Tercer itinerari pel Camp de l’Arpa.
Seguim descobrint aquest interessant barri. Ara enfilem pel carrer del Freser -un afluent del riu Ter- i entrem a la plaça de Sant Josep de Calassanç. Nascut al segle XVI a l’Aragó, en Josep va ser un sacerdot, fundador de les Escoles Pies per donar ensenyament gratuït a nens sense possibilitats.
A la plaça, remodelada a principis dels 90 del segle passat, hi havia unes populars tortugues de pedra on els nens jugaven. Per tal de conservar aquest record, s’instal·là l’escultura ‘Llar per a la tortuga dels vuit anells’ obra de l’artista mallorquí Joan Bennàssar.
El punt zero
Abans de marxar, mirem la cantonada arrodonida on acaba el carrer Rogent. És en aquest punt on se situa la pedra que va originar el conflicte pels límits territorials i que acabà donant nom al barri.
A l’altre costat de la plaça hi ha un bloc d’habitatges construït el 1961. La façana és gairebé simètrica i amb tocs de color blau. La influència de l’estil racionalista, sorgit vint anys abans, encara es fa notar en l’ordenació de l’espai i la creació d’espais lluminosos, tot utilitzant materials com el vidre, el ciment i el metall.
Un carrer d’un altre temps
A pocs metres, una fosca entrada ens condueix al passatge de Catalunya, un carreró on el temps sembla haver-se aturat. Primerament cal obviar l’edifici-pantalla que el tapa.
Un cop dins, ens trobem amb la sorpresa de dues rengleres de cases baixes construïdes els anys vint del segle passat amb un estil molt similar.
Quan el barri va entrar de ple dins la industrialització, es va fer necessària la construcció d’habitatges per acollir la població obrera. Aquest és un dels diversos passatges que trobareu mig amagats en aquest barri i que van escapar de les illes d’Ildefons Cerdà.
A la façana d’una de les cases hi ha un plafó ceràmic on es veu una noia que observa un hidroavió que aixeca el vol. Aquest disseny, present en altres edificis de Barcelona i Madrid, formava part d’un conjunt. Entre altres, hi ha una noia vora el mar amb una barca de pescadors i una senyora llegint a la platja amb una nena al costat, tot amb una deliciosa estètica anys vint.
Moltes d’aquestes cases van ser projectades per Josep Alemany, que en aquesta època era també l’arquitecte municipal de Santa Coloma de Gramenet. Entre les seves obres més conegudes, potser us sonen la façana d’El Molino o el desaparegut Camp de les Corts.
La fonda
Sortim per l’altre costat del passatge i entrem als jardins de Can Miralletes, única masia que queda a l’Eixample. A més de l’ús agrari, era utilitzada com a fonda pels viatgers que passaven per aquí.
El parc, únic espai verd d’aquest barri, ocupa els antics camps dedicats al conreu i està format per plantes autòctones i una llarga pèrgola.
Indústria reciclada
Seguint per carrer de la Indústria, arribem a l’antiga fàbrica de plàstics Alchemika, que actualment acull diversos serveis públics.
El primer edifici el va projectar Francesc Mitjans per a l’empresa tèxtil Bonaventura Costa. Pocs anys després, es va reestructurar per acollir la fàbrica de plàstics, que es va fer famosa amb un pal per fregar anomenat Mik.
Francesc Mitjans, més conegut per ser l’autor del Camp Nou o del gratacel del Banc de Sabadell, també va projectar a Barcelona nombrosos edificis d’estil racionalista per a un públic benestant.
Travessant el carrer de Trinxant -cognom de l’antic propietari d’aquestes terres-, podem veure més instal·lacions de l’antiga fàbrica tèxtil, com la xemeneia i l’altíssim dipòsit d’aigua.
País de concòrdia
Baixem pel carrer del Fresser i a continuació entrem al carrer de la Nació. Agradi o no, aquesta ‘nació’ fa esment a l’espanyola. Quan, a finals del segle XIX el barri s’agregà a Sant Martí, el carrer s’anomenà de la Concòrdia, tot molt correcte. El problema és que ja hi havia un carrer amb aquest nom, així que li posaren la Internacional. Més tard, el règim decidí batejar-lo un nom més patriòtic.
Resulta ben curiós trobar un micro oasis amb palmeres, entaforat en un espai mort.
No us perdeu els nombrosos habitatges anònims i discrets, que ens parlen d’un passat, potser no esplendorós, però si ‘apanyat’.
Història d’amor
Girem pel carrer Joan de Peguera i baixem pel de l’Eterna Memòria. Aquí ens aturem. El Camp de l’Arpa té noms de carrers ben curiosos: Amargor, Sospir, Enamorats, Pistó o Robacols. Però aquests dos carrers tenen una tendra història d’amor al darrere.
Joan Antoni de Peguera i Bayllet era el darrer descendent d’un llinatge de nobles, que posseïa nombroses propietats. Va morir sense descendència, vuit anys més tard de casar-se amb la Maria. Van passar deu anys i la vídua va decidir que ja en tenia prou de dol i es tornà a casar.
Tot i això no va oblidar el seu primer amor. Per aquest motiu, quan els terrenys del barri es van parcel·lar, va demanar posar el nom del primer marit a un carrer i Eterna Memòria a l’altre. Hagués estat bé preguntar al segon marit què en pensava del tema.
Uns metres més avall, el carrer pren el nom de la Muntanya, en record de quan el barri era més extens i rebia aquest nom.
Finalitzem aquí aquest tercer itinerari pel Camp de l’Arpa. No us perdeu el darrer article.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Joan Bennàssar: bennassar.com
- Plaça Sant Josep de Calassanç: elperiodico.com
- Escultura tortuga: beteve.cat – thclotarpa.wordpress.com
- Passatge de Catalunya: poblesdecatalunya.cat
- Josep Alemany i Juvé: wikiwand.com
- Jardins de Can Miralletes: beteve.cat
- Francesc Mitjans: wikiwand.com
- Alchemika: elperiodico.com
- El conjunto fabril Costa Font, per D. García i C. Gastón
- Carrer de l’Eterna Memòria: thclotcarpa.wordpress.com
Em sembla tan interessant que he passat l’enllaç a un grup d’amics que fan passejades per Barcelona
Moltes gràcies! És un barri del qual no s’en parla gaire del patrimoni que té, però per a mi va ser un gran descobriment