Aquarel·la amb una vista de l'ermita de Sant Llop a Riells i Viabrea.

L’ermita que va canviar de sant

L’ermita de Sant Llop, dins el terme de Riells i Viabrea (La Selva), es troba en un indret molt a prop de Breda que paga la pena anar-hi per passar el dia: hi ha un descampat, una font, gronxadors pels més menuts i la possibilitat de fer alguna caminada.

Picabaralles entre sants

Per començar, és ben curiosa la història d’aquest petit temple documentat ja al segle X. En aquells temps es coneixia com a Sant Esteve de Sabruguera. Esteve, qui segons les Escriptures va morir apedregat, és considerat el primer màrtir de l’església.

L’antic topònim Sabruguera sembla que prové de bruguera que vol dir matollar o bosc de brucs. El bruc és un arbust molt resistent a la sequera i s’ha utilitzat comunament per fer escombres i tanques.

Al segle XVI ves a saber què va passar, perquè al costat de l’altar de sant Esteve van posar un altre dedicat a Sant Llop, el bisbe francès que es va atrevir a plantar cara al mateix Àtila. En poc temps, Llop va destronar al primer inquilino de l’ermita.

Aquarel·la amb una vista de l'ermita de Sant Llop a Riells i Viabrea.

El bisbe llop

En primer lloc, cal aclarir que hi ha uns cinc sants amb el mateix nom. D’entre tots ells, hi ha dos que són més coneguts i que es presten a confusió: Llop de Troyes (395-479) i Llop de Sens (573-623). Ambdós francesos, i bisbes del mateix districte. Pel que sembla, aquest nom era relativament comú per aquells verals durant l’edat mitjana.

Tant és. El cas és que a l’ermita de Sant Llop de Viabrea es venera Llop de Sens. Va néixer a Orleans en el si d’una família de la noblesa i nebot de dos bisbes. Rebé una bona educació, destacant per la seva espiritualitat, sentit de la justícia i cura envers les persones desfavorides.

Per tots aquests motius va ser triat bisbe de Sens. La seva bona relació amb persones tant pietoses com pecadores, així com per l’excessiva estimació envers la filla del bisbe predecessor, li van valdre acusacions de les quals va refusar defensar-se. Va ser temporalment exiliat, fins que el rei el tornà a cridar. Va morir un primer de setembre, data quan té lloc la seva festivitat.

Sant Llop és el patró de les persones epilèptiques. Així mateix, se’l venera com a protector dels camps i el bestiar. Naturalment, també per espantar els llops. I, com una incomprensible extensió d’això, és invocat contra tot un seguit de malalties del coll, com l’afonia.

Riells i Viabrea. Ermita de Sant Llop

Barreja d’estils

Tanmateix, l’edifici es va començar amb estil romànic, però amb el temps s’hi van fer altres afegits, algun dels quals sembla tan actual que clama al cel que el treguin. A l’interior hi havia un retaule, destrossat durant la Guerra Civil, que les guerres no hi entenen d’art.

Costa de creure, però l’ermita de Sant Llop va estar habitada per ermitans, gairebé sense interrupcions, fins ben entrat el segle XX.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el plànol

Saber més

Què veure a prop