L’esfera armil·lar a la bandera de Portugal.
La passió per l’univers ens ve de lluny. Tres segles abans de la nostra era, el libanès Eratòstenes, ja se la passava mirant els estels, entre altres moltes coses, ja que també era matemàtic, historiador, geògraf, poeta i mil coses més. Tanta observació el va dur a calcular la circumferència terrestre, amb un petit marge d’error i, per tant la grandària de la Terra.
A ell se li atribueix la invenció d’un enginy que faria fortuna i s’utilitzaria al llarg de vint segles. Es tracta de l’esfera armil·lar. En llatí, ‘armilla’ significa braçalet. És un instrument format per cèrcols -armilles- que simulen l’esfera celeste amb els punts cardinals, meridians, zodíac, tròpics, etc.
Al centre, una petita esfera simula la terra. Cal recordar que poc després, Ptolemeu es faria famós per defensar la teoria geocèntrica, per la qual el nostre planeta seria considerat com el centre de l’univers. En aquell moment, ningú va escoltar un tal Aristarc, contemporani d’Eratòstenes, qui ja al segle III aC va proposar el model heliocèntric, és a dir, que tot girava al voltant del sol.
Sembla que poc després, sense conèixer aquest invent, els xinesos van crear un enginy molt similar. Però el model grec és el que ha passat a la història i el que van utilitzar també els àrabs.
Les actualitzacions
Al segle XV, el polonès Copèrnic va proposar la teoria heliocèntrica, basant-se en els estudis d’Aristarc i les esferes armil·lars es van haver d’adaptar a aquesta nova realitat.
Durant el Renaixement, l’astrònom danès Tycho Brahe -segle XVI-, amb el suport del rei, va muntar un gran observatori, dotant-lo dels instruments més avançats del moment. Utilitzant i millorant diverses esferes armil·lars, va revolucionar el món de l’astronomia amb importants descobriments.
L’esfera armil·lar permetia esbrinar, amb complexos càlculs, les coordenades celestes. Per tant, es convertí també en un instrument utilitzat pels navegants. Però, més enllà de tot això, aquest enginy es convertí en un símbol de saviesa i coneixement.
Nombroses pintures medievals ens presenten personatges retratats amb una d’aquestes esferes, que n’estic segur que no sabien com funcionava, però atorgava prestigi al retratat.
Símbol d’una època daurada
Al segle XV, Manuel I de Portugal, va tenir un regnat d’aquells que es recorden. Els grans fets, com la ruta que Vasco da Gama va obrir cap a l’Índia o el descobriment del Brasil, van portar a l’imperi portuguès a ser un dels més poderosos del món.
El rei va invertir una part de les riqueses aconseguides amb les noves vies comercials, en la construcció d’edificis reials en un estil que ara coneixem com a manuelí, que és un gòtic ben esplendorós i atapeït de decoració. A més dels palaus, com que era bastant religiós, va construir un bon nombre de monestirs i esglésies.
Arreu
En incorporar l’esfera armil·lar a la seva bandera personal, l’instrument es va popularitzar de tal manera, que encara el podem veure a nombrosos indrets del país, sigui en forma d’escultura, pintura o rajola.
Tanmateix, en trobem en monuments molt posteriors, com el dels Descobridors, on veiem Pedro Nunes -segle XVI- sostenint una esfera. Tot i ser jueu, Nunes va escapar de la Inquisició pel seu prestigi com a cosmògraf de la reialesa. Va realitzar importants descobriments que s’aplicarien a la navegació. Resulta curiós que aquí estigui representat amb l’esfera armil·lar, quan en realitat va inventar el Nònius, un instrument per a mesurar longituds.
A més, no oblidem que l’actual bandera de Portugal, incorpora l’esfera armil·lar darrere l’escut, com un record del seu passat més esplendorós.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Eratòstenes: astromia.com
- Tycho Brahe: astromia.com
- Claudi Ptolemeu: blogs.sapiens.cat
- Aristarc: wikiwand.com
- Copèrnic: astromia.com
- Manuel I: biografiasyvidas.com – wikiwand.com
- Esfera armil·lar: cuadernodesofonisba.blogspot.com – wikiwand.com
- Esfera armilar, per A. Hernández
- Pedro Nunes: wikiwand.com
Molt bona informarció, no ho sabia lo de l’esfera!
Gràcies! Per a mi també va ser tot un descobriment.
Bonica Lisboa. Hi he estat dues vegades i no em faria res tornar-hi. Ets fixes amb tots els detalls! Molt bona feina company i bones vacances!
És cert, m’agrada descobrir el que s’amaga darrere els detalls que normalment passen desapercebuts.