Aquarel·la del santuari de la Mare de Déu de la Gleva al terme de les Masies de Voltregà.

Barroc, que no és poc

El santuari de la Gleva a Osona.

Aquell grapat de terra, compactat amb les arrels de les herbes, que el pagès aixeca llaurant, porta el nom de gleva. El mot té altres significats, però ara ens interessa aquest. És per entendre millor la llegenda.

Aquarel·la del santuari de la Mare de Déu de la Gleva al terme de les Masies de Voltregà.

La llegenda

Som a Les Masies de Voltregà -Osona- al segle XIII, època en què infants, pastors i animals només feien que trobar marededéus amagades al camp. Una pastoreta que tenia cura del bestiar es va sorprendre que un dels bous comencés a bramar i furgar el terra. En aquell punt, la noia va trobar la imatge de la Verge, protegida per dues columnes que aguantaven una gleva que li feia de sostre.

Allà mateix li construïren una capella i la imatge la batejaren -lògicament- com a Mare de Déu de la Gleva. Aviat la devoció es va estendre per la comarca i l’edifici es convertí en un gran santuari amb una cripta, on la tradició popular assegura que és on es va trobar la imatge.

Però aquesta llegenda també té un costat enigmàtic, ja que durant unes obres efectuades al segle XVI es localitzà el cos d’una nena darrere l’altar. La imaginació popular va fer la resta, malgrat la disposició episcopal que tenia els seus dubtes que aquell fos el cos de la pastoreta.

Làmpada a l'interior del Santuari de la Gleva, Les Masies de Voltregà. Osona.

Canvis i reformes

Amb el temps el temple s’amplià i s’afegiren més capelles. Però al segle XVIII un llamp va malmetre l’edifici de tal manera que s’hagué de fer tot de nou. Com seria el llamp! El projecte del nou santuari va ser encarregat a Josep Morató Sellés, tot i que hi va participar tota una generació familiar. Els Morató foren una important nissaga d’escultors i mestres de cases que, durant els segles XVII i XVIII van deixar un extens llegat arquitectònic i artístic.

Font davant del Santuari de la Gleva, Les Masies de Voltregà. Osona.

Arribats al segle XX, el temple patí grans destrosses a causa de la guerra. La imatge de la Verge també ha patit accidents i s’ha refet diverses vegades. El 1923 per exemple, sorgí una forta polèmica entre forces oposades, per determinar si la imatge s’havia de restaurar tal com s’havia trobat o bé vestir-la luxosament, proposta que finalment es dugué a terme, ja que el bisbe va aplicar el seu particular article 26.

Imatge de la Mare de Déu a la portalada barroca del Santuari de la Gleva, Les Masies de Voltregà. Osona.

La portalada

Després de pujar unes sumptuoses escales, finalitzades al segle XIX, et trobes amb una espectacular portalada barroca on hi ha la Verge entre les columnes, la pastoreta i el bou de la llegenda.

Observa les recaragolades formes barroques de la portalada. Aquest estil sobrecarregat d’ornamentació sorgí a Roma al segle XVII. L’església catòlica va voler reforçar el seu poder enfront de la ciència i del protestantisme, que li havien tret protagonisme. Els arquitectes trencaren les línies equilibrades, fent-les sinuoses per donar l’aire de moviment i inestabilitat als edificis.

La serenitat renaixentista es va desequilibrar amb un estil extravagant, espectacular i monumental. Aquest nou estil resultà ser una efectiva eina de màrqueting per captar els adeptes perduts. Compara altres portalades barroques, ben allunyades l’una de l’altra, com la de la Bisbal d’Empordà o Barberà de la Conca.

Detall de la decoració de la portalada barroca del Santuari de la Gleva, Les Masies de Voltregà. Osona.

Les finestres i balcons estan decorats amb esgrafiats. Aquesta tècnica, tot i que coneguda fa vint-i-quatre segles, va ser molt utilitzada al XVIII, ja que permetia decorar les façanes amb un cost raonable.

Esgrafiats barrocs al voltant d'una finestra del Santuari de la Gleva, Les Masies de Voltregà. Osona.

A sota d’una finestra hi ha un medalló de què podria ser la imatge de Sant Miquel, amb la llança i matant un drac o dimoni. L’arcàngel Miquel era el cap dels exèrcits celestials, vencedor del dimoni i també l’encarregat d’acompanyar les ànimes a l’eternitat. És molt comú trobar-lo representat a les façanes de les esglésies com a símbol protector. Sembla probable que aquesta peça se salvés de l’anterior temple.

Clau de volta amb l'arcàngel Miquel en una paret.

Daurat enlluernador

A l’interior destaca l’impressionant retaule de l’altar major que relata la vida de la verge. En realitat aquest és el tercer retaule i es tracta d’una reproducció -diuen que molt fidel- del qual va ser cremat durant la Guerra Civil. Segurament, el barroc no és el teu estil predilecte, però seu uns minuts i observa els mil detalls i filigranes.

Amb la seva sumptuositat, els retaules barrocs buscaven impressionar la feligresia, enlluernar-la. La reproducció va ser duta a terme pocs anys després d’acabat el conflicte bèl·lic i supervisada per Josep Maria Pericas. Aquest prolífic arquitecte vigatà és un important referent del noucentisme. Probablement coneixes el monument a Verdaguer a Barcelona.

Detall del retaule barroc del Santuari de la Gleva, Les Masies de Voltregà. Osona.

La lletania dels bancs

Un cop extasiat amb el retaule, gira el cap per contemplar els bancs de fusta. Cada un té una mena d’escut tallat. En realitat són símbols de lletanies a la Mare de Déu. El mot lletania prové del grec i significa súplica. Es tracta d’un llarg seguit d’invocacions en què se li adjudiquen títols i qualificatius, seguits per la frase ‘Ora pro nobis’ -prega per nosaltres-.

Alguns d’aquests qualificatius són fàcilment identificables als relleus dels bancs, com ‘Tron de saviesa’, ‘Vas espiritual’, ‘Torre de David’ o ‘Estel del matí’.

Bancs de fusta a l'interior del Santuari de la Gleva, Les Masies de Voltregà. Osona.

Malauradament, el dia de la meva visita, el cambril i la cripta eren tancats, així que no puc compartir imatges ni comentaris d’aquests espais. Un altre dia serà! Entra a la primera capella a la dreta de la porta on hi ha un petit vitrall amb la marededéu i un altre amb Moisès fent brollar aigua de la roca. Dedueixo que aquest espai es troba destinat al bateig.

Vitrall amb la imatge de la Mare de Déu. Santuari de la Gleva, Les Masies de Voltregà. Osona.

Surt a l’exterior del santuari de la Gleva i, resseguint la façana del temple, passa davant la porta de la capella que acabes de visitar. Una petita reixa amb una creu i una petxina semblen remetre també al bateig.

Santuari de la Gleva, Les Masies de Voltregà. Osona. Detall de la porta exterior d'una capella.

Una inscripció en llatí ens treu de qualsevol dubte: ‘Tots els qui heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist’ (Gal.3:27). Per cert, les ratlles damunt determinats mots, volen dir que és una abreviatura. Per exemple XTO vol dir Jesucrist.

Santuari de la Gleva, Les Masies de Voltregà. Osona. Inscripció a la llinda d'una porta.

La casa del rector

Acosta’t a la rectoria, edificada també al segle XVIII. La magnífica entrada conté un pou on destaca un relleu que narra la llegenda de la troballa de la imatge.

Relleu al pou de la rectoria amb la llegenda de la Mare de Déu de la Gleva.

Al fons, ocupant un bon tros de la paret, hi ha una font enrajolada -que no raja- amb dos plafons ceràmics que representen gerros amb flors i un altre amb una marededéu salvant ànimes que s’estan rostint a l’infern. Respecte a estils precedents, la ceràmica barroca presenta un augment del gust per la policromia i l’exuberància ornamental, fet que augmenta el cost de la producció. Per posar un exemple conegut, veuràs rajoles molt similars al monestir de Pedralbes.

Plafó ceràmic a l'entrada de la Casa del Rector. Santuari de la Gleva, Les Masies de Voltregà. Osona.

A final segle XIX Verdaguer va passar un parell d’anys ocupant una habitació. Després de les desavinences del poeta amb el marquès de Comillas, el bisbe li ordenà la reclusió, per motius mentals. El mossèn, qui sembla que els tenia ben plantats, va acabar per desobeir l’ordre i se n’anà a Barcelona.

Una mica més avall hi ha una porta que sembla donar pas a l’hort del santuari. Cal observar el pany.

Forrellat de la porta del jardí del Santuari de la Gleva, Les Masies de Voltregà. Osona.

La creu

Abans de marxar, dona una ullada als jardins que hi ha davant el santuari de la Gleva on, entre altres elements d’interès, hi ha la creu de terme, col·locada anys després que la Guerra Civil destruís l’anterior. Al peu hi ha una inscripció de la família que devia pagar l’escultura.

Les creus de terme van tenir la seva funció a partir del segle X, per delimitar l’espai destinat a enterraments. No obstant això, aquests elements proliferen uns quants segles més tard, quan, situades als límits de les parròquies delimitaven el territori conquerit pels cristians.

Santuari de la Gleva, Les Masies de Voltregà. Osona. Creu de terme.

El barri

Observa les cases que es troben ben arrenglerades davant el santuari de la Gleva. Aquest barri es va crear arran de la fundació del santuari i, molt especialment quan aquest va ser reedificat al segle XVII.

Un dels habitatges sembla haver confiat poc amb la protecció de la marededéu, preferint la d’una companyia d’assegurances. Al segle XIX era normal identificar les cases assegurades, de manera que, en cas de sinistre, els bombers tinguessin ben clar quin immoble calia protegir.

Barri de La Gleva, Les Masies de Voltregà.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Marquès de Palmerola, 2. Les Masies de Voltregà

Saber més

Què veure a prop