El claustre de São Vicente de Fora de Portugal.
Això d’explicar faules és més antic que l’escalivada. Dos mil anys abans de la nostra era, a Mesopotàmia ja explicaven històries breus protagonitzades per animals.
La faula és precisament això: un relat curt, on els animals es comporten com les persones i al final hi ha un missatge moral.
Potser, el faulista més conegut de l’antiguitat és Isop. Aquest llegendari personatge de qui fins i tot es posa en dubte la seva existència, va viure al segle VII aC. Diuen que era esclau a Grècia, que va obtenir la llibertat i se la passà escrivint.
De totes maneres, sembla que moltes de les faules que -suposadament- va escriure, ja les havien escrit els egipcis mil anys abans que ell. Segles després, tenim que el poeta grec Fedre es va inspirar en les faules d’Isop i en va escriure un bon grapat d’aquestes historietes moralitzants.
Són molts els escriptors que en algun moment han conreat aquest estil, de vegades per alliçonar els escolars i d’altres per criticar comportaments humans o fets polítics. Segurament us sonen noms com Samaniego, Iriarte o La Fontaine.
Poetes i artistes
La cigala i la formiga, la llebre i la tortuga o el corb i la guineu, són algunes de les faules més conegudes de Jean de La Fontaine. Aquest poeta i dramaturg francès del segle XVIII, es va inspirar en altres escriptors, per escriure prop de 250 faules amb les quals criticava tot el que li passava pel cap.
Als segles XVIII i XIX es publicaren les faules de La Fontaine en diversos toms, il·lustrats per importants artistes. Un d’ells va ser Jean-Baptiste Oudry, pintor i gravador francès. Per la seva destresa en pintar animals, va ser nomenat pintor oficial de la caça reial i vivia en un habitatge al Louvre. També va destacar en el disseny de tapissos d’estil rococó.
El claustre de les faules
El monestir de São Vicente de Fora, rep aquest nom precisament perquè va ser construït fóra de les velles muralles de Lisboa. Està dedicat a Vicenç d’Osca -segle IV-, ja que, sis segles després de ser martiritzat i mort a València, van traslladar les restes a la capital portuguesa, on és patró de la ciutat.
Al segle XVII es va construir aquest monestir agustinià i una descomunal església. Tot i que poc freqüentat pels turistes, el lloc és conegut pels espectaculars panells de mosaics del segle XVIII, amb escenes variades, de les quals faré el possible per parlar-ne en un altre article.
Sempre utilitzant tonalitats blaves, segons la influència holandesa, els 38 panells del claustre superior reprodueixen diverses faules escrites per La Fontaine, amb il·lustracions extretes de l’edició realitzada per Oudry el 1755.
La Fontaine va escriure les faules mentre regnava Lluís XIV, monarca poc amic d’oposicions. El poeta va aconseguir criticar la societat en què vivia, sense provocar ningú obertament. Podeu llegir algunes a l’enllaç de més avall.
Els panells antigament es trobaven a la paret que tapava les arcades del claustre superior. Quan fa uns anys es va decidir obrir les arcades i tancar-les amb vidre, els plafons es van col·locar al lloc de pas.
Finalment, la pregunta és, per què es troben al claustre de São Vicente de Fora, és a dir, d’un monestir? No ho sé.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Mosteiro de São Vicente de Fora. Lisboa
Saber més
- Faula: wikiwand.com
- São Vicente de Fora: sietelisboas.com
- Isop: wikiwand.com
- Faules d’Isop: culturagenial.com
- Fedre: biografiasyvidas.com
- Faules xineses: um.es
- Faules de La Fontaine: fabulasdelafontaine.blogspot.com
- Jean de La Fontaine: wikiwand.com
- Jean-Baptiste Oudry: wikiwand.com
- La Fontaine em Lisboa, per M. F. Mónica
Genial com sempre! Bon article!
Gràcies!