Peralada, Alt Empordà

El garric de l’abadessa

El monestir de Sant Bartomeu de Peralada.

Quan un indret és molt maco, sembla lògic dir que és un ‘bell lloc’.

Al segle XIII les monges s’establiren a la vora de Cantallops (Alt Empordà) i l’indret va merèixer aquest apel·latiu.

Les monges seguien la regla de Sant Agustí, un conjunt de preceptes, suposadament escrits al segle IV per Agustí d’Hipona i que adoptaren nombroses comunitats religioses, com els dominics.

El monestir de Sant Bartomeu de Bell-lloc va viure poc més d’un segle i mig de prosperitat, fins que el continu pas d’exèrcits francesos per la zona va comprometre seriosament l’estabilitat de la comunitat.

Campanar de l'església parroquial de Peralada, Alt Empordà
Església parroquial de Peralada.

La fugida

Davant el perill, les monges fugen cap a Peralada. De fet, ja feia temps que es devien ensumar que la vida allà al mig d’enlloc, acabaria malament i per això van anar comprant terres i masos en aquesta vila. Però no va ser fins a finals del segle XIV quan es va fer efectiu el trasllat, amb Garsenda Çagarriga com a abadessa.

Felip Dalmau I de Rocabertí, vescomte de Peralada, cedeix un solar vora l’església parroquial, on hi havia l’antic Palau dels Vescomtes, destruït al segle XIII.

D’aquesta manera, les monges construeixen un nou edifici conventual i s’instal·len dins el recinte de la vila, on podran viure més tranquil·les. El convent conservà el nom de Bell-lloc, malgrat que ara les vistes no tenien res a veure.

Fins que als anys setanta del segle XX, les poques monges que queden s’uniran a una altra comunitat de Castelló d’Empúries.

Escut de Garsenda Çagarriga al Monestir de Sant Bartomeu de Peralada, Alt Empordà
Escut de Çagarriga.

Un escut molt detallat

A l’entrada de l’antic convent, trobem l’escut de Garsenda Çagarriga. Representa un garric, una planta que en tot s’assembla a l’alzina, només que és un arbust.

El relleu, molt descriptiu, ens mostra les arrels, les fulles punxegudes i les glans.

El mateix escut, una mica més deteriorat, es troba a la Casa Bona, l’habitatge qui hi ha a l’altre costat de la plaça i que probablement (això ho dedueixo), va pertànyer al monestir.

Durant la Guerra del Francès, el Monestir de Sant Bartomeu de Peralada s’utilitzà com a polvorí i resultà greument danyat. Actualment és un habitatge particular.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Plaça Ramon Muntaner, Peralada

Saber més

Què veure a prop