Segon itinerari pel Camp de l’Arpa.
Seguim descobrint aquest barri barceloní. Per començar, enfilem pel carrer de Rogent, l’eix principal al voltant del qual es vertebra tot el nucli.
En primer lloc, cal dir que antigament havia estat el torrent del Bogatell, però no és fins a finals del segle XIX que es bateja amb el nom de Rogent. Elies Rogent i Amat va néixer el 1821 i va fer de tot. Era professor, historiador, topògraf, restaurador i arquitecte. Apa.
Va projectar el pantà de Vallvidrera, la presó de Mataró i el Seminari Conciliar de Barcelona. Però segurament et sonarà més si et dic que és l’autor de l’edifici de la Universitat de Barcelona.
La fi de l’Eixample
Contra el carrer Rogent es va estimbar el rectilini Pla Cerdà. Els interessos dels propietaris i l’oposició dels membres del consistori van fer que els carrers no passessin més enllà. Això ha permès conservar una peculiar estructura de carrers i passatges, aparentment caòtica, que ara explorarem.
T’adonaràs de la barreja d’estils arquitectònics que conviuen els uns al costat dels altres, amb més o menys fortuna.
Acosta’t un moment al número 564 del carrer de Mallorca i observa les mènsules que aguanten els balcons. Es tracta de la representació d’Atlant, personatge de la mitologia grega que va desafiar els déus Olímpics. Va perdre i el condemnaren a carregar amb els pilars que separen la terra dels cels.
Per exemple, l’habitatge del número 82, sense tenir res especial, va ser classificat com a patrimoni i tapiat. L’edifici va ser okupat i convertit en el centre social La Revoltosa. Cal parar atenció als originals detalls de la porta i del fanal, amb elements reaprofitats.
Escola modernista
A continuació, a l’altre costat destaca l’antiga Escola d’Arts i Oficis. En realitat, l’edifici havia de ser un centre d’acollida per a dones sense feina, però el barri s’hi oposà per por de contagis de malalties, un fet molt comú a principis del segle XX. El local l’ocupà llavors l’escola, que formava principalment treballadors tèxtils.
Va ser projectat per Pere Falqués, arquitecte modernista, més conegut pels fanals del passeig de Gràcia.
Seguidament, ves pujant i veuràs al número 87 un interessant edifici que, en el moment d’escriure això, resta a l’espera de ser rehabilitat. Es tracta de l’antiga seu del Foment Martinenc. Aquesta entitat, nascuda a finals del segle XIX, duia a terme, entre d’altres, activitats pedagògiques i d’esbarjo per al barri.
Barreja d’estils
Gira pel carrer del Rosselló i començaràs a veure edificacions que ja recorden més a l’Eixample. A la cantonada amb el carrer Xifré hi ha una interessant façana esgrafiada. Tot i que aquesta tècnica és més antiga que les mosques, a Catalunya es va posar de moda al segle XVIII, ja que permetia decorar els edificis amb un baix pressupost. El modernisme i el noucentisme l’utilitzaren assíduament.
A l’altra cantonada tens la Casa Vermella, una curiosa barreja de maó vist, pedra i decoració ceràmica, projectada a finals del segle XIX pel mestre d’obres Joan Barba.
Superdones
Continua pel carrer Rosselló i arribaràs a la plaça de les Heroïnes de Girona, flanquejada pels carrers Independència i Dos de Maig. Aquí cal que t’aturis per fer un breu repàs a la història.
D’una banda, el 1808, amb l’excusa de passar per conquerir Portugal, les tropes franceses van ocupar descaradament el territori espanyol. És el que es coneix com a Guerra del Francès o de la Independència. Fins a la caiguda de Napoleó no ens els trauríem del damunt. El carrer Independència és un record d’aquest llarg període.
De l’altra banda, el carrer Dos de Maig fa referència al dia de 1808 en què el poble madrileny s’aixecà contra l’invasor francès, un fet posteriorment mitificat i envoltat de patriotisme pel govern.
Les heroïnes que donen nom a la plaça pertanyien a la Companyia de Santa Bàrbara, cos militar femení que participà activament durant el setge de Girona de 1809, auxiliant els ferits. Popularment se les coneix com “Les Bàrbares“.
La petja de l’especulació
Per acabar aquest segon itinerari pel Camp de l’Arpa, para atenció a un interessant bloc del 1979, amb uns sinuosos balcons recoberts de ceràmica realitzada per Novo&Bono, empresa del ceramista Julio Bono. Aquest artista nascut a Sagunt va deixar arreu una bona estesa de la seva obra, en especial a Barcelona.
Els anys 60 i 70 van arribar diversos corrents arquitectònics que xocaven amb el gust funcional establert fins aquell moment. Finalment, els arquitectes reaccionaren contra la monotonia amb construccions complexes i fins i tot contradictòries. Només cal pensar amb l’edifici Walden, el de Banca Catalana o la Fundació Miró.
Al proper article seguim descobrint més coses d’aquest interessant barri.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- El carrer de Rogent: enarchenhologos.blogspot.com
- Elies Rogent i Amat: enciclopedia.cat
- Atlant
- Pere Falqués: opinioandreuenca.blogspot.com
- Escola d’Arts i Oficis: elperiodico.cat
- Foment Martinenc: fomentmartinenc.org
- Casa Vermella: poblesdecatalunya.cat
- Guerra del Francès: blogs.sapiens.cat
- Dos de Maig: wikiwand.com
- Les Bàrbares, per M.E. Varela
- Edifici del carrer Rosselló 514: El mosaic del meu barri
- Julio Bono
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: