La casa Bardolet de Torelló (Osona).
Potser poques persones en tenien notícia, però sabies que la creu va trigar més de tres-cents anys a convertir-se en el símbol del cristianisme. Apa, ara ja t’he desmuntat els esquemes. Oi què sí?
A guanyar s’ha dit
Ens trobem al segle IV i l’emperador Constantí es dirigeix a fer la guerra contra Majenci, un altre que li disputa el tron. Diu el seu biògraf que, abans de la batalla, Constantí va veure com els núvols s’obrien i es veia al cel una creu envoltada per la frase ‘In hoc signo vinces‘, que vol dir amb aquest signe guanyaràs.
Encara hi ha més. Aquella nit l’emperador, que encara no s’havia convertit al cristianisme i no tenia molt clar contra qui lluitar, somnià amb Jesucrist que li deia que, si utilitzava la creu a les batalles, seria invencible. Dit i fet, i com que els soldats sembla que no tenien res a fer, els manà pintar una creu a tots els escuts. I d’aquesta manera, Constantí va guanyar la guerra i es convertí a la nova fe. Abans les coses anaven així.
Passar per un calvari
Aquesta pomposa frase la pots veure —lleugerament modificada— a la porta de la casa Bardolet de Torelló, altrament coneguda com a casa Tornamira-Baraldés. Al mig de la llinda hi ha una mena de flor dins d’un cercle. Es coneix com a creu patent. Hi ha troballes arqueològiques que demostren que aquesta creu ja era utilitzada pels sumeris vuit segles abans de Crist. Més tard, va passar a ser l’emblema dels Cavallers Templers, orde militar fundat a Jerusalem al segle XII per protegir als pelegrins.
Al peu de la creu hi ha una petita muntanyeta —nomenada calvari— on es troba plantada la creu. En aquest cas, a més, conté els tres claus de la crucifixió de Crist.
Constructor d’altres temps
Malgrat que a la llinda figura l’any 1734, l’actual habitatge és fruit de mil transformacions i poc li queda de la seva època barroca. Se sap que el 1886 ja hi vivia el constructor de cases Pere Tornamira Callís i fins a principi segle XX, l’edifici només constava de planta baixa i un pis. La remodelació més profunda data del 1927, i va anar a càrrec del seu fill, el mestre d’obres Francesc Tornamira, va enrajolar la façana amb tres tipus de ceràmica ben diferents. I és que sobre gustos no hi ha res escrit. També hi col·locà unes artístiques baranes als balcons.
Abans de continuar, cal fer un aclariment. Què és —o era— un mestre d’obres? També anomenat mestre de cases o mestre de paleta, era el professional que dirigia els paletes i manobres en una obra. Tant podia treballar pel seu compte com sota la direcció d’un arquitecte. Al segle XVI eren professionals independents. Tanmateix, com que eren pocs, s’agruparen amb altres oficis relacionats amb la construcció, com els fusters. Fins al 1871, a Barcelona funcionava l’Escola de Mestres d’Obra. La davallada d’aquests professionals va venir amb la creació de la categoria oficial d’arquitecte, títol que en aquell moment, només es podia obtenir a Madrid.
Mostrari de ceràmica
Tret d’algun habitatge modernista, enrajolar completament una façana resulta poc habitual pels nostres verals. En canvi, a Portugal, i més concretament a Lisboa, aquest sistema va tenir tanta importància, que des del segle XV, fou aplicat a nombrosos edificis. Al segle XVII es va perfeccionar tant la tècnica, que fins i tot es troben patrons que necessiten més de cent rajoles per formar el motiu bàsic que es repeteix.
El 1945, Jaume Baraldés Montells n’adquiria la propietat, reformant-la novament i convertint-la en magatzem de l’empresa constructora Baraldés i Tornamira, ja que ambdós propietaris eren parents. En aquesta ocasió, uní la casa adjacent afegint un pis per igualar l’altura, tot i que des del carrer es percep com si fos un habitatge diferent.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de Sant Feliu, 25. Torelló
Saber més
- Casa Bardolet: joandalmaujuscafresa.blogspot.com
- In hoc signo vinces: es.wikipedia.org – vidayeltiempo.blogspot.com
- Constantí el Gran: classicsalaromana.blogspot.com
- Mestre d’obres: enciclopedia.cat
Què veure a prop
- A Torelló: rondaller.cat
- A Osona: rondaller.cat
