Itinerari pel barri del Clot de Barcelona.
Cal molta imaginació per pensar que hi havia rics i extensos camps en un barri tallat amb ganivet per la Gran Via, la Diagonal, la Meridiana i, fins no fa tant, per les vies del tren.
Parlo del Clot, un dels nuclis més antics de Sant Martí de Provençals, a Barcelona. Els terrenys es coneixien des de temps immemorials com a Clot de la Mel. Clot, perquè els camps eren en una zona més baixa. Mel, perquè, a més de les riques hortes que proveïen la ciutat, també es produïa mel de gran qualitat.
L’aigua que tot ho mou
Per altra banda, la història d’aquest indret va estretament lligada al Rec Comtal. Aquesta estructura hidràulica, ja present al segle X, servia per abastir d’aigua la ciutat de Barcelona i per a regar els camps vora el seu traçat.
Tot va anar bé fins a la imparable industrialització del segle XIX, quan s’instal·laren les primeres farineres i es canviaren els conreus per fàbriques. Llavors es convertí en un important nucli industrial i obrer.
Avui farem un petit passeig per conèixer, molt per sobre, el passat rural i industrial d’aquest nucli, que sovint queda fora de les rutes turístiques.
Comencem pel principi
Per començar, ens situem al carrer de Sant Joan de Malta, 44, a tocar de la Gran Via. Al segle XIII, el rei Pere el Catòlic, cedí aquests fèrtils terrenys perquè s’hi establís l’orde hospitalària de Sant Joan de Jerusalem. El carrer rep el nom en record d’aquest orde militar, aparegut al segle XI a Terra Santa.
És aquí on trobem la Torre de Sant Joan del Clot de la Mel, centre d’explotació agropecuària de l’orde. Entre remodelacions i destruccions, es fa difícil imaginar com era en realitat.
La família d’industrials paperers Casas, va adquirir el que quedava de l’edifici i més tard el cediren a l’ajuntament perquè hi construís una escola per a les filles de famílies treballadores del barri.
Escola noucentista
El projecte s’encarregà a Josep Goday, arquitecte noucentista de principis del segle XX, autor entre d’altres, de l’edifici de Correus de Barcelona i de diversos grups escolars, com el Ramon Llull o el Pere Vila, també a Barcelona.
Observa els esgrafiats de la façana on, en una estranya barreja, apareixen els noms de Ramon Llull (filòsof i escriptor mallorquí del segle XIII), Lluís Vives (humanista valencià del segle XVI), Erasme (teòleg i humanista del segle XV) i Pestalozzi (pedagog suís del segle XVIII).
Intercalats, trobem esgrafiats al·lusius a l’escultura, la música, la pintura, l’agricultura i la ramaderia, el joc … I la cuina! Pensa que el pla d’estudis inicial era la formació domèstica de les noies.
De taller a parc
Voregem pel tram final de la rambla del Poblenou, que aquí ja no sembla rambla i mora bruscament. Al final a mà dreta, trobem un passadís atrapat en el temps que ens porta a una de les entrades del Parc del Clot.
Ens trobem al bell mig de què havien estat, fins al 1972, uns tallers de reparació de trens i una estació de mercaderies de RENFE. Aprofitant alguns elements, com les parets i una xemeneia, es va crear aquest peculiar espai que t’aconsello descobrir amb tranquil·litat. Després el travessarem per l’altre extrem.
Carretera de pas
Anem a buscar la plaça del Mercat, un dels punts neuràlgics, on antigament hi havia un mercat a l’aire lliure.
Trobaràs grans similituds amb el del Poblenou, ja que també és de finals del segle XIX i tots dos van ser projectats per Pere Falqués. Aquest arquitecte us sonarà més si et dic que és l’autor dels fanals del passeig de Gràcia, que tothom pensa que són de Gaudí.
Dona la volta per a descobrir la decoració contemporània afegida en una recent remodelació.
El Camí Reial
Entrem al carrer del Clot, antic eix de comunicació amb la ciutat i que conserva el traçat original de quan havia estat Camí Reial. L’eliminació del trànsit ha fet reviure aquesta via, on les primeres edificacions daten del 1837.
Trobaràs molts detalls d’habitatges de finals del segle XIX, com el del número 59, d’aires neoclàssics.
O bé d’altres d’estil modernista, com al número 74. Una llàstima que ha perdut la planta baixa.
Al número 82 contemplem un curiós esgrafiat que ocupa dues plantes. Representa una dinamo que genera energia elèctrica amb la qual s’il·lumina un fanal. A principis del segle XX, en aquest immoble hi havia un taller de bobinatge de motors. Un record del passat industrial del barri.
La capa d’en Martí
Seguim amb aquest itinerari pel barri del Clot. Uns metres més endavant, fent cantonada, destaca l’edifici d’una antiga sucursal bancària. Va ser projectada el 1905 per August Font. Entre molts altres edificis a Barcelona, és autor de la plaça de toros Les Arenes (sí, la que van esguerrar amb un centre comercial), la façana neogòtica de la catedral i d’una altra sucursal per a la mateixa entitat a la plaça Sant Jaume, per la qual va guanyar un premi.
Font era un mestre utilitzant diversos estils, en aquest cas més clàssic, influenciat pel noucentisme. Observa les reixes i la decoració dels capitells amb una guardiola.
Al capdamunt, destaca un esplèndid mosaic de Sant Martí -recordem que el Clot forma part del districte de Sant Martí-. Aquest sant era un militar romà qui es convertí al cristianisme. S’explica que va compartir la seva capa amb un pobre, escena que es representa en aquest mosaic.
El rovell de l’ou
A continuació, baixem pel carrer de Flandes fins a trobar novament el parc, que travessem per una passarel·la que el creua en biaix. Anem a parar a la plaça Valentí Almirall, advocat, periodista i polític del segle XIX, considerat un dels pares del catalanisme modern.
Aquí s’aixeca el flamant ajuntament de l’antic i extens municipi de Sant Martí, ubicat estratègicament en aquest indret per acontentar també al barri del Poblenou, amb qui hi havia tensions.
El 1714 Sant Martí es va constituir en municipi, però no va tenir una seu oficial fins que, a principis del segle XIX, Antoni Rovira va projectar un nou edifici, que vint anys més tard, acabaria Pere Falqués.
Però l’alegria va durar ben poc, doncs vuit anys després, tot el municipi seria annexionat a Barcelona per l’article vint-i-sis.
A més de l’antic escut de la vila, a la façana veiem un motiu al·lusiu a la indústria: una roda dentada i un regulador centrífug, enginy associat a les primeres màquines de vapor.
El relleu del costat dret fa referència a l’agricultura, que fins aquell moment va ser la principal font de riquesa. Al mig, un rusc amb una abella en record de la producció de mel que va donar nom al barri.
Per acabar aquest itinerari pel barri del Clot, et convido a passejar lliurement pels carrers, on encara descobriràs petits detalls d’un temps que no és tan llunyà.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Els barris de Sant Martí: enarchehologos.blogspot.com
- Història del Clot: ajuntament.barcelona.cat
- Torre de Sant Joan: ara.cat – wikiwand.com
- Escola Casas: elperiodico.cat
- Josep Goday: wikiwand.com
- Parc del Clot: barcelona.cat
- Carrer del Clot: beteve.cat
- Mercat del Clot: mercatdelclot.net
- Esgrafiat: totbarcelona.blogspot.com.es
- blogueresdesantmarti.net
- August Font i Carreras, per J. Urbano
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: