Can Peguera, un barri de Barcelona que es conserva com fa un segle.
Des de temps immemorials es coneix l’elaboració de la pega per a diversos usos. El procés consisteix a fer unes incisions al pi negre i d’altres coníferes, d’on s’extreu una resina.
Segons el grau de refinament, s’utilitzava en farmàcia, en la construcció de vaixells, en l’elaboració de vernissos o cola per enquadernar llibres. Aquí es coneix amb el nom de pega grega. Els grecs l’utilitzaven en una arma naval, inventada al segle VII, que cremava els vaixells fins i tot sota l’aigua.
Al barri barcelonès de Vilapicina sembla que els romans ja es dedicaven a la producció de pega. Segles més tard va existir un mas conegut com a Can Peguera, perquè extreia i elaborava pega, potser de la pineda que ara porta el nom de Turó de la Peira.
La finca de la marquesa
Els terrenys de la masia eren propietat de Maria Dolors d’Amat-Càrcer, vuitena Marquesa de Castellvell, títol concedit al segle XVIII per Felip V als catalans fidels a la seva causa.
Amb motiu de les obres de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, van arribar a Barcelona un gran nombre d’immigrants. La majoria malvivien en barraques als voltants de Montjuïc. Per aquest motiu es van construir quatre grans nuclis d’habitatges, distribuïts fóra del centre urbà. Un dels que sobreviu és el de Can Peguera, construït als terrenys de la senyora marquesa.
Les cases barates d’Horta, del Governador o de Ramon Albó, són alguns dels noms que ha rebut aquesta urbanització de cases baixes i ben arrenglerades, que encara conserven l’aspecte inicial. El projecte va ser obra de Xavier Turull, arquitecte noucentista que va deixar un ampli llegat especialment a la Garriga.
A la plaça del barri destaca la façana d’estil colonial, de l’església de Sant Francesc Xavier. Desconec l’autor, tot i que és possible que fos també de Turull.
Un sant de casa bona
Francesc Xavier va ser un missioner jesuïta nascut al segle XVI al castell de Javier, a Navarra. Venia de família noble i va marxar a París a estudiar. Allà va conèixer Ignasi de Loiola que es convertí en gran amic seu. La seva obra va tenir lloc especialment a l’extrem orient, on va anar per desig del govern portuguès.
Durant la Guerra Civil, l’església es convertí en ‘casa del poble’, en un barri especialment favorable a la república.
Tocant a l’església trobem l’únic bloc, construït el 1949. A la cantonada, una petita rajola ens recorda la celebració de la Festa de l’Arbre de 1956.
Aquesta diada, de caràcter ecològic, es va començar a celebrar al segle XIX, tot i que hi ha diverses versions sobre qui la va iniciar. La festa aviat es va establir a tot l’Estat. Amb la dictadura es va polititzar, vinculant-la a més amb la Verge del Roser. A moltes poblacions i barris trobareu aquesta mateixa rajola dissenyada per Guivernau, important ceramista dels anys 50.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Pega grega: wikiwand.com
- Barri de Can Peguera: memoriadelsbarris.blogspot.com
- Masia de Can Peguera: barcelofilia.blogspot.com
- Església de Sant Francesc Xavier: memoriadelsbarris.blogspot.com
- Maria Dolors d’Amat-Càrcer: wikiwand.com
- Xavier Turull i Ventosa: wikiwand.com – tesisenred.net
- Francesc Xavier: wikiwand.com
- Festa de l’Arbre
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: