L’escut de La Garriga i la devoció a Sant Esteve.
El primer màrtir cristià va morir a cops de pedra. I pot estar content. Els altres no van tenir tanta sort i van patir turments que ni el guionista de cinema més creatiu, seria capaç d’imaginar.
Com que no se sabia qui era ni com es deia, li van atribuir el nom de Stephanos, que en grec vindria a significar corona. En ser el primer de la llista a morir, la festivitat de Sant Esteve és el primer dia després de la Nativitat.
Segons les Escriptures, els Apòstols el van escollir poc després de la mort de Jesús, per tal de gestionar l’economia del grup. Alguna prèdica passada de to va encendre l’assemblea de Jerusalem i l’acabaren matant, que abans no anaven amb bajanades.
Quatre segles més tard …
Si un dia, passejant pel bosc, trobes les relíquies d’un sant, cal utilitzar el mot “invenció” i no descoberta. En particular, la invenció del cos de sant Esteve, és un cas per a fer tertúlia. Al segle IV, en un rampell de zel per la llavors amenaçada religió catòlica, es començaren a descobrir relíquies de sants, com qui troba ous de pasqua.
En un llibre recopilatori de vides de sants, escrit al segle XIII, podem llegir la descripció dels fets que ens ocupen. Primer ens explica que quan Esteve va morir, va ser enterrat al sepulcre d’un cristià anomenat Gamaliel.
Quatre-cents anys després, el mateix Gamaliel s’aparegué a un sacerdot de Jerusalem per dir-li on era el cos i com reconèixer-lo, doncs hi havia més cossos. La inhumació va ser seguida per diversos fets miraculosos. No va fer falta res més.
Podríem dir que Sant Esteve és l’únic sant amb dues festes. Ja hem vist que el vint-i-sis de desembre es commemora el seu martiri. Però el tres d’agost es recorda la troballa del cos. Com que aquesta data té lloc durant el bon temps, es compren que hagi estat triada per celebrar la festa major de les poblacions que tenen aquest sant en nòmina, com la Garriga.
Canviant l’escut
La Garriga (Vallès Oriental) és un dels municipis que venera Sant Esteve. Fins no fa tant, l’escut incorporava dues palmes que simbolitzaven el martiri del patró, les quatre barres de quan la població va pertànyer al comte de Barcelona i la corona de la vila.
Així el trobem a l’emblemàtica Font del Pou Calent.
Fins i tot he vist una versió de l’escut del 1937 i una altra de 1954 en què la corona es va modificar per una de llaurer, curiosament molt més adient al nom del sant.
L’actual escut de La Garriga ha esborrat el record del patró, i ha preferit estampar un garric o alzina nana. Sembla que els romans, veient l’abundància d’aquesta planta a la zona, van decidir batejar així aquest assentament, que durant molt de temps va ser un lloc de pas.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer dels Banys 29, La Garriga
Saber més
- Sant Esteve: wikiwand.com
- Stefanos (corona): wikiwand.com
- La invenció: joanarimanyjuventeny.cat
- L’escut actual: wikiwand.com
- El Pou Calent: encos.cat
- Escut 1937: todocoleccion.net
- Escut 1954: todocoleccion.net
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: