des de les nòrdiques fins a les indígenes del continent americà. Per tant, és ben comprensible que el cristianisme no se’n pogués estar de fer el mateix.
Núvols celestials
Les escriptures bíbliques en van plenes d’exemples d’éssers celestials asseguts en un núvol o bé baixant o pujant al cel per mitjà d’una broma, com si es tractés d’un ascensor. El núvol i la glòria són aspectes de la presència divina. Per exemple, el profeta Daniel tingué una visió en la qual va “veure venir amb els núvols del cel algú semblant a un fill d’home” (Dn 7,13).
La idea va agradar Mateu qui la traslladà al seu evangeli: “tots els pobles de la terra faran grans planys quan vegin el Fill de l’home venint sobre els núvols del cel amb gran poder i majestat” (Mt 24,30). A continuació posa aquestes paraules en boca de Jesús dient que “des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel.” (Mt 26,64).
Més tard, Joan comença el seu Apocalipsi dient “Mireu, ve enmig dels núvols” (Ap 1,7). I acaba afirmant que “vaig veure un núvol blanc i al damunt un que hi seia, semblant a un fill d’home” (Ap 14,14). Per cert, dins dels textos bíblics, l’expressió “fill d’home” és usada per referir-se a Jesús.
Viure als núvols
Així doncs, els núvols marcaven la frontera entre el món celestial i el terrenal. Dins del cristianisme, els sants, els àngels i fins i tot Déu no es desprenen del núvol quan es desplacen, sinó que duen amb ells la massa nuvolosa. De fet, els núvols fan de suport per elevar els éssers santificats cap a la zona celestial.
Aquest sistema de propulsió pren una gran rellevància amb les escenografies mòbils emprades en les representacions teatrals religioses a partir del segle XV. Aquells núvols retallats en fusta i cotó sembla que serviren de model pels artistes que pintaven quadres pietosos.
Coliflors boiroses
En altres articles -pots veure els enllaços al final- he parlat sobre l’extensa obra de Joan Baptista Guivernau. Així que ara poc diré d’aquest prolífic artista qui recuperà la manera tradicional de fer la ceràmica del segle XVIII. De segur que pel carrer de la teva ciutat o poble hauràs vist algun plafó ceràmic amb la imatge d’una verge o un sant signat per ell.
En aquesta ocasió només m’aturaré a comentar els inconfusibles núvols en la ceràmica de Guivernau. Els pintava amb forma de coliflor, un tret distintiu que sovint utilitzava l’artista i que el diferencia d’altres ceramistes que, com ell, també feien retaules ceràmics. No és que Guivernau hagués inventat res, ja que als plafons ceràmics devocionals executats durant el període barroc, també apareixien núvols blaus i blancs recaragolats. Com a mostra, adjunto alguns exemples de la magnífica col·lecció Ramon Mascort.
Dramatisme místic
Durant els segles XVII i XVIII tingueren lloc un munt de canvis, tant en l’àmbit cultural com en l’econòmic i social. A més, cal tenir en compte l’anomenada Contrareforma. Aquest moviment religiós sorgí a mitjan segle XVI en resposta al daltabaix provocat per Martí Luter qui s’atreví a qüestionar els pilars catòlics. És quan aparegué un estil artístic dinàmic, efectista, ple de teatralitat enfront de la racionalitat renaixentista.
Reflectint tot això, la pintura barroca expressa grandiositat i dramatisme. També mostra moviment, de vegades amb postures complicades. Per acabar, la temàtica religiosa fou la preferida pels artistes d’aquell temps, potser també imposada per la poderosa església catòlica. Visions, miracles i martiris de sants són les opcions més triades, incloent-hi elements que reforcen la teatralitat, com àngels i núvols.
A partir d’ara, quan tornis a observar els núvols en la ceràmica de Guivernau, entendràs millor tot el que hi ha al darrere d’aquestes boniques coliflors.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Els núvols a la mitologia: es.shenyunperformingarts.org – plazachimalhuacan.mx
- Nèfeles: es.wikipedia.org
- Representación y visión de las nubes, per Pablo Escalante (pàg. 37-43)
- Característiques de la pintura barroca: unprofesor.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: