Els sarcòfags romans estrigil·lats de la necròpolis de Tarragona.
El culte al cos ens ve de lluny. Al segle I aC els etruscs es netejaven el cos després dels combats. Per fer-ho, utilitzaven un curiós estri anomenat estrígil. Era un rascador de metall amb forma corbada, que permetia retirar la suor i els ungüents de la pell. I de pas es feien un píling en tota regla. El sabó ja el coneixien els sumeris 3.000 anys abans, però no va ser fins al segle II dC que els romans l’utilitzaren, tot i que van preferir altres sistemes, com l’estrígil.
Si mai has visitat un museu arqueològic (un museu?, però què diu aquest boig?), potser t’hauràs fitxat que hi ha un model de sarcòfag que es repeteix. Normalment presenta uns relleus amb forma de doble S. S’anomenen estrigil·lats, ja que recorden -molt vagament- l’estri de neteja dels romans.
La majoria són sarcòfags de pagans, però als primers cristians sembla que els va agradar aquesta decoració i també la van utilitzar. Com que en aquells primers temps es feien un bon embolic amb les creences, hi ha sarcòfags on es barregen escenes paganes i cristianes.
La pedra carnívora
En primer lloc, el mot sarcòfag prové del grec i significa ‘devorador de carn’. En un principi s’utilitzava l’expressió ‘líthos sarkophágos’ que significa ‘la pedra que es menja la carn’. Segons l’historiador Plini el Vell, hi havia una pedra amb la propietat de menjar-se els cadàvers que s’hi enterraven allà. Com la sosa càustica que utilitzem per desembussar l’aigüera. Amb aquesta pedra fabricaren els primers recipients funeraris. Més tard es van fer de marbre, plom o pedra normal, que no es menja res, però el nom es va quedar.
Uns exemples
A la necròpolis paleocristiana de Tarragona -que et recomano visitar sí o sí- podràs veure un parell de magnífiques mostres de sarcòfags cristians estrigil·lats.
El sarcòfag de la Corona l’han batejat així perquè a la part central es veu un gran cercle fet de flors i llorer -símbol de la victòria sobre la mort– i la representació dels quatre rius del Paradís. A cada extrem hi ha uns personatges entre cortines, que podrien ser Sant Pere i Sant Pau. La resta de l’espai l’emplenen els relleus que he comentat.
Al sarcòfag de Leucadius, una inscripció ens parla de l’alta categoria del difunt. A l’esquerra apareix Moisès rebent els manaments i a la dreta hi ha Abraham a punt de sacrificar Isaac. Aquí també pots veure el motiu estrigil·lat que a primera vista et pot semblar exactament igual. Per altra banda, aquests sarcòfags romans estrigil·lats, que sovint eren produïts en sèrie a diversos obradors, es reaprofitaven per a altres difunts. Tu diràs, amb la feina i els diners que costaven!
Si el tema dels enterraments en època romana et sembla interessant, és de tot punt imprescindible que visitis a Narbona l’impressionant i modern museu Narbo Via, ple de restes exposades d’una manera ben original.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: avinguda Ramon i Cajal, 84. Tarragona
Saber més
- Estrígil: wikiwand.com
- Museu i necròpolis paleocristians: mnat.cat
- Etimologia de sarcòfag: blog.lengua-e.com
- Sarcòfags i urnes funeràries, per J. Puig i Cadafalch (pàgs. 150 a 173)
- Sarcòfags pagans: publicacions.iec.cat
Simpàtic, curiós i interessant article, com sempre!
Gràcies! M’alegra saber que t’ha agradat