Detalls a l’atzar

Itinerari pel Poblenou.

Si fas una cerca del patrimoni del Poblenou, sempre apareix l’industrial. Però hi ha molt més per veure. Et proposo una breu passejada, per descobrir petits detalls aquí i allà que potser t’han passat desapercebuts.

En primer lloc situa’t davant del flamant mercat, que sembla voler amagar-se entre estrets carrerons. L’estructura recentment restaurada, s’atribueix a Pere Falqués. Aquest arquitecte va projectar la remodelació de la plaça de Catalunya, del Gran Teatre del Liceu, la parròquia de Sant Andreu de Palomar o els mercats del Clot, Badalona i Sants. També és autor dels fanals del passeig de Gràcia, que tothom pensa que són de Gaudí.

Font a l'exterior del Mercat Unió. Sant Martí. Barcelona

Els mercats com aquest són un indicador del progrés industrial de finals del segle XIX. Feia falta abastir més persones i gràcies al recent ús d’estructures metàl·liques, s’aconseguí construir grans espais ràpidament i abaratir el cost. D’entre els pocs ornaments que hi ha, para atenció als pinacles i les rajoles amb motius vegetals.

Detall de la decoració ceràmica del Mercat Unió. Sant Martí. Itinerari pel Poblenou. Barcelona

Modernisme anònim

Al carreró de l’esquerra, que en realitat porta el nom de plaça de la Unió, descobriràs dos interessants edificis modernistes bessons. Van ser construïts el 1926 i tenen façana a dos carrers més.

Balcó decorat amb una garlanda de trencadís. Sant Martí. Itinerari pel Poblenou. Barcelona

Fixa’t en els balcons que recorden els rajos de sol i els guardapols de portes i finestres amb bonics mosaics florals. Hi ha qui atribueix aquestes edificis a Modest Feu Estrada, ja que presenten una més que sospitosa similitud amb un altre del carrer Canalejas, edificat quatre anys més tard.

Modest, barceloní nascut el 1893, va deixar especialment al barri de Sants, una bona estesa del seu particular estil entre modernista i noucentista.

Balcons modernistes. Sant Martí. Barcelona

Missatger dels déus

Ves fins al carrer de l’Amistat, nom donat per la societat recreativa Amistat Catalana que tenia la seu aquí. L’objectiu era investigar sobre temes relacionats amb el teatre i l’organització de representacions teatrals en català.

Tot seguit, atura’t al número 14. Sota els balcons hi ha els símbols d’Hermes. Segons la llegenda, Jasó i els argonautes viatjaven en nou barques. La novena, la “Barca nona”, on anava Hermes i Hèracles, es va perdre i va anar a parar als peus de Montjuïc, on van fundar la ciutat.

Hermes era el fill de Zeus i missatger dels déus olímpics. Perquè fes més via, li van donar un barret amb ales. Apol·lo li va regalar el seu bastó màgic, anomenat caduceu, amb el qual un dia va separar dues serps que es barallaven i que trobem enrotllades a la vara. És considerat el protector del comerç i la indústria, és a dir, tot allò que necessiti portar béns d’un lloc a l’altre. Un símbol molt adient per a una ciutat que entrava de ple en l’era industrial.

Relleu d'Hermes sota un balcó. Sant Martí. Itinerari pel Poblenou. Barcelona

La plaça de la discòrdia

Continuem aquest itinerari pel Poblenou i arribem a l’església de Sant Bernat Calbó.

Nota: el dia d’avui ja no trobaràs l’edifici. Va ser enderrocat el 2017. Estava prevista la construcció d’un monestir, però sembla que finalment no s’executà l’obra.

Aquest temple es va construir el 1956 en uns terrenys on havia d’haver-hi un edifici d’ús públic. Coses que passen, algú s’ho va fer venir bé per requalificar el solar. Del poc atractiu projecte es va encarregar Josep Soteras i Mauri, arquitecte amb una extensa obra, de la que potser coneixeu el Palau d’Esports de Barcelona, l’antic estadi del RCD Espanyol o els habitatges del Congrés Eucarístic. Tot molt de l’estètica del règim que governava i, curiosament, amb mínims detalls que indiquin que es tracta d’un lloc de culte.

Bernat Calbó va néixer a Reus a mitjans del segle XIII. Va ser jurista i funcionari religiós, però va patir una greu malaltia i va ingressar al monestir de Santes Creus on més tard va ser elegit primer abat. Participà en la conquesta de València, va ser vicari de Tarragona i bisbe de Vic. També va ser nomenat inquisidor, que ja sabreu de què va. Però no em queda clar el perquè va ser canonitzat.

Finestral de l'Església de Sant Bernat Calbó. Poblenou. Barcelona

Enrajolant la façana

A continuació, entra al carrer de Galceran Marquet, nom d’un capità de la flota barcelonina al segle XIV que no m’atreveixo a dir si era o no dels bons. Sigui com sigui, li van fer un monument -reaprofitat- a la plaça del Duc de Medinaceli.

Et sorprendrà l’habitatge que hi ha al número 12. La façana, profusament decorada amb ceràmica dels estils més diversos et pot fer pensar en un mostrari i potser no t’equivocareu de gaire. És l’estudi del ceramista Gomballést, nom artístic de José María González Ballesteros, nascut a Albacete el 1947.

Detall d'un plafó ceràmic. Sant Martí. Itinerari pel Poblenou. Barcelona

A la part superior, uns plafons recorden les estacions. Sembla que l’artista no sent una gran simpatia de l’hivern, al qual només li ha dedicat un quadre.

Plafó ceràmic que representa la sega, obra de Gomballést. Sant Martí. Itinerari pel Poblenou. Barcelona

A continuació gira pel carrer del Taulat. Al segle XVII, un taulat era un tros de terra que es dividia en taules preparades per sembrar. Un dels quatre barris del municipi de Sant Martí de Provençals rebia el nom de Taulat.

Les cases voladores

Per acabar aquest itinerari pel Poblenou, baixa per la rambla del Poblenou i just quan acaba, para atenció a uns curiosos edificis, tots iguals. Quan els van construir als anys cinquanta, aquest no era un indret tan privilegiat com ara. Foren uns dels primers gratacels del litoral marítim i van causar una certa impressió.

Van ser projectats per Pere Ricart Biot qui curiosament, va ser més conegut com a atleta en el llançament de pes, de disc i de martell. També és autor d’altres polígons d’habitatges.

Se’ls coneix com a blocs Túpolev, perquè -diuen- que recorden aquest mític avió rus que té el dubtós honor d’haver estat un dels millors bombarders soviètics durant la segona guerra mundial. A mi, de l’única manera que aquests edificis em recordarien un avió, però de joc de marcians, seria vist des de l’aire.

Aquarel·la dels blocs tupòlev al districte de Sant Martí.
Els blocs Tupòlev.

Finalment, la via on es trobes rep el nom de passeig de Calvell, en honor a la família que tenia aquí una important fàbrica de cordes a finals del segle XIX.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).