Aquarel·la amb una panoràmica de la Rambla de Figueres.

Ciutat de genis (4)

Quart itinerari per Figueres: La Rambla.

Per començar aquesta ruta, entrem pel carrer Lasauca. El 1844, el comandant d’enginyers del castell de Sant Ferran, Antoni Lasauca, va cobrir el tram de la riera de Galligans que seguia el traçat d’aquest carrer i que encara conserva l’empedrat. Amb el temps es va convertir en el principal pas d’entrada al nucli, creant-se nombrosos establiments comercials.

La Rambla

I així arribem a La Rambla, sorgida uns anys abans que el carrer Lasauca, de resultes del cobriment de la riera, en aquest cas, per iniciativa de l’Ajuntament. L’aspecte actual es deu a l’arquitecte municipal Josep Roca, del qual ja he parlat abans.

Aquarel·la amb una panoràmica de la Rambla de Figueres.
La Rambla.

Aquest emblemàtic passeig està dedicat a Sara Jordà, una figuerenca que, durant la Guerra Civil, va ajudar ciutadans republicans a fugir a França i va ser afusellada.

Així doncs, al voltant d’aquest nou centre s’establí la burgesia, construint edificis senyorials, alguns dels quals han sobreviscut fins ara. Per exemple, destaca el que actualment allotja l’imprescindible Museu del Joguet. Curiosament, abans de ser cobert, en aquest indret hi havia molts artesans, com les adoberies, que generaven males olors.

En un extrem hi ha una font d’aire noucentista, amb un plafó ceràmic i la data 1922. Sembla que el subsòl de la ciutat és ric en aigües subterrànies, de les quals ja se’n parla en documents del segle XIII. Sembla que una de les primeres fonts era molt a prop d’aquesta, construïda gràcies al rei Pere el Cerimoniós al segle XIV. No obstant això, l’arranjament de l’indret per cobrir la riera, la va fer desaparèixer.

Quart itinerari per Figueres, Alt Empordà. Plafons ceràmics de la font.

La bona hora

A continuació, al número 6 de La Rambla tenim la Casa Casals, que reconeixeràs ràpidament pel rellotge que llueix a la façana. Va ser encarregada a finals del XIX pel comerciant olotí Àngels Casals. El projecte el realitzà Josep Cordomí, mestre d’obres que va treballar molts anys a la vila i que flirtejava amb neoclassicisme i el modernisme. Només cal observar els balcons d’inspiració gòtica.

El rellotge, que originalment funcionava donant-li corda, va ser instal·lat als anys vint pel propietari de la rellotgeria que hi havia als baixos. A finals dels anys 90 va ser reparat i ara funciona amb electricitat.

Rellotge de la Casa Casals. Quart itinerari per Figueres, Alt Empordà.

Fent cantonada amb el carrer de Girona tens la neoclàssica Casa Bonaterra, de mitjans del segle XIX. Observaràs similituds amb la façana del Teatre Municipal i la Casa Romaguera, i és que tots tres són obra de Josep Roca, a qui sembla que no li agradava gaire canviar d’estil.

Balcó de la Casa Bonaterra. Quart itinerari per Figueres, Alt Empordà.

El museu

Seguidament, al final del passeig hi ha el Museu de l’Empordà amb una façana molt posterior. A les darreries del segle XIX, el Museo del Prado va cedir diverses obres perquè els alumnes de Belles Arts de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres poguessin treballar. Aquestes obres i altres donacions posteriors van ser l’embrió d’aquest museu.

L’edifici actual va ser projectat el 1971 per Alexandre Bonaterra, arquitecte municipal encarregat de la reforma del Teatre-Museu Dalí. Als baixos hi ha uns relleus realitzats per Frederic Marès, un dels promotors de l’edifici.

D’una banda, el de l’esquerra és una al·legoria de l’Empordà, segons un poema de Joan Maragall, que relata el mite d’un pastor i una sirena que es trobaren al pla que ara ocupa aquesta comarca. Més tard Enric Morera va convertir-lo en una coneguda sardana, que també trobem representada al relleu.

Quart itinerari per Figueres, Alt Empordà. Relleus de Frederic Marès al Museu de l'Empordà.

L’altre relleu relata la història de l’Empordà, començant al segle VI aC, quan els grecs la denominen Emporion i continuant per l’entrada dels romans, dels francs i Carlemany.

Quart itinerari per Figueres, Alt Empordà. Relleus de Frederic Marès al Museu de l'Empordà.

Per acabar, al número 1 de La Rambla hi havia un hotel i la seu del Liceu Figuerenc. Tanmateix, molt afectat pels bombardejos de la Guerra Civil va desaparèixer i ara trobem un habitatge de 1959.

Quart itinerari per Figueres, Alt Empordà. Penell del Liceu Figuerenc.

Finalitzem aquí aquest quart itinerari per Figueres. Al proper article -el darrer- et parlaré d’un parell de monuments que hi ha al davant i acabarem a la plaça on tenia lloc el mercat de cereals.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop