Aquarel·la amb una panoràmica del castell de Claramunt.

Marcant territori

Avui visitarem quatre castells de l’Anoia que ens donaran una idea del ric llegat medieval d’aquesta comarca.

Per començar, el topònim li dóna el riu del mateix nom, probablement d’origen llatí i que ve a dir ‘riu petit’, potser per comparació amb el Llobregat de qui és afluent.

Castell de La Tossa de Montbui. Castells de l'Anoia
Castell de la Tossa de Montbui.

Quan Catalunya no existia

Fa molt, molt, però que molt de temps, allà pel segle IX, el Califat de Còrdova el teníem aquí mateix, a tocar de Barcelona, Osona i l’Urgell.

Per defensar l’imperi franc, Carlemany va ‘utilitzar’ els territoris conquerits per sota dels Pirineus com a barrera. Segles més tard algú va tenir la genial idea (sense cap fonament) de donar-li el nom de ‘Marca Hispànica’ i utilitzar-lo amb fins patriotes.

Porta de fusta de l'església de Sant Martí de Tous. Anoia
Església de Sant Martí de Tous.

En primer lloc, es va afavorir el repoblament dels comtats d’aquesta inestable zona, edificant fortificacions prop de les fronteres amb els musulmans.

Ara, que les úniques invasions són de turistes, alguns d’aquests castells de l’Anoia s’han adequat per fer-los visitables.

Estela funerària a La Tossa de Montbui. Anoia
Estela funerària. La Tossa de Montbui.

La muntanya i el lliri

Els Claramunt eren uns cavallers que van venir de França per ajudar en la lluita contra els ‘infidels’. Es van fer construir un castell a prop d’Igualada i el seu símbol va ser una muntanya amb una flor de lliri (pel seu origen francès).

Entrada al recinte fortificat de Claramunt. Anoia
Entrada al recinte dels senyors.

Tot i estar molt ben restaurat, el recinte, de més de 5.000 metres quadrats, té més interès des de lluny que de prop. La seva situació privilegida el converteix en una icona d’aquest paisatge.

Aquarel·la amb una panoràmica del castell de Claramunt.
El castell de Claramunt.

Cal destacar les imponents muralles d’aquesta estratègica fortificació.

Muralles de La Pobla de Claramunt. Castells de l'Anoia
Les impressionants muralles.

Dins el recinte encara es pot veure el que queda de l’església de Santa Maria, d’estil romànic.

Església de Santa Maria a La Pobla de Claramunt. Castells de l'Anoia
L’absis es l’únic que queda.

De castell a restaurant

Sense tenir molt clar on acaba el castell i on comença el mas, tenim a Orpí una curiosa torre de sis cares. Com moltes altres construccions defensives, va ser bombardejada segles més tard per les tropes borbòniques. Tanmateix, actualment el conjunt fa de bon veure.

Castell d'Orpí. Castells de l'Anoia
El castell d’Orpí.

Seguidament, al costat, i amb una esplèndida panoràmica, s’aixeca l’església de Sant Miquel, fent equilibris damunt el penya-segat.

Tot i que la primera documentació ve de molt lluny, quan hi havia la capella del castell, l’actual és una reforma del XVII.

Campanar de Sant Miquel d'Orpí. Anoia
Sant Miquel d’Orpí.

Baixa a la vall, puja al cim

En temps de tranquil·litat, els pobladors de les terres de Montbui (no confondre amb Caldes de Montbui) baixaven a treballar les terres i quan hi havia conflicte, buscaven la seguretat del cim de la Tossa.

Sigui per les vistes o perquè vaig tenir un bon dia, és potser aquest l’indret que he trobat més especial de tot el recorregut.

A continuació, dalt del turó trobem la bonica església romànica de Santa Maria.

Església de Santa Maria a la Tossa de Montbui. Castells de l'Anoia
Un indret quasi màgic.

A la capçalera de la capella hi ha unes interessants tombes medievals amb esteles, recol·locades posteriorment aquí amb finalitats més aviat ornamentals, quan el cementiri es va convertir en jardí.

Tomba medieval a la Tossa de Montbui.
Una manera de dir que el difunt ja és a casa.

Al davant s’aixeca l’única torre que queda del sistema defensiu que envoltava el cim al segle X.

Castell de La Tossa de Montbui. Castells de l'Anoia
Vigilant les postes de sol.

Llegenda de la senyora de Tous

El darrer dels castells de l’Anoia, el trobem a Tous (no confondre amb la joieria!) i està en molt bon estat de conservació.

Castell de Tous. Castells de l'Anoia
De castell a residència.

Aquesta impressionant fortificació, restaurada una mica lliurement, està documentada des del segle X. Va passar de mà en mà i va dependre del bisbat de Vic.

Explica la llegenda que la senyora del castell tenia debilitat pels menjars exòtics. Es va fer tan difícil i car aconseguir aquests aliments que es va arruïnar i hagué de vendre les seves propietats. Llavors va demanar caritat i li van donar pa i nous. Entre llàgrimes es va plànyer amb aquest rodolí:
“Si hagués sabut que era tan bo el pa amb nous,
encara avui fora la senyora de Tous”.

Entrada al castell de Tous. Castells de l'Anoia
Entrada al castell de Tous.

Finalment, aprofitem per donar un cop d’ull a l’església de Sant Martí, d’estil neoclàssic amb un destacable campanar.

Fanal de l'església de Sant Martí de Tous. Castells de l'Anoia
L’ombra del fanal és allargada.

Per acabar, la creu de terme és gòtica i es va salvar de les destrosses de la Guerra Civil. Per una banda representa el Crucificat amb els evangelistes a cada extrem. Per l’altre costat es troba la Verge i els símbols dels quatre evangelistes.

Creu de terme de Sant Martí de Tous. Castells de l'Anoia
La creu de terme.

I per avui ja hem fet un tast de què van ser els castells de frontera.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa 

Saber més

Què veure a prop