El cementiri Nou d’Igualada.
Si en alguna cosa coincidim les cultures d’arrel llatina, és que la lletra zeta és la darrera de l’alfabet. Aquesta lletra procedeix del grec on encara la trobem en setena posició i la vam incorporar un segle abans de la nostra era. Curiosament, la Z grega procedeix del fenici i vindria a significar arma.
Potser per aquest motiu, el duet d’arquitectes Miralles-Pinós, va triar aquesta lletra per donar forma a la seva obra més icònica: el cementiri Nou d’Igualada.
Sense entrar en les explicacions metafísiques tant del gust de crítics i arquitectes, aquest estrany espai no deixa ningú indiferent. Enaltit pels professionals com una obra visionària i capdavantera dins l’arquitectura fúnebre, la gent del carrer probablement s’hauria estimat més un cementiri convencional, amb creus i xiprers.
La fi de l’abecedari
Delimitat pel meandre que fa la riera d’Òdena en aquest punt i per un impersonal polígon industrial, tothom fa èmfasi en el fet que vist des de dalt, aquest cementiri presenta la forma d’una Z. Almenys, sembla que aquesta era la idea inicial d’Enric Miralles i Carme Pinós. Segons van dir en una entrevista, era com una gran fractura en el terreny.
Més tard, per diverses raons, la zeta va quedar bastant desvirtuada. I actualment, amb part del projecte inacabat i una vegetació abandonada, se’m fa difícil veure cap rastre de la lletra.
Espais de cinema
Volums oberts i tancats, modelats pel ciment i excavats -amagats?- a la terra, projecten contrastades ombres, fent d’aquest un espai oníric. Jo no diria espiritual, perquè em recorda massa un búnquer, però sí que el trobo suggerent, com sorgit d’una pel·lícula apocalíptica, en què fins i tot els difunts semblen haver marxat de les tombes.
Potser per aquest motiu Isabel Coixet va rodar aquí “Ayer no termina nunca”, pel·lícula intimista en què una parella es retroba temps després d’haver perdut el fill.
Tot i que, en principi, es tracta d’un cementiri aconfessional, descobrim petits detalls que ens recorden el cristianisme, com la dissimulada creu d’alguns nínxols.
Parella creativa
Casats durant més de deu anys, Miralles i Pinós van signar conjuntament importants projectes, com els edificis del Camp de Tir a l’Arc o les pèrgoles del passeig de la Nova Icària de Barcelona. Però el reconeixement els va venir precisament amb la realització del cementiri d’Igualada.
Projectat el 1984, les obres s’allargaren durant nou anys i finalment restà inacabat, ignoro si a causa del divorci de la parella o a la manca de pressupost.
Finalment, el 2000 un tumor cerebral va acabar amb Enric Miralles -45 anys-, qui va ser enterrat precisament aquí.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer dels Països Baixos, 23. Igualada
Saber més
- Lletra Z: wikiwand.com
- Carme Pinós: undiaunaarquitecta.wordpress.com
- Entrevista a E. Miralles i C. Pinós: homenajeaenricmiralles.wordpress.com
- Parc del Cementiri d’Igualada: grcstudio.es
- Flujo laminar. El cementerio de Igualada…, per A. Blanco
- El cementiri nou d’Igualada, per D. Romaní
- Ayer no termina nunca: edificiosdecine.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: