Simbols d’una finestra gòtica a Arbúcies.
Al carrer Major d’Arbúcies (La Selva) hi ha una finestra gòtica que sembla fóra de lloc. En realitat es trobava al primer pis d’un altre habitatge, on hi havia la sala noble.
Crida l’atenció la quantitat de símbols gravats al voltant. La major part són figures circulars que recorden sols i rodes. Però hi ha més. Anem a veure què signifiquen?
La rotllana eterna
Com a forma geomètrica, el cercle expressa la idea de totalitat. Una sola cosa. També representa un cicle complet, que comença, acaba i torna a començar.
Als tractats medievals d’alquímia, el cercle era el símbol de l’or, per la similitud amb el Sol.
Important no oblidar que el cercle es genera al voltant d’un punt, sigui o no visible. Aquest punt representa el ‘Principi’, allò que és fix, immutable. En canvi, el que hi ha al voltant, es mou i gira, representant el dinamisme. Per tant, el cercle és un contrast entre eternitat i temporalitat.
Simbòlicament -en la majoria de cultures- aquesta figura representaria la Creació, el Món i també les estacions. Així mateix, simbolitza la divinitat, que no té principi ni fi. El mot ‘mandala’ significa cercle.
Com que és una figura tancada, simbolitza protecció. Dins la tradició celta, el cercle tenia una funció màgica. Dur collarets, anells i polseres era una mena de defensa màgica.
Bruixes, a fora
Era habitual gravar-los als dentells de les portes o finestres, decorats com a flors, sols, rodes o crismons. El que fos per tal que les bruixes i els mals esperits no entressin a casa. El sol, símbol de la llum i la vida és el contraposat a la foscor, el mal i la mort. D’aquí la creença ancestral que servia per foragitar la malastruga i els éssers malignes.
Però l’origen d’aquests símbols es perd en la nit dels temps, ja que s’han trobat formes molt similars en jaciments prehistòrics arreu del món i més particularment, al nord-oest de la Península, on els celtes van deixar la seva empremta.
Per cert, us heu fixat en el fet que moltes danses es fan en rotllana? Això seria també tema d’estudi.
La rosa de sis pètals
Abans que els nous corrents místics inspirats en religions orientals s’apropiessin del que anomenen la ‘flor de la vida’, els nostres avantpassats les esculpien a les llindes de portes i finestres per protegir les llars dels mals esperits.
Encara que sembli una flor dibuixada a base de cercles fets amb compàs, el seu significat està més aviat relacionat amb la llum dels astres, principalment el sol i amb les estrelles.
Els romans van assimilar ritus i creences ancestrals com aquesta i les van escampar arreu. En podem trobar a les esteles funeràries. Pels cristians, el fet de tenir sis ‘fulles’ -hexapètala- potser servia per recordar els sis dies de la creació del món. Aquest nombre és poc freqüent a les Escriptures i sovint es relaciona amb la imperfecció humana i es vincula amb els enemics de Déu.
Sembla que a partir del segle VII, aquest símbol heretat dels celtes perd el seu significat transcendental i passa a ser un amulet protector als àmbits rurals.
El crismó
Crismó significa monograma de Crist -en llatí, és clar-. Com l’anterior símbol, també és un cercle amb sis radis, que més aviat sembla una roda de carro. Però en aquest cas remet a una de les primeres representacions del cristianisme. Està format per les lletres gregues X i P, abreviatura de la paraula Crist, que vol dir l’ungit. Aquest símbol va anar canviant i en alguns casos se simplificà molt, com veiem aquí.
Una altra teoria el relaciona amb diverses festes solars. Es lligava palla al voltant d’una roda, es calava foc i es feia rodolar muntanya avall. Això servia per alliberar els camps dels mals esperits i tenir una bona collita.
Tot i això, l’aparició de rodes radiades com aquestes, cal buscar-la en les cultures primitives indoeuropees, on s’han trobat nombrosos petròglifs. Existia la creença que el sol es desplaçava damunt d’un carro amb rodes, simbolitzant la mort i la resurrecció. Les rodes solars paganes van ser interpretades pels cristians com el monograma de Crist.
El tetrasquel
De la mà dels celtes -i probablement molt anterior-, ens arriba aquesta forma de ventilador, també molt utilitzada com a talismà protector.
De vegades rep el nom de ‘creu dissimulada -Crux Dissimulata-, ja que durant la persecució dels cristians, van utilitzar aquesta versió menys evident, en què es trencava el cercle exterior. El seu ús es va estendre fins a l’edat mitjana.
També se’n diu creu gammada, ja que recorda la repetició de la lletra grega gamma. Molts segles abans no es relacionés negativament amb política fanàtica, aquest era, i encara és, un símbol protector i de bons auguris. A diverses cultures indoeuropees representa la sortida del sol, i per extensió, la creació.
A l’extrem superior dret hi ha una variant d’aquesta figura de la qual no he estat capaç de trobar cap explicació.
Els noms de Crist
A la finestra trobem també un altre monograma de Crist que a més, sembla haver estat gravat damunt d’algun altre símbol, ja que es veu com s’ha buidat tot un quadrat al voltant. Per tant, podria ser posterior a la resta.
Està format per les lletres ihs. Es tracta d’un acrònim del nom Jesucrist en grec. La grafia és gòtica i la lletra h està travessada per un pal per tal de representar la creu.
Aquest tipus d’abreviatura va aparèixer per primera vegada al segle VII en unes monedes encunyades per l’emperador bizantí Justinià II.
Al segle XVI, acabada la Reconquesta, els musulmans van ser obligats a escollir entre la conversió o l’exili. Per tal de ‘demostrar’ que s’havien convertit, molts d’ells van col·locar símbols cristians a les portes. Qui sap si aquesta era la casa d’un d’ells.
La fulla
Finalment veiem un element ben inusual que a primer cop d’ull sembla la fulla d’un arbre. Cal tenir en compte que a la prehistòria, el món vegetal s’associava amb la fertilitat.
Una possible interpretació pot ser la d’una esquemàtica fulla de palma. La palmera és un arbre carregat de simbolisme a diverses cultures antigues, on era font de subsistència. Recordem que quan Jesús va entrar a Jerusalem, la gent el va rebre amb fulles de palma i d’olivera, els arbres més preuats que tenien i que simbolitzen victòria i pau, inclús actualment.
En relació amb el monograma de Crist a l’altre costat de la finestra, pot representar la resurrecció i la vida eterna.
De totes maneres, és probable que aquí, la majoria d’aquests símbols representin més o menys el mateix: amulets solars contra els mals esperits.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Major 12, Arbúcies
Saber més
- Hostal Nou: invarquit.cultura.gencat.cat
- El simbolismo de las figuras circulares, per R. Pisi
- Flor de sis pètals
- El Crismón, per M. Andrés
- La mitología templaria, per J. Ávila (cap. 6)
- Fiestas ígnicas: terraeantiqvae.com
- masquepetroglifos.blogspot.com.es
- La esvàstica: blogs.sapiens.cat
- La decoración vegetal…, per A.M. Quiñones
- IHS: wikiwand.com
- El libro de los símbolos, per R. Koch
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: