Molt però poc conegut (4)

Rajoles de Guivernau al Barri Gòtic de Barcelona.

Malgrat la indubtable història que transita pel subsol, el Barri Gòtic de Barcelona és com un parc d’atraccions. És quasi tan artificial com el Poble Espanyol. Però això segur que ja ho saps.

El barri ‘neo’ gòtic

Arran d’un bombardeig als inicis de la Guerra Civil, aquesta àrea va quedar molt malmesa. Posteriorment, s’enderrocaren un gran nombre d’edificis, el que va suposar la pràctica desaparició del barri. Entre prospeccions arqueològiques, restauracions i la creació de nous habitatges, la zona va estar en obres fins als anys seixanta. Tanmateix, una dècada abans es començà a promocionar el ‘nou’ Barri Gòtic com un atractiu turístic.

Tot i que no he trobat cap informació, dedueixo que va ser durant aquesta campanya quan es col·locaren unes rajoles realitzades per Joan Baptista Guivernau, que ajuden a identificar els edificis. Sobre aquest ceramista ja he parlat amb escreix en altres articles (més avall hi ha els enllaços), així que ara em centraré en les rajoles de Guivernau al Barri Gòtic.

Ignorats per propis i forans, els plafons ceràmics estan formats per quatre rajoles amb una il·lustració amb tonalitats blaves i el nom escrit en un reglamentari castellà. Però, mira tu que m’hi jugaria un peix que algunes d’aquestes petites obres han estat llevades. 

Penso que altres edificis també en devien portar, com el Seminari Conciliar (actual Museu Diocesà), el Palau Episcopal (on hi ha una sospitosa marca quadrada que coincideix), les muralles romanes, el Saló del Tinell, l’església de Santa Àgata o la mateixa Catedral. Tanmateix, aquí van les que he localitzat.

Arxiu de la Corona d’Aragó

Se sap que cap al segle XII existia un arxiu que aplegava pergamins i manuscrits relatius als primers comtes de Barcelona. En aquells temps els documents s’emmagatzemaven sense ordre ni concert. Va ser Jaume II d’Aragó qui el 1318 creà l’Arxiu Reial, per tal que la documentació de tots els territoris es trobés en un lloc centralitzat, que en aquest cas era el Palau Reial de Barcelona.

S’establí una manera d’organitzar l’arxiu i hi havia un arxiver que en tenia cura. Després de cinc segles d’incidències polítiques de tota mena, ens plantem l’any 1852, quan l’arxiu és traslladat al Palau del Lloctinent de Barcelona i es crearen noves seccions. Finalment, el 1993 s’inaugurava una nova seu al carrer Almogàvers. El plafó ceràmic reprodueix el segell del rei Jaume II d’Aragó, dit el Just.

Museu de la Catedral

Tot i que aquest museu conserva importants obres d’art de tots els estils, no he aconseguit trobar cap informació de quan, qui o com es va crear aquest fons. Aquesta col·lecció ubicada a l’antic menjador dels pobres a tocar del claustre, conté peces procedents del desaparegut temple romànic, així com pintures gòtiques d’extraordinària qualitat. No obstant això, el retaule que apareix a la ceràmica de Guivernau m’ha estat impossible d’identificar.

Arxiu Històric

A la porta de la Casa de l’Ardiaca hi ha un plafó que indica que allà hi ha l’Arxiu històric. Aquest centre va ser creat al segle XII gràcies a un privilegi concedit per Jaume I. En el seu inici era al convent de Santa Caterina, però al segle XIV fou traslladat a la Casa de la Ciutat. El 1917 es dividí el fons i la part històrica s’instal·là a la Casa de l’Ardiaca on encara es pot consultar.

Museu Marès

Frederic Marès i Deulovol fou un polifacètic personatge amb una prolífica trajectòria com a escultor -de vegades, opinió meva molt personal, una mica irregular i sobrevalorada-. La seva passió pel col·leccionisme el va portar a reunir un extens recull d’obres de tota mena i de totes les èpoques i llocs geogràfics, que conservava al seu estudi.

El 1948 s’obria una sala on exposava una part de les adquisicions que havia fet arreu. Més tard en Frederic expressà la voluntat de cedir la col·lecció a la ciutat i als anys quaranta l’Ajuntament l’instal·lava a l’antic Palau Reial Major.

L’edifici, que pràcticament no conserva res original, està fet a partir de portes, finestres i escales procedents dels palauets enderrocats en obrir la Via Laietana. D’altra banda, la marededeu que apareix a la ceràmica de Guivernau segurament correspon a alguna de les magnífiques talles dels segles XIV o XV que custòdia el museu.

Basílica del segle IV

Durant la campanya arqueològica duta a terme el 1944, aparegueren diverses columnes corresponents al que es pensa que era una basílica paleocristiana. Si no vaig errat, algunes d’aquestes peces són les que actualment hi ha al pati del Museu Marès.

De fet, sembla que aquests elements ja havien estat reaprofitats d’anteriors construccions romanes i res no demostra que tingués un ús cristià. Una de les teories afirma que podria haver estat residència episcopal. La nau, destruïda en fer els fonaments i l’ascensor del museu, continua per sota de la catedral gòtica. Noves excavacions realitzades el 1965 van treure a la llum un baptisteri que, aquest sí, pertanyia a la primitiva Seu.

Temple romà

Anem a veure la darrera de les rajoles de Guivernau al Barri Gòtic. Tot i que només fa setze metres, el Mont Taber és considerat el punt més alt de la primitiva ciutat de Barcelona. Per tal motiu no és d’estranyar que els romans plantessin allà el Fòrum, la part més important de la nova ciutat.

Malgrat les més dispars interpretacions que li van donar diversos autors al llarg dels anys, finalment se suposa que el temple estava dedicat a Cèsar August cap al segle I de la nostra era. De les quaranta columnes originals tan sols ens n’han arribat quatre. Dues d’elles, després d’enderrocar a mitjans del segle XIX l’edifici on es trobaven encastades, van quedar molt malmeses. 

Amb els fragments es va refer una que va anar a parar a la plaça del Rei, ja que en el lloc original no hi cabia. Allà s’hi va estar, totalment desubicada fins que el 1956, van decidir tornar-la amb les seves germanes. Al dibuix de Guivernau només n’apareixen tres, així que dedueixo -opinió personal- que les rajoles són un pèl anteriors a aquesta data.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

• El Gòtic: wikiwand.com
• Arxiu de la Corona d’Aragó: wikiwand.com – patrimoni.gencat.cat
• Segell de Jaume II: antiblavers.org
• Museu de la Catedral: catedralbcn.org
• Arxiu Històric: ajuntament.barcelona.cat
• Museu Marès: barcelona.cat
• Basílica paleocristiana: enciclopedia.cat
• Transformación visual del Barrio de la Catedral, per J. Álvarez P. 69-70
• El temple de Barcelona dedicat a l’emperador August , per J. Ballart
• Temple d’August: barcelona.cat – wikiwand.com

Articles sobre J. B. Guivernau

• Obres desconegudes (1)
• Obres desconegudes (2)
• Obres desconegudes (3)
• Obres desconegudes (5)
• Obres desconegudes (6)
• Font de la Portaferrissa
• Batalla de Lepant
• Plafons ceràmics del camí Els Degotalls (1)
• Camí de l’Avemaria
• Olesa de Montserrat 
• Font de Sant Mateu de Premià de Dalt
• N. S. del Rosari
• Plafons ceràmics de Premià de Dalt