Primera part de la visita a la Quinta da Regaleira a Sintra.
Des de la nit dels temps, que l’esser humà necessita creure. En el que sigui. I si no existeix l’objecte de fe, l’inventa. La religió, qualsevol religió, és un bon exemple. Però també caldria incloure les filosofies que ens volen dur a un cel, a un coneixement o a amargar-nos l’existència, dient-nos que no hi ha sortida i que, fins el més espabilat, serà el sopar dels cucs.
La mitologia, la maçoneria, el cristianisme, el gnosticisme, l’orde dels Templers o la dels Rosacreu, sovint envoltats d’un aura misteriosa, han atret fidels a practicar rituals amb obscurs simbolismes. Ara imagina que totes aquestes pràctiques i símbols secrets els ajuntem dins un únic recinte. Què en surt? Un sorprenent poti-poti complicat de digerir, però que neòfits i profans intenten resoldre sense massa èxit. Anem a veure un cas.
Ric i excèntric
L’António estava forrat i penso jo que se’n va anar de la pinça. Nascut a Rio de Janeiro a mitjan segle XIX, António Augusto Carvalho Monteiro era popularment conegut com a Monteiro dos milhões, és a dir, dels milions. Va heretar una descomunal fortuna que la seva família havia obtingut al Brasil amb la venda de cafè i pedres precioses.
Amb els calerons a la butxaca, se’n va anar a Portugal a estudiar Dret. Però les seves aficions el portaren a interessar-se per la simbologia misteriosa. Fruit d’aquesta passió, adquireix a Sintra una mansió amb una gran extensió de terreny i es fa construir un extravagant i descomunal parc temàtic esotèric per on avui ens passegem els turistes, que fem fotografies a tort i a dret sense saber ben bé què estem fotografiant.
Però, o l’home anava una mica perdut amb les diverses doctrines secretes o és que cercava la unitat de totes elles. Perquè no va tenir cap problema a barrejar elements cristians, gnòstics, templers, rosa creus i alquímics. Embolica que fa fort!
Rituals secrets
No entraré a descriure cap d’aquestes ordes hermètiques, que encara perduren. He estat llegint una mica sobre això i he arribat a una conclusió, molt personal i probablement, poc fonamentada: com passa amb les religions, penso que es tracta de grups que creuen alguna cosa, que de tan elevada no l’entenc, practiquen ritus que em semblen d’una altra època i se serveixen d’objectes als quals els han atorgat propietats simbòliques agafades pels pèls.
Resulta certament sorprenent que el cristianisme hagi estat la font d’inspiració de molts d’aquests grups. Clar que al seu torn, el cristianisme també ha begut de cultures molt anteriors, com grecs, romans i egipcis. Així doncs, ja tenim una bona macedònia de símbols que al final, penso que ningú sap d’on venen o què signifiquen.
La descripció dels edificis i dels principals indrets del jardí iniciàtic, la trobaràs a qualsevol guia. Per tant, només m’aturaré a parlar d’alguns detalls curiosos, triats a l’atzar, dels molts que conté la finca.
Record d’un temps gloriós
El senyor Carvalho demanà a l’arquitecte italià Luigi Manini que es basés en l’estil gòtic, renaixentista i, especialment, en el manuelí. Manini tenia la mà trencada a pintar i decorar teatres i decorats. Però també va deixar una bona estesa de palauets en el recuperat estil manuelí.
Al segle XVI, sota el regnat de Manuel I, Portugal visqué un temps esplendorós, marcat pels sonats descobriments, com la ruta cap a l’Índia. La bonança es va veure reflectida en les construccions de palaus, esglésies i monestirs, amb una peculiar decoració -estil manuelí- on, entre altres, destacaven motius marítims que simbolitzaven el poder de la nació.
Esferes armil·lars, creus de l’Orde de Crist i cordes, moltes sogues de pedra, són també presents a la Quinta da Regaleira. Per cert, rep aquest nom perquè la propietària anterior va ser una tal baronessa da Regaleira.
A l’entrada del palau hi ha una barana amb les inicials del propietari -del dret i del revés- entortolligades entre cordes de diversos gruixos. És possible que en aquest cas, les cordes tinguin un segon significat. La soga és un dels símbols amb més contingut esotèric dins la maçoneria. L’aprenent de maçó se la lliga al coll, per tal de recordar els perills de fugir. Altres graus superiors se la lliguen a les espatlles o a la cintura. El nombre de voltes indica la categoria del candidat.
La catorzena estació
Com qui no vol la cosa, en un mur a la vora del camí, descobriràs unes rajoles que representen una creu. Al peu, en un portuguès antic, indica que es tracta de la catorzena estació. El primer pensament és que hi ha un via crucis al jardí, com és habitual en moltes poblacions. Però aquí no veuràs cap altra estació.
Tanmateix, dins el catolicisme, aquesta estació fa esment a què Jesús és sepultat. Aquí només es veu la creu sense el cos. Així doncs, les societats de les quals venim parlant, consideren la creu un símbol de naixement -entre altres significats-, més que no pas de martiri.
Les sigles llatines INRI, que pels cristians signifiquen “Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus”, per als maçons poden tenir diverses lectures, com la relacionada amb l’aquímia, segons la qual, vol dir “Ignis Natura Renovatur Integram”, és a dir “el foc renova constantment la natura”. Aquí queda.
No et perdis la segona part d’aquest article, on descobrirem nous símbols obscurs en aquesta extravagant finca.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Rua Barbosa du Bocage. Sintra
Saber més
- Quinta da Regaleira: wikiwand.com – lisboando.com – lacantimploraverde.es
- A Quinta da Regaleira: cairn.info
- Imatges descriptives: anyformsdesignmapas.blogspot.com
- António Augusto Carvalho: wikiwand.com
- Luigi Manini: wikiwand.com
- Què és la maçoneria: mbodden75.wordpress.com
- El misterio de la Quinta de la Regaleira: marcopolito56.wordpress.com
- Estil manuelí: wikiwand.com
- La soga: masoneriaantigua.blogspot.com
- Via Crucis: franciscanos.org
- Francmasoneria: masonerialleida.org
- El INRI en la masonería: masonerialibertaria.com
- Significado de la inscripción INRI: masonerialibertaria.com
- Significat de la creu: masoneriadelmundo.com
Encara estàs a Portugal?
No, no 😊 Aquets articles son del viatge que vaig fer per Setmana Santa! Pots imaginar que els de l’estiu amb bona sort els publicaré per Nadal 😅
Un recorregut per Portugal molt profitós!
I tot en menys de 30 quilòmetres quadrats! A aquest pas no m’acabaré mai aquest meravellòs país ;-D