La Casa Vicens de Gaudí.
Abans de ser conegut pel seu estil inconfusible, Gaudí va passar per diversos períodes on anava consolidant allò que havia après estudiant arquitectura.
Primer es va guanyar la vida com a delineant d’importants arquitectes del moment. De tant en tant, aquests el deixaven aportar alguna cosa: aquí em fas un fanal i aquí una reixa.
El 1878, un cop obtingut el títol, va rebre un primer encàrrec per a dissenyar els fanals de la Plaça Reial de Barcelona, així com el projecte de la Cooperativa Obrera de Mataró, on per primera vegada va utilitzar el tipus d’arc que el faria famós.
El mateix any, l’empresari Eusebi Güell el va descobrir gràcies a una vitrina dissenyada per a l’Exposició Universal de París. De la fructífera relació sorgirien algunes de les seves creacions més famoses.
D’orient i d’occident
Al segle XIX, arran de diversos fets, com la campanya napoleònica a Egipte i de l’impacte de la guerra espanyola a l’Àfrica, s’estén el gust per les cultures exòtiques. Amb l’Alhambra al punt de mira, els artistes i arquitectes van inspirar-se en una idealització de la cultura hispanomusulmana.
Gràcies també al comerç amb l’antiga colònia espanyola a les Filipines, ens va arribar la influència del Llunyà Orient. Tot plegat va motivar un estil ostentós que li venia molt bé a la nova burgesia, que volia fer-se notar.
Gaudí també sucumbeix a aquesta influència i deixa anar la imaginació en les seves creacions. Deu anys després d’haver obtingut el títol, l’arquitecte encara continuava fent experiments que, siguem sincers, no sempre tenien el resultat esperat.
El 1883, el corredor de borsa Manuel Vicens li encarregà el seu habitatge. De vegades penso si Gaudí no va prendre el projecte com un taller de proves, com si volgués demostrar del que era capaç, utilitzant tots els materials possibles.
De tot i força
L’abarrocada i sufocant decoració no deixa lloc per a la imaginació. Ferro, fusta, maó, ceràmica, pintura, … El que sigui. La primera impressió és la d’una barreja difícil de pair on utilitza, de manera molt lliure i personal, diversos estils.
Angelets barrocs agafats a les finestres d’estil oriental. Pintures enganyifa de coloms volant pel sostre, rajoles de tota mena i color, gelosies, vidrieres, relleus, cúpules, escales, clavells pintats, fulles, pinyes, …. Tot el que podeu imaginar, junt i sense la mínima possibilitat de què els elements combinin entre si.
En aquest moment Gaudí encara tenia un llarg camí al davant. Per a mi, la casa Vicens va ser com un banc de proves de tot el que després aplicaria amb molt més seny.
Però la moda orientalista va durar poc i el modernisme la va fer oblidar ràpidament, quedant només uns pocs edificis d’un estil que tenia els ulls posats lluny d’aquí.
Exotisme al carrer
La Casa Vicens de Gaudí es troba al carrer de les Carolines. És un d’aquells topònims que ha passat desapercebut, ja que fa referència a una antiga colònia espanyola d’ultramar.
Tot i que al segle XVI, les naus espanyoles van descobrir aquest arxipèlag paradisíac a l’oceà Pacífic, van trigar més d’un segle a formar part de l’imperi de Carles II. Van rebre el nom de Carolines en honor al monarca. Aquí ho deixo.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de les Carolines 20, Barcelona
Saber més
- Gaudí: wikiwand.com
- Orientalisme: wikiwand.com
- Casa Vicens: casavicens.org
- Carrer de les Carolines: vestigiosdebcn.wordpress.com
- Una Barcelona de xeics i geishes, per A. Ribas
- Barcelona orientalista: elnacional.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: