Observar l’infinit

L’esfera armil·lar a la bandera de Portugal.

La passió per l’univers ens ve de lluny. Tres segles abans de la nostra era, el libanès Eratòstenes, ja se la passava mirant els estels, entre altres moltes coses, ja que també era matemàtic, historiador, geògraf, poeta i mil coses més. Tanta observació el va dur a calcular la circumferència terrestre, amb un petit marge d’error i, per tant la grandària de la Terra.

Esfera armil·lar de pedra a la Quinta da Regaleira de Sintra.
Quinta da Regaleira. Sintra.

A ell se li atribueix la invenció d’un enginy que faria fortuna i s’utilitzaria al llarg de vint segles. Es tracta de l’esfera armil·lar. En llatí, ‘armilla’ significa braçalet. És un instrument format per cèrcols -armilles- que simulen l’esfera celeste amb els punts cardinals, meridians, zodíac, tròpics, etc.

Calu de volta al Mosteiro dos Jerónimos de Lisboa.
Mosteiro dos Jerónimos. Lisboa.

Al centre, una petita esfera simula la terra. Cal recordar que poc després, Ptolemeu es faria famós per defensar la teoria geocèntrica, per la qual el nostre planeta seria considerat com el centre de l’univers. En aquell moment, ningú va escoltar un tal Aristarc, contemporani d’Eratòstenes, qui ja al segle III aC va proposar el model heliocèntric, és a dir, que tot girava al voltant del sol.

Sembla que poc després, sense conèixer aquest invent, els xinesos van crear un enginy molt similar. Però el model grec és el que ha passat a la història i el que van utilitzar també els àrabs. 

Rajola amb una esfera armil·lar al Palau Nacional de Sintra.
Palau Nacional de Sintra.

Les actualitzacions

Al segle XV, el polonès Copèrnic va proposar la teoria heliocèntrica, basant-se en els estudis d’Aristarc i les esferes armil·lars es van haver d’adaptar a aquesta nova realitat.

Durant el Renaixement, l’astrònom danès Tycho Brahe -segle XVI-, amb el suport del rei, va muntar un gran observatori, dotant-lo dels instruments més avançats del moment. Utilitzant i millorant diverses esferes armil·lars, va revolucionar el món de l’astronomia amb importants descobriments.

Esfera armil·lar dalt d'una font al Palau Nacional de Sintra.
Palau Nacional de Sintra.

L’esfera armil·lar permetia esbrinar, amb complexos càlculs, les coordenades celestes. Per tant, es convertí també en un instrument utilitzat pels navegants. Però, més enllà de tot això, aquest enginy es convertí en un símbol de saviesa i coneixement.

Nombroses pintures medievals ens presenten personatges retratats amb una d’aquestes esferes, que n’estic segur que no sabien com funcionava, però atorgava prestigi al retratat.

Esfera armil·lar representada a la tomba de Vasco da Gama.
Tomba de Vasco da Gama. Lisboa.

Símbol d’una època daurada

Al segle XV, Manuel I de Portugal, va tenir un regnat d’aquells que es recorden. Els grans fets, com la ruta que Vasco da Gama va obrir cap a l’Índia o el descobriment del Brasil, van portar a l’imperi portuguès a ser un dels més poderosos del món.

El rei va invertir una part de les riqueses aconseguides amb les noves vies comercials, en la construcció d’edificis reials en un estil que ara coneixem com a manuelí, que és un gòtic ben esplendorós i atapeït de decoració. A més dels palaus, com que era bastant religiós, va construir un bon nombre de monestirs i esglésies.

Relleu escultòric amb l'esfera armil·lar al Mosteiro dos Jerónimos de Lisboa.
Mosteiro dos Jerónimos. Lisboa.

Arreu

En incorporar l’esfera armil·lar a la seva bandera personal, l’instrument es va popularitzar de tal manera, que encara el podem veure a nombrosos indrets del país, sigui en forma d’escultura, pintura o rajola.

Tanmateix, en trobem en monuments molt posteriors, com el dels Descobridors, on veiem Pedro Nunes -segle XVI- sostenint una esfera. Tot i ser jueu, Nunes va escapar de la Inquisició pel seu prestigi com a cosmògraf de la reialesa. Va realitzar importants descobriments que s’aplicarien a la navegació. Resulta curiós que aquí estigui representat amb l’esfera armil·lar, quan en realitat va inventar el Nònius, un instrument per a mesurar longituds.

Esfera armil·lar al Padrão dos Descobrimentos de Lisboa.
Padrão dos Descobrimentos. Lisboa.

A més, no oblidem que l’actual bandera de Portugal, incorpora l’esfera armil·lar darrere l’escut, com un record del seu passat més esplendorós.

Esfera armil·lar a la porta de l'església da Madalena de Lisboa.
Igreja da Madalena. Lisboa.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Altres articles sobre Portugal

També et pot interessar

4 comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).