Dilema

L’església de Sant Miquel de la Roqueta a Ripoll.

Qui més qui menys, tothom ja sap -o intueix- que, tret d’alguna església o capella aixecada per la voluntat i devoció popular, un gran nombre de temples responen a una estratègia política, més humana que no pas divina.

Però quan et trobes amb una construcció en què la voluntat respon a una època i a un règim -com dir-ho-, poc o gens democràtic, et preguntes: la conservem, l’enderroquem o la senyalitzem degudament perquè tothom conegui les intencions?

Campanar de Sant Miquel de la Roqueta, Ripoll, Ripollès.

Tot un personatge

Com els seus avantpassats des del segle XVIII, Marià de Delàs i de Foixà, va heretar el títol de baró. La baronia de Vilagaià la va concedir Carles IV al noble gironí Francesc d’Assís de Delàs per haver creat una colònia agrícola amb vint-i-cinc famílies que cuidaven la terra.

Estava molt compromès amb la ultraconservadora causa carlina, que pretenia entronitzar una branca borbònica alternativa, aquella de Déu, pàtria i rei, motiu pel qual va rebre nombroses distincions.

Així mateix, va ser patrocinador d’El Correo Catalán, el diari editat en castellà que es deia “defensor de los intereses morales y materiales del país”. Del país carlista, caldria haver afegit. Com a catòlic declarat, Marià Delàs estava allistat a mil associacions religioses i caritatives.

Però també militava a la ‘Comunió Tradicionalista’, partit polític d’ultradreta, que més tard seria protagonista del cop d’Estat del 1936 i que es refondria amb la Falange Española Tradicionalista. Aquí queda.

Detall del forrellat amb forma de serp de la porta.

El pastisset modernista

Doncs bé, el senyor baró, devot com era, i propietari, com també era, d’uns terrenys a Ripoll, va decidir fer construir una capella dedicada a l’arcàngel Miquel, al lloc on havia existit una altra anterior, dedicada al mateix sant.

El 1912 li encomanà el projecte a Joan Rubió i Bellver, arquitecte reusenc, que havia estat deixeble de Gaudí i que a més, era regidor de l’ajuntament de Barcelona i també de la Diputació.

Aquarel·la de la capella modernista de Sant Miquel de la Roqueta a Ripoll.

A més de totes les obres de Gaudí en les quals va participar, Rubió va deixar una bona estesa d’edificis de tota mena. Segurament teniu al cap la Casa Golferichs, algunes vil·les modernistes al Tibidabo i, no cal dir-ho, el fotografiadíssim pont del carrer del Bisbe, que tothom pensa que és gòtic.

Només amb pedra picada i alguna concessió de ferro forjat, Rubió va construir Sant Miquel de la Roqueta, petita capella amb un aire de mona de pasqua, que amb el temps va arribar a tenir uns usos ben dispars.

Detall de la barana exterior de forja de Sant Miquel de la Roqueta, Ripoll, Ripollès.

Artesania tradicional

A més dels suggerents volums, cal destacar la forja, present a la barana exterior i també a la porta. El modernisme va portar un revifament de l’artesania. Ceramistes, vitrallers, ebenistes, escultors i, naturalment, els ferrers, van tenir la seva gran i darrera oportunitat de deixar destacades creacions.

Damunt la portalada destaca un medalló de pedra amb l’escut dels Delàs, tot un gest d’humilitat per part del nostre baró.

Tanmateix, eclipsada per la fama del monestir de Ripoll, Sant Miquel de la Roqueta bé mereix una visita. O no, ara que sabem qui la va sufragar. Per cert, Marià de Delàs mai la va poder veure acabada, perquè va morir tres mesos abans. Un càstig diví?

Curiositat: he trobat una pàgina de la UB on atribueix l’autoria d’aquesta capella a Joan Amigó i Barriga. Serà una confusió?

Campanar de Sant Miquel de la Roqueta, Ripoll, Ripollès.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de la Indústria, 1. Ripoll

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).