Llindes de portes de Celrà.
Sense que ningú sàpiga el significat real, la vila de Celrà (Gironès) té un sol a l’escut. Segons apunta l’historiador Manuel Bofarull, pot ser degut a la semblança fonètica amb cel ras, és a dir un cel assolellat i sense núvols.
El sol, doncs, és omnipresent a la vila. Només cal veure la façana, entre barroca i neoclàssica de l’església de Sant Feliu, on l’astre ho domina tot.
També el trobem en un pou de distribució d’aigua, de 1950.
O en una placa a l’entrada d’un habitatge, al carrer del Dr. Romagós.
I, si molt em colleu, també podria ser un sol molt estilitzat, el cercle al mig d’una llinda del segle XVIII al mateix carrer, amb un text que fa una reflexió sobre l’eternitat.
Protegir la llar
Parlant de llindes, sorprèn la quantitat de gravats amb formes triangulars a les portes i finestres. En realitat són símbols protectors contra bruixes i mals esperits. Sembla que els éssers malignes sentien una especial aversió per les formes punxegudes.
Durant l’edat mitjana i emparada amb la ignorància popular, l’església va alimentar les creences en bruixes, convertint-les en culpables de totes les calamitats. Sembla lògic que la gent utilitzés tota mena d’amulets per foragitar-les.
Amb el temps, es van emplenar amb decoracions florals, com la carlina o card. A més de ser punxeguda, la forma d’aquesta planta recorda el sol, la llum que fa fóra les tenebres i per tant, les bruixes.
Però l’església no va veure amb bons ulls que als territoris cristians s’utilitzés simbologia màgica i profana. Per tal que passés la ‘censura’ s’hi afegí una creu damunt el triangle, de manera que aquest passà a representar el mont Calvari, molt més adient a la fe oficial i igualment efectiva contra éssers malignes.
Altres llindes de portes de Celrà i també d’altres indrets, presenten un cor amb una creu. La devoció al Sagrat Cor, encara que present antigament, es posa de moda a partir del segle XVII, gràcies a dues publicacions de Jean Eudes, un sacerdot jesuïta francès.
De tot cor
Diferent significat tenen els cors als finestrals gòtics de Can Cors. Podeu imaginar que, en aquest cas, es tracta d’un ‘símbol parlant’ del cognom dels propietaris, és a dir, que sona igual.
A més del nom del constructor -generalment un home-, era habitual representar les eines relatives a l’ofici del propietari. El de mestre de cases és dels més comuns a les poblacions. En aquest exemple tenim martell, mall, escaire i compàs, a més del triangle, la creu i la data. Millor que sobri que no que falti.
Però hi ha qui al segle XIX no anava amb romanços, i va escriure tota una lletania protectora, amb forma de rodolí. Virtuosisme que en diuen.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Topònim: Origen dels noms geogràfics de Catalunya, per M. Bofarull
- Simbolisme dels triangles
- Símbols als llindars
- Cabal de petjades (pàg. 247 i ss)
- Sagrat Cor
- Jean Eudes: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: