El Palau Nacional de Sintra.
L’emperador August no era cap ximplet. Quan al segle I abans de la nostra era es va fer casa seva, va triar molt bé el lloc. El mont Palatí –Palatium– és un dels set turons emblemàtics de Roma. Diu la tradició que aquí vivia la lloba que va alletar Ròmul i Rem, fundadors mitològics de la ciutat. També en aquesta muntanya hi havia el temple dedicat a la principal tríada divina: Júpiter, la seva esposa Juno i Minerva, filla de tots dos.
Així doncs, l’habitatge de l’emperador era en un indret carregat de simbolisme. Amb el temps, l’habitatge va anar creixent i era conegut com el Palatium. D’aquí deriva el mot palau, per a designar la residència dels personatges rics i poderosos.
Un bon exemple és el Palau Nacional de Sintra, que també va ser edificat dalt d’un turó i és l’únic erigit pels monarques portuguesos que ha sobreviscut a guerres, terratrèmols i especulació.
Sembla que al segle XI aquí hi havia una de les dues fortificacions sarraïnes de Sintra, precisament on vivien els governants musulmans.
A partir del segle XII, després de la reconquesta, hi visqueren els reis cristians. La bona climatologia, la proximitat a la capital, el paisatge i la bona caça, van fer d’aquest lloc un bon refugi on passar l’estiu.
Canvis i reformes
Cada monarca que hi visqué, va fer reformes i ampliacions, fins a quedar un fastuós palau. Portes, passadissos, sales grans, habitacions petites, escales i patis, configuren un peculiar entramat laberíntic i que sembla fet a trossos. Els elements més característics són les dues descomunals xemeneies de la cuina, idònia per a preparar grans banquets de caça major.
Aquí van viure i morir reis i reines -algun en captiveri-, van estiuejar els membres de la cort, van anar de cacera i es van planificar expedicions i guerres.
Naturalment, en un edifici que ha patit canvis durant cinc segles, els estils que trobem són ben variats. Només cal observar amb deteniment els enrajolats que cobreixen els terres i les parets, on hi són presents les tècniques i els dissenys més diversos, molts d’ells procedents dels tallers de Sevilla.
Com que hi ha molt a veure, només m’aturaré a descriure alguns detalls que em semblen significatius.
Els cignes de la núvia
En general són destacables els impressionants sostres, cada un amb una temàtica diferent. Especialment curiós resulta veure tot de cignes amb una corona encastada al coll. Les cultures antigues ja consideraven aquesta au un símbol de la reialesa, potser per estar relacionat amb Apol·lo, perquè era la força motriu de la carrossa de Venus o perquè Zeus es transformà en aquest animal per cruspir-se Leda. Fins i tot s’ha arribat a relacionar amb Crist.
De totes maneres, sembla que la història va per una altra banda. Amb motiu del casament entre Felip III de Borgonya i Isabel de Portugal -1430- es va fer pintar un cigne -motiu heràldic del pretendent que no he pogut verificar- per cada any que tenia la núvia.
Garses xerraires
El sostre de les garses també és interessant. Realitzat al segle XV, cada ocell té una rosa als peus i sosté amb el bec una cinteta on -amb molt bona vista- es pot llegir ‘por bem’. Sembla que la rosa pot fer esment a la reina Felipa de Lancaster, qui, casant-se amb Joan I de Portugal, va unir els dos llinatges per tal de fer front a l’aliança entre França i Castella.
L’expressió ‘por bem’ es pot traduir com ‘tot a fi de bé’. Diuen que és el que el rei li va dir a Felipa quan aquesta el va enxampar petonejant una dama d’honor. A palau tothom parlava d’això i finalment, el rei, molest per les burles, va fer pintar les 136 garses, au vinculada a la xafarderia, una per cada dama tafanera.
He llegit que en portuguès, el mot pega -garsa-, també significa cortesana-, però no he pogut verificar-ho. Probablement la raó d’aquestes pintures és una altra, però a les guies queda bé explicar contalles quan no es coneix la veritat.
Estar en família
Probablement la Sala dels Blasons és la més espectacular de totes. La recarregada decoració serveix perfectament per a transmetre la sensació de poder, riquesa i autoritat. La va fer decorar el rei Manuel I a principis del segle XVI, col·locant al sostre de fusta, el seu escut i els dels seus fills.
Cal recordar que amb aquest monarca, Portugal va viure el regnat més poderós de la seva història, amb els grans descobriments d’ultramar.
Com que sembla que encara li quedava espai, va incloure els escuts de setanta-dues famílies nobles portugueses. Les parets tampoc deixen un sol espai buit, ja que estan decorades amb plafons ceràmics del segle XVIII, amb escenes de caça.
Volant per la paret
La capella del palau es troba sota l’advocació de l’Esperit Sant. Les parets presenten una exasperant repetició de coloms amb la branqueta d’olivera, element més propi del relat del diluvi.
Als espais on no hi ha coloms, tot és recobert de mosaics estrellats d’influència àrab.
Per estar a la fresca
No se m’acudeix altra paraula que orgia decorativa, quan vull descriure l’anomenada Gruta dels Banys. Realitzada al segle XVII com un annex del pati central, aquesta galeria porxada es troba recoberta completament per mosaics amb escenes cortesanes i mitològiques, a més d’una marejant profusió de relleus estucats amb angelets i floritures.
En general, tota la decoració del Palau Nacional de Sintra és fastuosa, que no vol dir de bon gust. Es tractava de mostrar ostentació, que en casos com aquest no sempre es pot traduir per refinament.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Etimologia de palau: blog.lengua-e.com
- El palau: parquesdesintra.pt – viajeuniversal.com
- Sintra: viajar.elperiodico.com
- Simbolisme dels ocells: denebro.com
- Els sostres: parquesdesintra.pt
- Les rajoles: parquesdesintra.pt
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: